L’equip de govern de l’Ajuntament de Tortosa ha retirat de l’ordre del dia del ple celebrat aquest dilluns la modificació pressupostària que preveia destinar, entre altres conceptes, més de 101.000 euros en gratificacions per a hores extraordinàries dels agents de la Policia Local. Aquest va ser precisament el titular que va deixar la roda de premsa de divendres passat, en la qual l’alcalde, Jordi Jordan, va detallar que les diverses actuacions previstes amb aquest modificatiu arribaria als 320.000 euros. La previsió era també portar a votació un altre modificatiu de caràcter extraordinari finançada amb 60.000 euros del fons de contingència. Finalment, però, han estat deixats en un calaix sense que hi hagi hagut cap explicació. Fonts consultades per ebredigital.cat expliquen que el govern s’hauria justificat aquesta decisió durant la Junta de Portaveus prèvia al plenari per la voluntat de dur a terme una reestructuració de les hores extres que englobi tot el personal del consistori i no exclusivament de la policia. No hi ha a hores d’ara confirmació oficial d’aquest extrem.
Malgrat això, el ple no ha perdut elements per a garantir un debat intens entre les respectives trinxeres. I de nou l’Empresa Municipal d’Aigües, mixta amb un 51% d’accionariat públic i un 49% en mans privades (Aigües de València), ha estat en l’ull de l’huracà. L’executiu local sí que ha mantingut en el programa d’actes per aquesta tarda la proposta de modificació de les tarifes del servei municipal d’aigua potable i clavegueram, amb un increment respectiu del 3,5%, al qual s’afegeix el del 29% de la tarifa d’ús de comptadors. Un augment de cost per als contribuents valorat en “cèntims” per als ciutadans amb un consum mitjà, segons ha assenyalat Rupérez, davant l’estupefacció de la portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, que l’ha acusat de “voler prendre per tontos a la ciutadania. Ja veuran quan rebin el rebut que en comptes de cèntims es tracta d’euros”.
En el transcurs de les intervencions i rèpliques Jordan ha recordat que aquesta pujada dels serveis d’aigua i clavegueram “és una obligació anual imposada pel plec de condicions” negociat el 2010 pel llavors alcalde, Ferran Bel, i Roigé com a cap de l’Empresa Municipal de Serveis Públics, amb la part privada de l’empresa. El batlle ha assegurat que des de l’equip de govern havien decidit limitar l’abast de l’impacte al rebut davant la voluntat d’Aigües de València que fos molt superior. Una decisió que ha servit per a encendre la discussió sobre la validesa de l’operació efectuada sota mandat convergent i la necessitat de municipalitzar el servei el 2035, data de finalització del contracte amb Aigües de València.
L’efecte EFIAL
En aquest punt, tant ell com la portaveu de la CUP, Selene Alberich, han lligat l’operació de venda de part de l’empresa amb el cas EFIAL. L’anticapitalista ha recordat que “qui va redactar el plec de condicions i l’estudi financer va ser la consultora Oliver Camps i la va signar Antonio Martos, un dels imputats en el cas EFIAL, cosa que ens genera mes desconfiança. Es va pactar un contracte que assegurava beneficis milionaris a la part privada a canvi d’inversions ridícules. I ara es pensen rentar-se les mans, però la CUP no som els responsables de res d’això”, etzibava a Roigé conscient que hauria de sentir-se el retret que són un xec en blanc per a l’equip de govern.
De fet, l’abstenció dels cupaires ha permès l’aprovació del punt. Una postura defensada perquè “l’equip de govern ens ha garantit que els diners que es recaptin aniran a inversions i no a incrementar els beneficis de la part privada”. A aquesta decisió conjuntural se li sumava una justificació de fons: la necessitat d’invertir ara per a impedir un major deteriorament de la xarxa quan l’ajuntament pugui recuperar la totalitat de l’empresa. “Cada inversió que es farà ara es un pas per a recuperar les conseqüències d’una mala decisió política”, sentenciava Alberich. “Si ens veiem obligades a carregar aquestes inversions sobre la ciutadania, és perquè fa 15 anys es va decidir privatitzar una empresa que generava beneficis de 500.000 euros en forma de cànon anual per a l’ajuntament i garantia una mitjana d’inversions de 500.000 euros”, continuava la cupaire, que ha acabat acusant Junts per Tortosa i el seu vot contrari a la proposta com “el colmo del cinisme polític. Ara passen per ser els guardians del rebut quan van vendre la meitat de l’empresa. És com si un piròman es queixa que no arriba l’aigua per apagar l’incendi”.
Estat deplorable del parc de comptadors
La necessitat d’apujar la tarifa de l’ús dels comptadors feta per Rupérez ha servit per centralitzar el debat sobre públic i privat amb dades que han estat especialment desoladores. En primer lloc, perquè bona part dels comptadors instal·lats el 2014 a Tortosa estan desfasats, sense recanvis per part del fabricant i una tecnologia antiquada. Una situació com aquesta provoca “un descens de rendiment de la telelectura, que afecta la detecció precoç de fuites o fraus, i fa que el rendiment hidràulic general disminueixi. A més, implica un increment significatiu costos de manteniment” perquè requereix de contractació de personal per a fer-ne el seguiment.
