La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dijous que la llei d’amnistia no és contrària al dret de la Unió i no afecta ni els interessos financers de la UE ni la lluita contra el terrorisme. En dues sentències fetes públiques aquest dimarts per la Gran Sala, els magistrats europeus diuen que l’amnistia no vulnera el dret europeu i «facilita la reconciliació». D’aquesta manera han donat resposta a les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes (TdC) en el cas d’una trentena d’exalts càrrecs del Govern, com Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o l’ebrenc Lluís Salvadó per extensió, per les despeses d’Exteriors i de l’1-O. També ha respost a les prejudicials de l’Audiència Nacional sobre ‘l’Operació Judes’ contra una dotzena de CDR.
Ara bé, quin hauria de ser el posicionament de la justícia espanyola davant d’aquestes resolucions? La flixanca Norma Pujol (Secretària General adjunta i responsable de Polítiques Sectorials del partit) ha respost a tres preguntes formulades per ebredigital.cat en aquest sentit. I les respostes inviten a ser prudents:
Pregunta.- La sentència és d’obligat acatament als tribunals espanyols?
Resposta.- Sí. Les sentències del TJUE que resolen una qüestió prejudicial són vinculants per al tribunal que ha plantejat la consulta (en este cas, el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional) i, de facto, també per a la resta de tribunals espanyols quan apliquen lo mateix dret de la Unió Europea. No són una opinió consultiva: la interpretació del dret europeu que fa el TJUE és obligatòria. Dit això, el TJUE no ordena directament l’amnistia de cada persona. Lo que fa és dir que la llei espanyola, en los aspectes examinats, és compatible amb lo dret de la Unió. A partir d’aquí, correspon als tribunals espanyols aplicar esta interpretació.
Per entendre’ns, la sentència d’avui valida l’essencial d’una llei que va néixer per donar una resposta política a un conflicte polític. Confirma allò que Esquerra Republicana ha defensat des del primer dia: que la repressió mai no podia ser la resposta a un conflicte democràtic.
P.- Els beneficiats poden considerar-se des d’avui sense càrrecs?
R.- No automàticament. La sentència elimina un dels principals obstacles jurídics europeus, però no extingeix per si sola les causes individuals.
Cada òrgan judicial ha de dictar la resolució corresponent aplicant la llei d’amnistia a cada procediment. En molts casos això hauria de ser un tràmit relativament ràpid, però formalment encara cal aquesta decisió judicial.
És a dir…, ningú està automàticament amnistiat des d’avui, però avui desapareix el principal obstacle europeu per aplicar-los l’amnistia.
P.- Quin seria el següent pas judicial, cas que la sentència només consultiva, que haurien de superar els beneficiats per l’amnistia?
R.- Repeteixo que la sentència no és consultiva. És ferma encara que depèn de cada causa. En los casos més rellevants el recorregut seria:
- Tribunal de Comptes: hauria d’aplicar la doctrina fixada pel TJUE i resoldre els procediments de responsabilitat comptable conforme a aquesta interpretació. Més de 30 persones que estant directament implicades per la prejudicial C-523/24 del Tribunal de Cuentas, que haurien de ser amnistiats, almenys pel que fa a esta causa, de forma immediata.
- Audiència Nacional (causa CDR): hauria de reprendre el procediment i decidir sobre l’aplicació de l’amnistia d’acord amb lo que ha dit Luxemburg. Parlem de persones que van ser acusades absurdament de terrorisme, implicades per la prejudicial C-666/24 de l’Audiència Nacional.
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC: Important per al company ebrenc Lluís Salvadó i per Josep Maria Jové, implicats per la prejudicial elevada a Luxemburg per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- Tribunal Suprem (Puigdemont, Junqueras, Romeva, Bassa, etc.): aquest és probablement el punt més delicat. El Suprem hauria de tenir en compte esta doctrina europea, però encara té pendents los recursos relacionats amb l’aplicació de l’amnistia, especialment en relació amb la malversació. A més, lo Tribunal Constitucional encara ha de resoldre diversos recursos d’empara contra les decisions del Suprem.
