Prop de 300 persones, de les quals dues terceres parts inscrites al dinar de germanor, han participat aquest diumenge 5 d’octubre en la Festa del Tossal del Rei, divuit anys després de la seua creació. L’àpat popular es va celebrar al pavelló cobert de Fredes, al cor de la colònia Europa, i va comptar amb setanta participants de Vall de roures (capital del Matarranya), la representació més nodrida. la resta provenien dels altres municipis amfitrions, la Sénia pel que fa a Catalunya i la Pobla de Benifassà pel que fa al Maestrat, a més d’altres procedències.
La majoria dels excursionistes van acudir a peu, per diferents rutes, i alguns en bicicleta. Tots plegats es van reunir al Tossal del Rei (també anomenat dels Tres Reis, en terme municipal de la Pobla de Benifassà), a una alçada de 1.350 metres (el cim més alt dels Ports és Mont caro amb 1.442 metres). Un dia ventós i fred -a primera hora-, però amb algun núvol, circumstàncies que no van ser cap obstacle per observar una espectacular panoràmica des del punt exacte on conflueixen les tres regions que antigament formaven la Corona d’Aragó (la llegenda manté el relat que en aquest punt els reis corresponents es podien parlar, cadascun des del seu territori).
El president de la Taula del Sénia i alcalde de Rossell, Evaristo Martí, va tancar els parlaments que es van fer en un reclau de la muntanya dient que és una trobada que s’ha de continuar, perquè “suma i multiplica, i no resta ni divideix com passa actualment al món”. També van intervenir, per saludar els assistents, regidora Sara Romeu de Vall-de-roures, el regidor de la Sénia Víctor Reverté, i la regidora Carmen Segura que representava la Pobla. El servei de càtering del dinar va anar a càrrec de l’empresa ‘Els 4 fogons’. Cal subratllar que van participar tots els municipis, ja que el cafè i pastes va oferir-lo l’Ajuntament de la Sénia, el pernil d’abans de dinar l’Ajuntament de Vall de Roures, i la resta la Pobla de Benifassà.
En la reduïda esplanada que configura l’espai del Tossal del Rei, d’uns dos-cents de metres quadrats, es podia vore tot el delta de l’Ebre, amb una panoràmica i perspectiva que aproximava el Càstor a la costa. Un magnífic punt d’observació de la confluència dels tres territoris de l’antiga Ilercavònia, des d’on també es poden vores les Illes Balears. I fins i tot la serralada dels Pirineus. Aquest diumenge, però, s’observava i destacava el cim de Caro, les Roques de Benet de la Terra Alta, o Penya-roja de Tastavins, entre d’altres.
