Adam Tomàs ha sumat tres majories absolutes consecutives com a alcalde d’Amposta, dues de les quals batent rècords de suport en vots a una candidatura. La seva figura política és clau a la ciutat, destacada al territori i relevant dins d’ERC per mèrits propis. La veterania li dona grau, però l’astucia en això de la res pública li permet perspectiva de futur. En aquesta entrevista parla del possible impacte de la presència d’Aliança Catalana a les pròximes municipals; de la necessitat de mantenir el projecte d’ERC a la capital del Montsià davant una oposició que, assegura, fa olor a naftalina; del realitzat en deu anys i de com el partit ha aterrat a l’oposició en l’àmbit nacional després d’haver d’abandonat la cabina del pilot. També es reconeix “molt desacomplexat” defensant l’existència de bous dins del programa d’actes de Festa Major, i dona un consell a totes aquelles persones que aspirin al relleu: “De vegades cal tenir paciència”.
Pregunta.- 2015-2025: majories absolutes pel mig, però les mateixes cares tant al govern com a l’oposició. Què ha canviat?
Resposta.- Si parles dels que estan al capdavant sí que és cert, encara que en aquest període hi ha hagut canvis a l’oposició en partits que hi eren i ara ja no hi són, com el PSC, o alguns en què el seu candidat va marxar el 2015 i ara ha tornat, com Junts. Sí que German Císcar i jo continuem al capdavant, però els equips han anat canviant una mica. I en el nostre cas, les dinàmiques continuen sent les mateixes. Nosaltres ens vam presentar el 2015 en un missatge i en un discurs que hem mantingut.
P.- I amb una esquerra agrupada al seu dia per la vostra candidatura.
R.- Jo crec que no hauria sigut factible tombar aquelles majories absolutes de vint-i-escaig d’anys de Convergència si l’esquerra no hagués entès que era absolutament necessari unir-se. És una mica el que està passant a l’Estat espanyol. En aquests moments, per què tothom està donant suport al PSOE i que no caigui el govern? Perquè saben que si no és així entrarà una extrema dreta, o una dreta diguem-ne perillosa. I aquí a Amposta, una mica és el que va passar també. La unió va servir per evitar que es continuessin fent dinàmiques d’una presumpta dubtosa gestió. Jo vull recordar que encara tenim viu un judici al candidat de Junts. I, per tant, s’havia de fer. Jo sempre he agraït a tothom que va donar suport en aquell canvi.
P.- El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha proposat precisament la unió de les esquerres espanyoles.
R.- Jo crec que Rufián va una mica en la línia del que t’acabo de dir. És cert que va dir això sense tenir potser l’aval del partit. I aquí ja es veuen veus discordants, perquè Esquerra Republicana té dues ànimes: la d’esquerra-dreta i la nacional. Però per als que ens movem dins d’aquest marc, i han tingut o tenim responsabilitats de govern, entenem que ni tot és blanc ni tot és negre.
Estem en un moment molt complicat. No sé si ara ja són set Estats d’Europa que estan governats per l’extrema dreta. O som conscients d’això o… Fa poc veia la tanca que ha ficat els de VOX al Egido amb una cara d’una noia amb burca i una cara d’una noia més o menys destapada, amb el lema ‘La Almería què queres”. Ostres, aquests discursos són molt perillosos. I jo estic notant en l’àmbit local que la fractura social pot acabar sent molt fàcil si passa alguna cosa, com a Torre Pacheco. A més, hi ha gent que miren només a curt termini i als qual no els importa trencar la pau social.
Algú dirà que soc un exagerat i que és un animalada el que vaig dir. Però estem vivint el que va passar a Alemanya amb la pujada al poder de Hitler. Va ser capaç de crispar la societat i dividir-la contra un col·lectiu fins que va saltar una guspira que va fer que tothom li donés suport i accedís al govern. També et dic que si acabo jo tornant-me a presentar i la ciutadania vota el que sigui, allò va a missa. No seré jo qui digui que el resultat no és vàlid.
P.- Esteu treballant amb la previsió d’una candidatura municipal d’Aliança Catalana?
R.- Treballant no, però som conscients que es presentarà perquè és una capital de comarca. És una ciutat relativament gran, amb gairebé 24.000 habitants, i l’efecte migratori també ha tingut un efecte en la nostra ciutat. Però nosaltres hem sigut capaços de gestionar la migració d’una forma extraordinària a Amposta, més enllà que hi hagi pogut haver fets puntuals o que algú hagi intentat vendre coses que no són certes. Que l’Aliança Catalana es presentarà ho tinc molt clar. L’altra cosa és quin candidat ficarà o candidata, quina capacitat tindrà d’arrossegar i de qui…
P.- I si el seu discurs acaba imperant en campanya o no.