Rupérez ha assenyalat que “el tercer trimestre del 2024, d’un parc de comptadors de 15.000, 3.421 no es van poder llegir perquè no es rebia telelectura. Però és que al 31 de maç del 2025 els comptadors parats sense emissió de telelectura són ja de 5.315, gairebé un 30% del total, repartits per tota la ciutat. Tot plegat provoca retards en la facturació i la necessitat d’efectuar lectures estimades. “Passar a un sistema basat en targetes SIM ens farà guanyar en immediatesa a l’hora de comprovar el consum horari dels comptadors, i monitorar les persones que viuen soles sense decalatges de fins a 12 hores. Amb la nova tecnologia que implantarem millorarà el servei i el rendiment hidràulic de la xarxa”, assegurava Rupérez.
La regidora també ha aprofitat per fer un repàs històric. “Ens vam trobar l’empresa descapitalitzada en arribar a govern i amb un rendiment de la xarxa inferior al 50%”. Seguint aquesta línia, recordava que “els anys 2022 i 2023 no es van poder sol·licitar els préstecs per a inversions previstos en el plec perquè no es va incrementar la tarifa del servei. Davant d’això, la societat va fer front a 366.000 euros en inversions aquests dos anys amb fons propis, que ha repercutit negativament en la tresoreria, ha descapitalitzat encara més l’empresa i ha fet més difícil complir amb els pagaments al soci privat”. El 2024 es van invertir 45.000 euros en dues inversions a pesar de mantenir-se la situació. Dins d’aquest escenari Alberich ja havia advertit prèviament que l’empresa privada no descartava “presentar una nova demanda” a l’ajuntament, en format avís per a navegants.
Roigé: “La decisió la té sempre la part pública i no el soci privat”
Per la seva banda, Roigé ha deixat clar que “no podem compartir aquest nou increment de l’aigua”. Els canvis en els tres conceptes “suposa un augment per als ciutadans d’un 7,5% del rebut de l’aigua, que s’afegeix a l’únic que ha sabut fer aquest govern: apujar impostos. Aquest intent de relativitzar l’increment de cost no és de rebut”. Alhora, ha criticat la manca de tarifacions socials (des del govern se li ha puntualitzat que s’utilitzen els mateixos barems de l’anterior mandat) i la decisió que l’increment del cost sigui “lineal” i no progressiu. Com a complement, ha carregat contra el fet que l’increment de la tarifa s’hagi fet sense haver volgut buscar finançament europeu, factible a través dels fons PERTE. Rupérez ha reconegut que van estudiar-ne les condicions, però que la diferència de costos a l’hora d’obtenir o no la subvenció no eren significatius.
L’exalcaldessa també ha carregat contra la facilitat en que l’equip de govern troba finestres d’oportunitat per a parlar del cas EFIAL. En referència directa a Jordan li ha retret que “quan arriba a la desesperació sempre el treu. El plec no el va fer EFIAL sinó Oliver Camps, contractada per l’anterior govern tripartit des del 2002 i que ens la vam trobar ja dins, havent treballat per a l’empresa d’aigües i per l’Ajuntament de Tortosa”. La conclusió per a Roigé és que, més enllà de cortines de fum, “el que fa avui l’equip de govern és apujar la tarifa d’aigua, clavegueram i ús dels comptadors. Pagarem més l’aigua a Tortosa. I cal tenir present que l’empresa és de l’ajuntament en un 51%. Per tant, la decisió la té sempre la part pública i no el soci privat”.
Finalment, i en resposta directa a la CUP, Roigé ha considerat que l’autèntic “colmo del cinisme és haver votat sempre en contra de la pujada dels preus de l’aigua i, en canvi, permetre-ho avui. El que passa és que la CUP està entregada al tripartit i només valora les polítiques socials a partir de qui hi ha d’alcalde”. Arribats a aquest punt del debat, Roigé ha volgut trencar mites sobre l’estat de l’empresa municipal d’aigües abans de la privatització. “Quan l’empresa era 100% pública -relatava Roigé-, la tarifa també es pujava cada any. I sent pública, el govern tripartit de llavors (encapçalat per Joan Sabaté) la va endeutar per a finançar el pavelló firal, amb un préstec de més de tres milions que ens vam trobar pendent de pagar. Per tant, no era cap exemple”.
El ple s’ha completat amb l’aprovació per unanimitat les noves bases de les subvencions per rehabilitar habitatges al nucli històric i per millorar l’accessibilitat de locals comercials a tot el municipi, així com la moció de la CUP per impulsar participativament un Pla Local per la Llengua, en favor de l’ús del català. L’altra moció dels anticapitalistes, destinada a combatre el “racisme immobiliari”, ha tirat endavant amb el vot en contra de Junts per Tortosa.
