El ple extraordinari de l’Ajuntament de Roquetes del passat dimarts va aprovar la concertació d’un préstec a llarg termini per valor d’1,7 milions d’euros que ha de servir per a finançar inversions pressupostades en l’exercici d’enguany. Les principals obres giren al voltant de la remodelació dels carrers del casc antic (que inclou la substitució de la xarxa d’aigua potable, accessibilitat, pavimentació i xarxa de pluvials) i en el projecte del Mercat de la Cultura. La sessió també va servir per ratificar el Pla econòmic i financer per al 2026, necessari després de l’incompliment de la regla de despesa pública per part del consistori durant el 2025 i conseqüència inevitable de l’establert a la llei d’estabilitat pressupostària. Els dos punts van ser aprovats amb el vot d’ERC (al govern amb majoria absoluta) i el de dos dels partits de l’oposició, PSC i Junts, mentre que Movem es va abstenir. El debat polític va servir per deixar clar que republicans i socialistes continuen habitant galàxies polítiques diferents malgrat tot el camí recorregut des del canvi de majories al municipi.
El portaveu de Movem, David Poy, va defensar la seva abstenció en l’apartat del crèdit en el fet de no considerar urgent la proposta de reconversió de l’antic mercat municipal. Des del grup es considera que caldria activar abans la possibilitat de «treballar de nou la concessió d’una subvenció» per part del govern de la Generalitat
El portaveu de Movem, David Poy, va defensar la seva abstenció en l’apartat del crèdit en el fet de no considerar urgent la proposta de reconversió de l’antic mercat municipal. Des del grup es considera que caldria activar abans la possibilitat de «treballar de nou la concessió d’una subvenció» per part del govern de la Generalitat per ajudar al seu finançament, un cop rebutjat el primer intent. A aquesta qüestió si va referir l’alcalde, Ivan Garcia, durant la rèplica posterior a la intervenció del portaveu socialista, Josep Maria Beltran, que tot i el vot favorable del seu grup va acabar encetant un tens debat amb el govern.
La intervenció de la regidora d’Hisenda i Activitat Econòmica, Tere Moreso, va servir per fixar el debat sobre la necessitat d’elaborar el pla econòmic i financer per enguany. Un document que a la pràctica suposa una tutela d’administracions superiors i que sorgeix perquè «en la liquidació del pressupost del 2025 s’ha constatat un incompliment de la regla de la despesa. Això vol dir que l’ajuntament ha superat una taxa de creixement de la despesa pública definida a nivell nacional. Però això no vol dir -va precisar- que l’ajuntament hagi gastat uns diners que no té. L’ajuntament ha prioritzat l’execució d’inversions estratègiques assumint el desviament computable puntual, sempre emparat per la fortalesa financera que demostren els indicadors de solvència favorables» i que venen avalats per l’informe d’Intervenció.
En essència, les fortaleses als quals es referia Moreso se centren en l’estalvi net positiu del consistori (945.000 euros per al 2025), lligat a la generació de recursos ordinaris suficients per finançar les seves despeses corrents i el pagament del deute així com un romanent en la liquidació del pressupost del 2025 d’1,1 milions. A això cal afegir-hi un nivell de deute viu (les obligacions pendents de les operacions de crèdit que tenen assumides, les projectades i els avals concedits en relació amb els ingressos corrents) del 15,40% (molt inferior al límit del 110% permès) i un període mitjà de pagament a proveïdors de 16,16 dies el 2025.
«L’actual desviament no és fruit d’una falta de recursos o una mala salut estructural sinó d’una decisió d’inversió i reforç dels serveis que l’ajuntament pot assumir plenament», argumentava la regidora d’Hisenda i Activitat Econòmica, Tere Moreso
«L’actual desviament no és fruit d’una falta de recursos o una mala salut estructural sinó d’una decisió d’inversió i reforç dels serveis que l’ajuntament pot assumir plenament», argumentava la regidora. Moreso no va voler deixar passar l’oportunitat per considerar «una injustícia que la regla de la despesa impedeixi als ajuntaments amb bona salut financera com el nostre que puguin revertir els seus propis estalvis, fet que a la vegada és una limitació de l’autonomia local».
