L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha agraït aquest matí el suport rebut «des del govern de la Generalitat» per fer arribar al Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) el rebuig expressat des del municipi i el territori a la proposta d’atermenament que va ser desestimada finalment el passat dilluns. Una carpeta tancada conseqüència precisament per la manca de consens sobre el projecte, que finalment ha decaigut per finalització del període de tràmit administratiu de dos anys sense concretar cap document. «En les pròximes setmanes, mesos o anys es pot tornar a obrir un altre expedient», reconeixia, però deixant clar que en aquest supòsit «esperem vingui plantejat des de la necessitat de l’acord amb el territori i amb l’ajuntament, que al final som els que aglutinem les diferents sensibilitats dels diferents sectors econòmics i productius. No s’acaba d’entendre que s’aprovi un expedient d’aquestes característiques en contra de la voluntat d’un municipi», expressava Soler aquest dimecres en un contacte informatiu amb la premsa.
El batlle també deixava clar que «no és un tema de guanyar o perdre sinó d’arribar a consensos. I el fet de no sortir publicat aquest passat dilluns ens dona més marge per a poder continuar debatent no només les mesures de protecció, que són necessàries, imprescindibles i urgents, sinó també com s’ha de plantejar aquest projecte d’atermenament». És en aquest punt en el qual ha assegurat que «el govern de la Generalitat és un actor a tenir en compte. Nosaltres l’hem volgut implicar en aquests plantejaments i agraïm que hagi canalitzat la necessitat d’arribar a un acord i que qualsevol expedient» d’aquestes característiques «hagi de comptar amb el consens del territori».
Soler ha aprofitat per a fer un repàs de tots els esforços duts a terme des de l’ajuntament per impedir que el projecte inicial d’atermenament es pogués finalment cristal·litzar. «Durant els últims cinc o sis anys -detallava-, d’ençà que vam aprovar el POUM, hem tingut tota una sèrie de discussions de plantejament sobre com havia de ser la proposta d’atermenament, que s’han canviat en diverses vegades. I durant aquests dos anys de durada de l’expedient, hem presentat al·legacions a totes les fases i en els últims mesos hem emfatitzat aquesta necessitat d’empatia i d’enteniment. Era un tema de justícia i dignitat d’un territori, perquè el que no volíem és que es fes un expedient d’atermenament que després, en funció de les mesures de protecció pogués ser diferent del que es plantejava a hores d’ara».
