Si els temporals tenen alguna cosa bona, i ja és molt dir, cal trobar-la a la línia de costa situada a pocs metres de l’entrada a les salines de la Trinitat, mar enfora de l’istme del Trabucador. L’erosió continuada del litoral, amb la tempesta Harry com a detonant, ha deixat al descobert la base d’una estructura que a hores d’ara és avaluada pels responsables d’arqueologia dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Segons explicava el seu director, Manel Zaera, a ebredigital.cat, “estem en aquests moments en fase de valoració. Poden ser restes tant de les antigues salines com la base d’alguna estructura defensiva” d’alerta davant les incursions per mar. “Ara caldrà fer-ne un estudi de cara a treure una conclusió i documentar-ho”, afegia Zaera. No es descarta una intervenció del centre d’arqueologia subaquàtica si s’acredita un valor arqueològic rellevant.
Existeixen mapes, tant del segle XVI com del segle XVIII, on apareixen torres defensives en aquests espais del Delta, però la ubicació als mapes no és exacta i no es pot concloure que la troballa hi tingui res a veure. Si es pot comprovar un valor arqueològic rellevant, una intervenció no serà fàcil perquè les restes estan a la platja i encara mig tapades per la marea. “Hi ha aigua i estem valorant si ha de vindre el centre d’arqueologia subaquàtica o si hem de muntar algun tipus d’estructura”, ha avançat Zaera. “Primer hem de saber i tenir tota la informació necessària per decidir com s’aborda aquest estudi”, ha remarcat.
El director de Cultura a les Terres de l’Ebre, Manel Zaera, diu que s’estudiarà la troballa a la punta de la Banya i que les primeres hipòtesis apunten a estructures defensives o de les antigues salines, i el director de la Fundació Salines Marines, Cristian Jensen, no descarta que la troballa podria aportar informació dels orígens de l’activitat salinera a la punta de la Banya, ja que no ha sigut documentat fins ara. Autora: Anna Ferràs
L’equip d’arqueòlegs i experts han visitat també una altra estructura que s’ha descobert amb els temporals més prop de les salines, “unes possibles restes de divisions de cristal·litzadors”. De fet, des de la Fundació Salines Marines, Cristian Jensen, confia que la troballa pugui ajudar a conèixer els orígens de l’activitat salinera a la punta de la Banya. Hi ha alguns indicis, “però no se sap del cert” que la producció de sal al delta de l’Ebre “pugui datar d’època romana”, però l’activitat concreta a les salines de la Trinitat està documentada des de fa uns 150 anys, aproximadament. “De les salines velles, que en diuen, malauradament, no en tenim documentació ni cap estudi, i és una de les coses que ens agradaria saber: de quan data l’activitat salinera aquí a la Punta de la Banya”, ha dit Jensen.
Imatges de les restes estructurals aparegudes després del temporal Harry a la punta de la Banya del delta de l’Ebre, prop de les salines de la Trinitat. Autora: Anna Ferràs
El lloc ha estat visitat aquest divendres per l’alcalde rapitenc i la regidora de Cultura, Xavier Reverté i Noelia Belmonte respectivament, juntament amb el delegat del govern, Joan Castor Gonell, i representants tant dels serveis territorials de Cultura i de l’empresa que explota les salines. “Patim una regressió anual de quatre metres en aquest punt i ara han aparegut aquestes estructures, restes d’un assentament humà”, ha apuntat Cristian Jensen, director de la Fundació Salines Marines.