R.- El seu discurs ja està imperant ara perquè l’extrema dreta té les xarxes copades. Tu veus els vídeos de la Sílvia Orriols i són d’una dicció perfecta, ben travats i ben argumentats. A més, no hi ha debat, perquè o es dona veu a ningú que li pugui rebatre res. I cala. En el sector jove hi ha una certa percepció que això que ella diu és així. I jo m’he trobat gent, fins i tot d’Esquerra Republicana, que segurament a les eleccions municipals tornarà a votar-nos pel projecte municipal que tenim, però que parlen de la Sílvia Orriols i que possiblement en unes eleccions catalanes et votaran a Aliança Catalana. Per tant, si aconsegueixen un bon candidat, no aquí sinó a qualsevol lloc a escala municipal, obtindrà bons resultats.
P.- Teniu clar quina serà la vostra candidatura d’aquí a dos anys? Esteu treballant ja o no? Entenc que vostè es presentarà com ja va anunciar.
R.- Bé, com més s’acosta el temps, més números tinc de presentar-me. Hi ha gent que diu allò que quan hi són no es mouran de la cadira… Però no té res a veure. Jo soc funcionari. Porto deu anys com a alcalde i n’acabaré portant dotze; he superat les expectatives que tenia quan vaig entrar en política municipal; he fet més del que vaig dir que faria, perquè vaig dir que em presentaria dues vegades m’he presentat tres i he tret tres majories absolutes, dues de les quals amb el resultat més alt que mai ningú ha tret a Amposta. Per tant, podria anar-me’n amb la consciència tranquil·la, satisfet i sense haver d’assumir el risc, parlo ja des del punt de vista egoista i personal, de no guanyar o perdre l’alcaldia.
Jo ara seria el rei del mambo si me n’anés. Tothom em recordaria com el que va tombar 28 anys de majoria. Però si no ho faig, serà per responsabilitat amb el projecte d’Esquerra i perquè qui ve darrere, com a segona força política, és un Junts encapçalat per un exconvergent o convergent que va ser 28 anys regidor i vuit anys alcalde. I tots sabem les polítiques que va fer. Per tant, també tinc una certa responsabilitat personal per intentar que no torni aquest govern de Convergència i Unió. Potser molta gent ja no se’n recorda, però hi ha una part de gent que té molt viva la memòria i em diuen: t’has de tornar a presentar tu…
P.- Doncs fem memòria…
R.- Jo vaig entrar en política l’any 1999 i recordo, de les 50.000 coses que et podria dir només en temes de transparència, com Toni Espanya (portaveu llavors del grup municipal del PSC) va demanar al síndic de greuges que es publiquessin les actes de les juntes de govern local. En aquest ajuntament no sabíem el que passava fins que se’ls va obligar. Recordo també que no teníem accés a la sala de premsa perquè Convergència considerava que era només per a l’equip de govern, quan al Parlament hi havia una sala de premsa a disposició de tots els grups. I pel que fa als plens, nosaltres vam posar la videoacta i els retransmetem en directe per la ràdio. Quan hi havia Convergència no es podia veure res, és a dir, hi havia una opacitat tremenda. I hi havia manera de gestionar entitats que deia allò de cura amb el que dius i com ho fas.
I després, és clar, una diferència a escala de projectes. Ells, en recuperació de patrimoni històric zero. Mentre que quan entrem nosaltres ens posem en la façana fluvial, el Sindicat, Molí de Miralles, Biblioteca, les cases del castell… Són models diferents de treballar i maneres d’entendre què has vingut a fer. Nosaltres no aixequem un carrer, és a dir, no asfaltem un carrer, si no hem canviat clavegueres, aigua potable i hem passat aquell pla de pluvials que vam fer. I això deixant de banda la càrrega que jo crec que, en aquests moments, té Manel Ferrer (exalcalde i actual portaveu del grup municipal de Junts). Ara estem veient que hi ha gent que està pendent de judicis i se li està demanant a l’Estat espanyol que pleguen. Doncs Manel Ferrer està pendent d’un judici des de fa deu anys per malversació de fons públics i ha de fer front a una inhabilitació.
P.- Una de les característiques que han tingut els vostres governs és que han pensat en territori. I potser això no ha acabat de ser especialment entès. És a dir, la posada en marxa d’un concepte de territori des de la segona ciutat de les Terres de l’Ebre. Esteu orgullosos d’això?
