El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, recordava amb afecte aquest dijous en una entrevista a La Nova Ràdio de Reus la seva vinculació a les Terres de l’Ebre a través dels seus vincles familiars. Nascut a Barcelona i establert en l’actualitat a Tarragona, admetia durant el programa que “els hi tinc un especial carinyo. El meu pare era de la Ràpita i la família hi tenia barca. Les terres d’arròs que havia comprat el meu avui les hem anat venent i la darrera part que quedava, el Mas de l’Amigo, on teníem la masia, he aconseguit que la família la donés per a entitats de lleure del moviment escorta per fer-hi un centre d’interpretació de la natura”. Seguint el fil, Castellà reconeixia que els Fons de Transició Nuclear “són una bona oportunitat” econòmica per al territori, però advertia: “Hem d’encertar molt. No pot ser una repartidora de quatre duros per als ajuntaments, justificant petits contractes. Hem d’anar a projectes que transformin el territori, i avui en dia això vol dir transició energètica i digitalització”, afirmava Castella, disposat a generar sinergies des del Port a les empreses que es puguin implantar a les quatre comarques atretes per les bonificacions a la inversió que suposen els fons.
El president també entrava dins del debat sobre el redisseny del transport ferroviari, apostant sense embuts per l’anomenat tercer fil. I ho feia pensant en clau estratègica: “Tenim la terminal de la Boella que és un luxe dins del port. I hem fet el dic sec de Guadalajara, que n’és un altre”. Totes dues estan ubicades a una hora en tren tant de Barcelona com de Madrid, respectivament, per la qual cosa “això pot revolucionar el mercat de la logística a Tarragona. Podem ser un dels hubs més importants del sud d’Europa. I amb la pressió que tenim del Port de València, em sembla que serà molt encertat anar aliats del Port de Barcelona, que té la seva terminal a Azuqueca d’Henares plena. Nosaltres el podem ajudar donant-li l’alternativa de Guadalajara, sempre que a canvi també ens ajudi amb la Boella. I anem plegats a Lleida (on el consell executiu de dimarts va aprovar una inversió de 130 milions d’euros per a desenvolupar la plataforma intermodal de Quatre Camins), i a Monzó”.
Ara bé, en segon terme cal tenir en compte tot el debat sobre com combinar el transport de mercaderies amb el de viatgers. En aquest sentit, Castellà apuntava una solució, la de la creació “d’un model de gestió empresarial de la mà del Port de Barcelona, potser donant entrada al Port de Bilbao, que ens permetrà posicionar molt bé. Tenim la sort de tenir el tercer fil. Seria un drama per al Port i al territori no tenir-lo. Ha costat molt, arriba tard, és i ha de ser provisional. Però tenim la sort de tenir-lo, perquè si no hauríem d’estar explicant a les empreses que potser tindríem acabada una línia de mercaderies per la costa d’aquí a 15 anys”, deixava clar Castellà. “És una decisió encertada que ha arribat tard perquè, per desgràcia, els governs del PP el van paralitzar la seva execució”. L’alternativa, a curt termini i sense el tercer fil en funcionament, seria “el col·lapse. No podrem funcionar com a territori. Ara bé, ho tenim tot molt ordenat. Vaig estar dijous amb el nou president de Renfe i tot l’equip executiu nou. Hi haurà una inversió important a l’estació de classificació i crearem la figura FerroPortuària per gestionar tot això. Ara estem ben posicionats. Des de Tarragona poden sortir trens fins al centre d’Europa i Madrid, el que pot servir per atraure més indústries”.
De fet, la previsió avançada per Castellà segons les estimacions d’ADIF, “és que a partir del juny del 2026 ja es podran treure les mercaderies per l’ample europeu” sense necessitat de fer l’intercanvi (com fins ara) a partir de l’ample ibèric. “Estem vivint una revolta, una transformació radical que hem de saber aprofitar. Tenim una gran oportunitat per atraure empreses gràcies a aquest posicionament logístic”.
Podeu escoltar l’entrevista en aquest enllaç.