La reunió de la Junta rectora del Parc Natural del Delta celebrada aquest divendres ha servit per posar damunt de la taula decisions, sinergies i discrepàncies. Tot plegat, al voltant d’un tema clau, la redacció del futur Pla rector d’ús i gestió. De fet, la denominació oficial del que hauria de ser el document regulador ja és un primer problema, perquè des de diversos sectors es prefereix anomenar-lo pla de protecció del delta. I no és una qüestió menor. Aquest detall és l’indicatiu d’un dels principals enfrontaments existents a hores d’ara dins de l’òrgan de govern, és a dir, continuar garantint el funcionament del parc com fins ara, amb un criteri conservacionista com a eix central, o apostar per poder-li donar un major rendiment socioeconòmic (bàsicament enfocat cap al turisme) dels diferents espais que el componen. Aquesta darrera opció significaria donar-li més rellevància en la presa de decisions a la junta rectora (amb presència d’ajuntaments i regants, a més de consells comarcals, agents socioeconòmics i ecologistes) com a responsable final de la presa de decisions en detriment de l’actual equip de tècnics encapçalat pel director Francesc Vidal.
A això cal afegir-hi que el del delta és l’únic parc natural que encara no disposa d’un pla de gestió des de la seva creació, ara fa 40 anys. L’octubre del 2023 l’anterior conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va anunciar que des del govern es posava fil a l’agulla. Però la licitació, feta a millor preu, va donar com a guanyadora del concurs d’adjudicació una empresa de Madrid que, tal com ironitzen fonts consultades, “no sabia situar el delta en un mapa”. L’executiu català va tornar a reobrir el procés, amb la qual cosa les previsions inicials ja sumen a hores d’ara un any de retard.
El president de la Junta rectora, Dani Forcadell, reconeix aquesta situació. Però la seva visió és de caràcter optimista, després dels compromisos adoptats pels representants del Departament de Territori (on s’ubica administrativament ara Medi ambient) presents aquest divendres a la reunió. “La Generalitat s’ha compromès a determinar quines són les competències jurídiques de la Junta rectora. I alhora, s’ha determinat que es comenci a redactar un esborrany del que ha de ser el futur pla de protecció amb tècnics de Territori, de la Taula de Consens i de SEO-Birdlife”, el col·lectiu ecologista representat en l’actualitat a l’òrgan. Forcadell afegeix que els seus treballs seran avaluats “en una Junta rectora extraordinària que es convocarà per al pròxim mes de setembre”. I en aquest sentit, ha volgut posar èmfasi precisament en el fet que la redacció estarà sotmesa en tot moment a la fiscalització de la Junta rectora. Una manera per a donar a entendre que totes les opinions divergents procedents de diferents consistoris representants en aquest òrgan directiu seran ateses i que no es farà res a la seva esquena. “El que permet aquest camí és assegurar la transparència”, rematava, conscient de l’existència de reticències existents en determinats municipis pel temor a trobar-se amb un pla redactat des de Barcelona sense atendre a les necessitats del territori.
Perquè dins del món local hi ha dues ànimes. Entre els partidaris de mantenir les coses com s’han dut a terme fins ara s’hi ubica l’Ajuntament d’Amposta. El seu alcalde, Adam Tomàs, afirmava veure “amb preocupació” com s’esquerda el consens assolit durant els quaranta anys de funcionament del parc natural. “Tots ens hi hem sentit còmodes en com s’han fet les coses en aquests 40 anys”, etzibava. I és per aquest motiu que el batlle de la capital del Montsià no acaba d’entendre l’existència ara dins de la Junta rectora de “molts localismes i personalismes” vinculats a dinàmiques polítiques, que relaciona tant a la deriva que està prenent la Taula de Consens del Delta (on conviuen els ajuntaments vinculats a la zona del delta i els regants) com en la recent formació de la mancomunitat DeltaGestió, de la qual Amposta no en forma part. “La Taula del Consens hauria de servir per al que diu el seu nom. I si hi estem no és per defensar els interessos d’Amposta, que també, sinó per buscar el millor per al Delta a partir d’un equilibri entre la seva protecció i les activitats socioeconòmiques que s’hi poden dur a terme”, deixava anar. “Aquesta percepció de col·lectiu s’està perdent”, sentenciava.