R.- Nosaltres no ens hem preocupat mai de qui ha de fer o no una cosa si al final té una repercussió positiva per al territori i, evidentment, per a la ciutat. Això ho hem fet amb el Centre de Resiliència Climàtica, amb el FabLab, així com amb moltíssimes altres infraestructures que tirem endavant, que no són exclusivament municipals, però que hem fet. I ho hem fet, a més, amb la generositat de no anar en contra de ningú.
Això és el que ha passat, per exemple, en el tema del nou hospital de les Terres de l’Ebre. Jo sé que hi havia veus a Amposta que volien apostar perquè es fes aquí. Però en aquest territori som 180.000 habitants i no podem anar a pegar-nos trompades per tot. Al final jo sempre dic el mateix: Tortosa té el que té, Amposta té el que té, Deltebre té el que té, i la Ràpita té el que té. I legítimament tu també pots apostar en buscar créixer. Nosaltres, per exemple, ens hem espavilat i hem buscat odontologia. No hem anat a llevar-li a Tortosa l’hospital o a voler per a nosaltres la Facultat de Medicina, perquè si la URV ja hi té el campus on posar-se, pren sentit que estigui allà. Jo he de lluitar medicina com a estudi universitari a Amposta simplement perquè no vull que ho tingui Tortosa? Jo aquesta visió l’he tingut molt clara.
P.- Però us han volgut reclutar en aquesta guerra de campanars.
R.-Convergència tenia el model d’Amposta capital. Jo el que em crec és que Amposta és referent. Jo sí que em crec aquest eslògan. Som referents en esports i en comerç, més que Tortosa. No ho dic jo, ho diuen les federacions de comerç. Som referents en educació i en dinàmica econòmica. En aquest darrer camp, i per la lliga que juguem, estem molt bé.
P.- Teniu la sensació que heu deixat molts presumptes candidats a ser el vostre relleu pel camí?
R.- Això es fa difícil d’explicar. Jo crec que tots a les nostres vides hem tingut gent al costat que ha volgut el millor per a nosaltres. A mi m’ha passat quan jo no era ni tan sols candidat i anava de número 10 a la llista de Marta Cid i al nostre entorn sempre tenim gent que ens diu, ostres, tu vals. Jo sempre he dit que estaria aquí pel que necessita el partit. No m’he postulat mai. I he sabut que m’ho deia molta gent, però no tenia per què ser representatiu de l’opinió de tothom.
I jo crec també que les coses han de passar quan passen. Jo sempre dic el mateix: estic segur que si el meu cicle polític local hagués confluït amb el cicle polític nacional, hauria acabat sent conseller. Almenys hi havia veus que ho deien. De fet, altres figures polítiques del país han fet aquest pas a la política nacional amb resultats no tan bons com els nostres. Però això no ha passat aquí perquè, en un moment en el qual jo hauria pogut marxar, ERC no ha estat a govern. I no passa res. Al capdavall, jo no em vaig presentar per a ser conseller, sinó alcalde.
I això crec que s’ha reproduït en l’àmbit local. Hem tingut gent que estava predestinada, o jo tenia clar que havien d’anar a segons quin lloc, i que pel cicle polític imperant no ha passat. Com a conseqüència, hi pot haver gent que s’hagi cansat i hagi plegat, de manera legítima. Jo crec que tu també has de ser conscient que has entrat a fer una llista política i, després, en el moment en què veus que això ja no tira més, tu personalment has de prendre una determinació.
A mi hi ha gent que em diu que no tornaré a fer classes a l’institut després del que has sigut. Però, on tornaré si no? Passi el que passi, abans dels seixanta anys hauré de plegar de ser alcalde. Segur. Ja sigui perquè guanyo i plantejo un recanvi o perquè perdi i me’n vagi amb la derrota. Per tant, tinc molt clar que això és circumstancial. No crec que hàgim cremat candidats perquè al final afloren en el moment que ho han de ser. També crec que s’ha de tenir molta paciència. Joan Maria Roig va ser vint anys alcalde, i crec que al seu costat hi va haver gent que va tenir molta paciència esperant. Al final, ningú li va dir a Roig que plegués mentre guanya per majories absolutíssimes. Hi ha un moment que diu ara és el moment, encara que Roig segurament ja hagués plegat el 2003. Si ho va fer va ser per responsabilitat política. Sabia que si no es presentava ell, amb el pitote que hi havia muntat amb el transvasament no guanyarien les eleccions. I ho va fer per majoria absoluta. Doncs és una mica la situació complicada que tenim ara a ERC. Segurament no és el moment de fer el relleu. No per mi, sinó per una qüestió de continuïtat del projecte.
