D’adquirir amb il·lusió una finca per renaturalitzar-la al cabreig de voler llançar-hi herbicides. És el resultat de l’atermenament, o com és conegut popularment, el ‘deslinde’ que promou el govern central per mitjà de Costes. El protagonista de la història és la Societat de Caçadors de Poblenou del Delta, en boca del seu president, Josep Sancho. “Ens vam gastar amb recursos propis 20.000 euros, que arriben a 25.000 si li sumes despeses notarials i de papers, per comprar fa cinc anys una finca d’arrossar situada a dos quilòmetres del mar del delta”, explicava a Ebredigital. “La intenció era renaturalitzar l’espai, instal·lant zones per a nidificació i de descans per a les aus i dotar-los d’un hàbitat segur amb tanques per evitar l’entrada dels gats feréstecs”. Una aposta per poder tenir aus per la temporada de caça, a la qual s’hi va arribar després de considerar diferents possibilitats.
Però les esperances van quedar en no res “amb un primer advertiment del govern central que, com la finca estava renaturalitzada, passaria a formar part del deslinde”. És a dir, que “perdríem la titularitat del terreny i que passaríem a tenir una concessió per als pròxims 75 anys a condició que mantinguéssim els mateixos usos”. A aquesta sotragada, “vam decidir reutilitzar-la com a cap d’arròs amb el permís de la Generalitat amb una rompuda de terrenys. Però amb tot i això, des de Costes es va insistir que la finca passaria a ser domini marítim terrestre”. Des de l’organisme estatal es va justificar la mesura, entre altres coses, perquè s’hi havia detectat sal a l’aigua. “Com passa l’hivern a tota la zona del Delta! Nosaltres tenim la nostra canalització i desguàs, i és clar que a l’hivern s’hi trobarà sal”, etzibava Sancho.
Davant d’aquesta situació, “en un primer moment vam presentar al·legacions per part d’un tècnic. I ara hem decidit presentar un recurs d’alçada, ja amb un advocat. Si cal, arribarem davant d’un jutge, encara que ara resulta que estem pagant dos cops: al que ens està robant la terra i als que ens està defensant. Heu de tenir en compte que, a més del cost de la compra, el manteniment de la finca ens costa 2.000 euros anuals. Tot plegat perquè després l’Estat acabi cedint l’explotació del terreny a una entitat ecologista que rebrà subvencions per gestionar-la”, lamentava.
De fet, l’emprenyament de Sancho és de dimensions còsmiques. “La nostra societat -exposava- va ser la primera a implantar el perdigó d’acer en comptes del de plom. I ho vam fer abans de la finalització del període que havia donat la Unió Europea. Estem fent esforços per renaturalitzar espais, dels quals cada cop en queden menys i en aquest cas estem disposats fins i tot a elaborar un pla de gestió especial de la nidificació, hem dut a terme activitats que després s’han implantat amb caràcter general… I al final, et venen ganes de llençar herbicides per cremar la terra”, conclou a tall de resum de la seva indignació.
1 comentari
Pues és una putada. Però si l’actitud és tirar hebicides per a cremar la terra, ja els poden prendre la finca ara. Total l’objectiu d’adquirir la propietat, d’alguna manera, és per a caçar més, malauradament.