Plataforma Orta ha recollit i presentat més de 550 al·legacions contra el PLATER de veïns i teixit associatiu i productiu d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). L’entitat, reactivada recentment després que va lluitar per aturar un parc eòlic als Pesells l’any 2008, ha liderat la recollida dels escrits contra el nou ordenament de renovables. La plataforma vol aprofitar la campanya turística per mostrar i alertar del Pla també als visitants, i ampliar la mobilització en defensa del paisatge i el patrimoni. D’altra banda, una desena d’entitats ambientalistes i socials i 128 persones han signat un manifest contra la indústria digital intensiva que consideren «l’estocada de mort» d’un territori, les Terres de l’Ebre, «que fa anys que agonitza».
Pocs dies abans que acabi el termini del Govern per presentar al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) -inicialment, dimecres 29 de juliol-, la Plataforma Orta ha fet entrega d’una primera remesa de més de 550 al·legacions recollides al municipi d’Horta de Sant Joan en molt pocs dies. Més de 300 s’han presentat en paper i la resta s’han tramitat telemàticament, amb l’acompanyament i assessorament de la Plataforma, que s’ha reactivat amb l’anunci d’aquest nou ordenament de producció de renovables a Catalunya.
Tot i «gairebé morir d’èxit», el col·lectiu destaca que les nombroses mostres de rebuig al Pla que s’han reunit des d’Horta de Sant Joan reflecteixen una resposta «pràcticament unànime» de la població i del teixit econòmic i social del municipi davant un projecte que «afecta greument» el seu terme municipal i tota la comarca i el territori.
La portaveu de la Plataforma Orta, Susanna Chertó, ha denunciat que el Govern «ha portat el pla amagat fins al darrer moment», i ha assegurat que això ha dificultat que la ciutadania pogués exercir «el seu dret a presentar al·legacions». Tot i això, ha remarcat que la mobilització a Horta ha implicat agricultors, ramaders, empreses turístiques, restauradors, entitats i veïns del municipi, i ha avançat que continuaran recollint al·legacions fins al termini previst, aprofitant també si finalment s’amplia més enllà d’aquest dimecres.
La Plataforma Orta ha recordat que estan apareixent moviments socials per rebutjar el PLATER a molts altres municipis de les Terres de l’Ebre, com Xerta, Aldover, Arnes. Gandesa o el Pinell de Brai, entre d’altres. Igualment, la Plataforma Orta ha destacat la complicitat i implicació que hi ha a municipis veïns del Matarranya, com Lledó, Queretes o Arenys de Lledó, que també han presentat al·legacions perquè els projectes eòlics o solars de PLATER català els queden a tocar dels seus nuclis urbans.
Chertó ha assegurat que, un cop finalitzi la fase d’al·legacions, la mobilització continuarà al carrer fins que el pla sigui retirat. La Plataforma Orta també que aprofitarà els mesos d’estiu, quan el municipi rep molt turisme, per intensificar la tasca de sensibilització i donar a conèixer els efectes que, segons denuncien, tindria el PLATER sobre el territori.
Susanna Chertó, de la Plataforma Orta, detalla la recollida d’al·legacions al PLATER que han fet a Horta de Sant Joan, i Joan Reverter, de Provocant la Pau, Ximo Estellé, de GEPEC-EdC, Aleix Carbó, de CGT, i Joan Carles López, d’Ecologistes en Acció, expliquen el manifest contra els projectes energètics i digital intensius que es projecten al territori. Autora: Anna Ferràs
Manifest contra el triple projecte PLATER, MAT i Gigafactoria
D’altra banda, representants de les entitats Provocant la Pau, Ecologistes en Acció, GEPEC-EdC i CGT Terres de l’Ebre han presentat un manifest impulsat per una vintena d’entitats i 138 persones contra la gigafactoria d’intel·ligència artificial prevista a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), així com altres projectes digitals intensius com el de Flix.
Joan Carles López, d’Ecologistes en Acció, ha alertat de «l’opacitat total» amb què s’està tramitant la gigafactoria i ha demanat transparència per conèixer aspectes clau del projecte com el consum real d’aigua, la contaminació electromagnètica, el soroll o les infraestructures complementàries. Per la seva banda, Ximo Estellé, de GEPEC-EdC, ha vinculat la gigafactoria amb el PLATER i les noves línies de molt alta tensió que també han de travessar el territori. Estellé ha assegurat que tots tres projectes responen a un mateix model de creixement «basat en un augment continu del consum energètic», destinat a indústries electrointensives, i contrari als criteris de transició energètica per als quals s’haurien de fer servir les renovables.
Des de Provocant la Pau i la CGT Terres de l’Ebre també han carregat contra el projecte, especialment per la falta de transparència i pel model econòmic que representa. Joan Reverter, de Provocant la Pau, ha alertat que la gigafactoria s’està impulsant amb «opacitat», sense consens territorial i prioritzant els interessos econòmics de grans corporacions per damunt del bé comú, una «socialització de despesa per a projectes privats», que també denuncia la CGT.
El representant del sindicat CGT a l’Ebre, Aleix Carbó, ha qüestionat el retorn en llocs de treball d’aquesta inversió pública. Carbó ha assenyalat els centres de dades generen molt pocs llocs de treball en relació amb els recursos que consumeixen. «La Generalitat ens diu que crea dos llocs de treball per cada milió invertit. La realitat, si busquem les dades de Flix, és que creen 0,1 llocs de treball per milió invertit», ha exemplificat. Per a la CGT, aquest conjunt de macroprojectes «seran l’estocada de mort per a tot un territori que ja està agonitzant des de fa dècades».