P.- D’aquest projecte del qual parleu, tres punts clau.
R.- En primer lloc, l’atenció a les persones, entesa no només des del punt de vista social sinó de recursos abocats a fer una societat millor: cultura, esports, educació, serveis socials i polítiques d’ocupació. Et podria dir exemples de coses que només fem nosaltres en aquests temes: vetlladores de menjador per a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials. Aquest govern va ser el que va posar a cada col·legi vetlladores pagades per nosaltres: paguem quasi 40.000 euros a l’any només en això.
En l’àmbit de comerç, hem doblat la partida d’ajudes a la modernització del comerç. Cada any més de 200.000 euros en inversió feta gràcies als 60.000 euros que donem des de l’ajuntament,
En cultura hem doblat el pressupost. Ha passat d’un milió d’euros a dos milions d’euros en deu anys. Hem doblat de 60.000 a 120.000 euros el que li aportem a la Lira i a la Fila, 240.000 euros en total. Pegunta a l’Espiga d’Or o a l’Agrupació Musical Rapitenca quan aporta l’ajuntament a les entitats musicals de cada municipi.
En esports hem doblat el pressupost que s’invertís tant en persones i en entitats com en infraestructures. En polítiques d’ocupació i empresa hem passat de 200.000 euros a dos milions d’euros anuals. En serveis socials hem passat, si no recordo malament, de 300.000 euros a quasi un milió i mig en suport en l’àmbit de famílies. I no només en serveis socials bàsics i apa.
I després hi ha les inversions coherents. Nosaltres hem creat la taxa de clavegueram. I no ens en penedim perquè les clavegueres estan afonades. Totes. Ara invertim més de mig milió d’euros anuals en clavegueres. Vam crear la taxa de cementiri i no ens en penedim. Ara ja el tenim al dia, però el que hem hagut d’invertir-hi és una animalada, i la taxa ens ha ajudat en la gestió i en el manteniment.
I després hi ha les infraestructures destinades a la sostenibilitat energètica: un milió d’euros per la caldera de biomassa; plaques solars; rec sostenible del motoclub; el turisme sostenible al riu. I això se li suma la recuperació de patrimoni històric i arquitectònic.
En aquests moments tenim 20 milions d’euros en inversió engegada. I d’aquests, 12 són subvencions. Això és importantíssim. I es diu poc.
P.- Tot això entenc que és fruit d’una gestió acurada.
R.- Realment hem tensionat l’ajuntament d’una manera brutal. També és veritat que hem crescut molt en personal. Hem creat figures com la del tècnic mediambiental; hem incorporat un nou tècnic de llicències; hem incorporat al 100% un enginyer industrial; hem incorporat una tècnica de contractació pública per fer les licitacions; hem crescut a secretaria, intervenció i a l’oficina de gestió tributària…
A nosaltres ens han acusat que en deu anys gairebé hem crescut en 6 milions d’euros en la partida de personal. Una part és els increments salarials, però una altra part és l’increment d’estructures per poder donar sortida a projectes. Si tu tenies un pressupost de 19 milions d’euros i ara tens un pressupost de 31 milions d’euros, és evident que això comporta una necessitat més d’infraestructura. Però bé, al final s’ho guanyen perquè si tu aconseguissis 12 milions d’euros en subvencions, aquest creixement de personal està absolutament validat.
P.- Estem a punt a les portes d’unes festes majors. Amb bous.
R.- En aquest tema també estic molt desacomplexat. Jo sempre dic el mateix: el sector antitaurí últimament diu que “això que diu l’alcalde i que no és taurí ni antitaurí és mentida. És taurí”. No. Jo no soc ni taurí ni antitaurí, però jo faig allò que crec que la ciutadania majoritàriament vol que es faci. I ho faig dins de la llei i d’acord en allò que es permet fer. Nosaltres no hem crescut en activitats amb bous, que era un compromís que teníem. Hi ha els mateixos.
Potser algú, legítimament, esperava que Esquerra d’Amposta en reduís. Però això no és res que haguéssim dit en cap cas, no és cap compromís, ni és res que penséssem que s’havia de fer. Perquè al final el que sí que hem de fer és treballar perquè els bous es facin en el màxim de seguretat possible per a les persones i millorar, el màxim possible i dins del que es pot, el benestar animal en aquest tipus de festes.