Arribats a aquest punt, Beltran va argumentar les notes a peu de pàgina que presentava el seu grup tot i el suport a la mesura. I ho feia considerant «difícil d’entendre» com «un ajuntament sanejat» amb una política pressupostària expansiva, un increment de la participació dels tributs de l’Estat d’un milió d’euros entre el 2024 i el 2026 i capaç de liquidar cada any en positiu «acaba incomplint els dos últims anys la regla de la despesa». Per al representant socialista, es tractaria «d’una prova palpable d’una gestió pressupostària que considerem millorable».
«Gastem més del que podem en despesa general, sobretot en despesa corrent; tenim un baix nivell d’execució en inversions reals i ens deuen més de dos milions d’euros que no sabem si acabem cobrant. Però tot va bé», ironitzava el portaveu socialista, Josep Maria Beltran
Beltran deixava clar que «si invertim més del que podem per dotar-nos de serveis que no disposem, cap problema. Però si malbaratem recursos en despesa corrent, compte, perquè tenim un problema i no pas menor». El mateix informa d’Intervenció al que havia fet referència Moreso advertia també que «a diferència exercici 2024, en el 2025 hi ha un incompliment per un increment de la despesa corrent amb una pujada significativa dels capítols de personal i de despesa corrent». I en tots dos casos, l’augment era de caràcter estructural.
Des del grup socialista també s’advertia de dos punts més. El primer, el baix nivell d’execució del capítol d’inversions. «Sobre una previsió de 8 milions previstos en inversions reals sumant els exercicis del 2024 i 2025 s’han executat 3 milions (un 37,5%). Si no som capaços d’executar les inversions que pressupostem, sempre acabarem incompliment la regla de la despesa per poc que gastem». I tot seguit alertava sobre l’existència «d’un saldo de dubtós cobrament que supera els dos milions d’euros. Gastem més del que podem en despesa general, sobretot en despesa corrent; tenim un baix nivell d’execució en inversions reals i ens deuen més de dos milions d’euros que no sabem si acabem cobrant. Però tot va bé», ironitzava.
Un capítol de la seva intervenció ha provocat la primera reacció per part de l’alcalde. Beltran ha lamentat que «si la dotació més gran en el capítol de personal no es trasllada en més i millor servei al ciutadà, alguna cosa no surt bé: la policia no arriba a tot arreu, no disposem de servei d’inspecció urbanística, no tenim uns serveis tècnics dimensionats a la població actual o una brigada municipal que un cop arriba el bon temps es veu superada pel volum de feina». En aquesta llista de greuges hi ha afegit que el personal no disposa de dies lliures setmanals, el que ha encès Garcia: «Pot dir el que vulgui, però de mentides ni una. A veure si es creu que això és una màquina de fer treballar a la gent sense poder descansar».
L’alcalde, Ivan Garcia, sobre la intervenció del portaveu socialista: «De salvatjades n’ha dit moltes. Mai ens posarem d’acord. Vostès van deixar un ajuntament megaendeutat, afonat i sense inversions al capítol de despesa corrent, que implica treballar en el manteniment de carrers. Vostès en contra es van dedicar a fer obres faraòniques»
L’alcalde ha carregat contra Beltran assegurant que «de salvatjades n’ha dit moltes. Mai ens posarem d’acord. Vostès van deixar un ajuntament megaendeutat, afonat i sense inversions al capítol de despesa corrent, que implica treballar en el manteniment de carrers. Vostès en contra es van dedicar a fer obres faraòniques», etzibava.
El batlle ha retret també les afirmacions sobre les bonances del PSC en polítiques municipals des de les diferents administracions. Ho ha fet recordant que amb l’entrada del nou govern socialista a la Generalitat es van retallar els diners que es destinaven a Roquetes pel PUOSC en 200.000 euros. Uns diners que, segons Garcia, «se n’han anat a l’àrea metropolitana on la gent, espero que algun dia obrin els ulls, encara els voten». I seguint el fil ha respost de pas als dubtes de Poy sobre la necessitat de la urgència del projecte del marcat. Garcia ha recordat les converses mantingudes amb el Departament de Cultura amb l’anterior executiu català, pilotat pels republicans: «Ens van recomanar declarar el mercat municipal com BCIL perquè així podríem tenir accés a subvencions. I una vegada més, amb el canvi de govern aquesta subvenció ni está ni se la espera«. La traca final anava destinava a les promeses d’ajuts per part del govern després de la Dana: «Els hauria de caure la cara de vergonya per llençar missatges que il·lusionaven als ciutadans sobre un ràpid arranjament dels camins. Al final les vaques les van treure els de sempre, els ajuntaments. I vostès omplint-se la boca amb les ajudes», sentenciava.
