“La transició inevitable” del turisme va ser el títol de la classe magistral (“inspiracional”) que va donar el catedràtic Salvador Anton, aquest dijous durant la gala ‘Som Turisme’ que el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona va celebrar a Amposta. El van escoltar unes tres-centes persones directament implicades en la gestió de les marques turístiques ‘Costa Daurada’ i ‘Terres de l’Ebre’, la gran majoria tècnics i autoritats responsables de la gestió, a més d’empreses i mitjans de comunicació.
Resumint els quaranta minuts d’intervenció, va quedar clar un missatge: s’està ja enmig d’un canvi d’etapa, i tot el que ha estat vàlid i valorat en el passat (des de la revolució industrial fins al boom actual), s’ha de replantejar. Ja no valen les xifres (increment de pernoctacions o d’ocupacions d’hotels i càmpings, o de vols turístics a l’aeroport de Reus, o de molts altres tòpics habituals), i ara cal pensar en sostenibilitat. En un nou món digital. En el que passarà a llarg termini i no de forma immediata. Fins i tot ja està superada l’etapa en la qual l’oferta es basa a oferir experiències. Anem cap a un futur incert, i el prioritari és pensar i actuar a partir de criteris globals, aplicats als àmbits locals, tenint clar que estem en un nou marc, encara per definir.
Amb tot, si ens traslladem de l’excel·lent provocació acadèmica que ens motiva -i obliga-, a repensar-ho tot, fins a aterrar en el dia a dia de cadascun dels projectes que duen a terme des d’empreses a autònoms, a més de les institucions que guien la promoció d’un sector estratègic, i en bona part destinen recursos públics a impulsar-lo, ens trobem molts aspectes que també arriben al seu final d’etapa. Hi ha molts apartats a millorar, a partir d’ara, que caldrà repensar i reconduir. Perquè, “aquesta part minúscula” del Mediterrani que representen els dos marques -enmig de l’oferta global-, acompanye com cal al milió d’habitants que en el futur conviuran en el que ara és una demarcació provincial. Els 860.000 autòctons amb residència (o segona residència), i la resta, persones que no seran ja turistes de temporada, sinó “visitants i habitants temporals”.
Cal celebrar que a la demarcació hi hagi cervells pensants que ens situen de forma realista i visionària davant la realitat, i cal esperar que en els equips d’investigació “d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics” hi hagi també estudiosos i experts ebrencs, siguen del territori, o rescatant-los d’arreu del món (provocant el seu retorn). Cal demanar que, per gestionar i planificar correctament aquesta “transició inevitable”, hi hagi equips integrats i equivalents que desterren esquemes del passat ja superats, inspirats en els desequilibris habituals propis dels tòpics nord-sud. És oportú recordar-ho ara que s’és a temps, perquè no podem oblidar que a la demarcació de Tarragona fins al canvi de segle només hi havia una única marca turística, i que la de les Terres de l’Ebre va nàixer, i finalment es va reconèixer, amb recursos mínims, i amb direccions importades.
La URV Campus Terres de l’Ebre segur que té cervells, directius i alumnes, que es poden incorporar a la primera fila del replantejament del turisme que ja és aquí i que ara es reclama i recomana. Cal partir de la igualtat d’oportunitats. Perquè és evident que els actius que ha aportat el sud han estat capdavanters, si el nou valor que anem a abanderar és la sostenibilitat. En aquest sentit, seria bo, per començar, que la cúpula del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona comence a destacar i a integrar molt més del que ho ha fet els últims anys, la força i el valor que té la marca paral·lela, que si té un clar component global i de futur. És tot un privilegi tenir a la demarcació la segona Reserva de la Biosfera de Catalunya, i és molt probable que al seu voltant es pugue reformular el futur inevitable.