El que sí que hem fet és oferir alternatives. I això ho hem fet amb el DeltaChamber Music Festival; tenim el Festival Lo Riu Sona de música en català; tenim el Festicamp; hem fet el Cruïlla i per festes majors es fan activitats per a tothom. A més, hem creat una línia dins de les festes dedicada a la música tradicional, que té com a escenari la plaça de l’ajuntament i en què s’ofereix rondalla, jota i cant tradicional. Jo crec que ningú li pot recriminar a aquest govern que no ha treballat per a tothom per a festes.
Ara, aquells que són antitaurins no és que no en voldríem 30.000. No en volen ni 1.000. No volen bous. I és legítim. Però mentre hi hagi una llei i hi hagi una majoria de gent que els vulgui, i jo el que percebo és que existeix, es faran.
I ara ha sortit la polèmica del centre d’interpretació dels bous, que en realitat no és això sinó que són uns torils fixos. El nom li vam haver de donar perquè, de cara a la modificació urbanística que s’havia de fer als terrenys que vam comprar, no hi ha a Urbanisme cap clau específica per poder instal·lar uns torils. Llavors vam decidir, ja que els bous estan catalogats com a patrimoni cultural de la Generalitat, posar-li el nom de centre d’interpretació dels bous. Però en realitat no és cap museu ni és res, són uns torils fixos on els bous, en lloc d’estar al camió i en un calaixó a 50 graus, estaran dins d’un corral en unes condicions dignes pel bou i amb seguretat per les persones, sense el perill que algú et pugui caure dins del camió quan està capllaçant-lo.
Aquí la crítica és que “mireu, destinen 850.000 euros per a bous”. Val, sí. Però és que n’estem invertint dos i mig al Sindicat amb l FabLab i l’àrea de polítiques d’ocupació; n’estem invertint un milió a les cases del castell; n’hem invertit un milió i mig a la biblioteca; n’hem invertit dos i mig al Casal Cívic de Gent Gran; n’hem invertit un milió i mig a la caldera de biomassa; un milió d’euros en l’embarcació elèctrica de turisme sostenible… Ningú pot recriminar que aquest govern que no està invertint de forma brutal en tot. I sí, també fem bous. Però fem tot això, que no ho ha fet mai ningú. Per això t’he dit que jo no em sento acomplexat per fer bous.
P.- Des del punt de vista territorial i de partit, després de no estar a govern ja no podeu generar discursos. Com ha anat l’aterratge a l’oposició?
R.- Jo crec que els discursos els hem generat sempre. I estic convençut que la ciutadania ho sap. La prova és el resultat que vam treure a les passades eleccions catalanes, doblant pràcticament el percentatge de vot aquí respecte al de Catalunya. Això és perquè la ciutadania de les Terres de l’Ebre identifica Esquerra Republicana com els defensors del territori, independentment que estiguéssim al govern o que no. I, per tant, crec que continuem sent aquella eina vàlida de defensa del territori.
Al final, qui ha ficat els grans temes del territori damunt de la taula ha sigut Esquerra Republicana, ja fos amb el tripartit, ja fos després. Jo vaig estar al segon tripartit com a director territorial d’Acció Social i Ciutadania. I ja llavors vam fer el centre d’acollida de menors. Aquí no el teníem i els xiquets anaven a la Mercè de Tarragona. Des d’ERC també vam fer places de residència: la residència de Flix la d’Alcanar, la de Deltebre. I només et parlo d’aquesta àrea perquè és la que jo conec de primera mà. Hi va haver un abans i un després. I va ser perquè Esquerra Republicana va estirar projectes per a Terres de l’Ebre. I ara com ara, hi ha molts de projectes que estan sortint que es van cuinar en el govern anterior. I no passa res per dir-ho.
A la Diputació, qui ha fet la carretera de Poblenou a la Ràpida? El primer pas el vaig fer jo quan vaig entrar el 2019 de vicepresident amb la redacció del projecte. Pensem que un any abans, Junts votava en contra a la Diputació d’una moció perquè l’ens es fes càrrec d’aquesta carretera. Un any després, entra Esquerra Republicana i s’hi comença a treballar. I avui ja és una realitat el pressupost, el projecte i la voluntat política. I com això moltíssimes més coses.
Des de l’oposició continuem treballant. I més en una situació en la qual no hi ha una majoria. Per tant, si al final has d’aprovar modificacions de pressupost o ampliacions és evident que Esquerra Republicana pot condicionar, Ja hem vist exemples de municipis que estan sortint a dir que gràcies a l’acord d’Esquerra Republicana han aconseguit no sé què.
