Acabat el recorregut judicial (tant penal com administratiu) per la fallida d’Agrofruit, quedava encara per resoldre una de les seves derivades, la que afectava a la gestió d’Ebrefruit SAT, la principal proveïdora. El dèficit concursal d’aquesta darrera societat pujava en una primer estimació als 20 milions d’euros, procedents tant de l’aval que va efectuar en favor d’Agrofruit abans del concurs de creditors com diverses ampliacions de capital que no es van reintegrar als socis capitalistes.
La sentència d’aquest darrer cas, que clou la via mercantil i en la qual no figuren els tres membres del Consell Rector d’Ebrefruit que havien arribat a un acord previ, ha estat coneguda aquest dilluns. Es condemna a Ebrefruit (com el seu dia a Agrofruit) per la gestió que va dur a la seva fallida i a l’exdirector general, Xavier Guarner (que ha tornar a acumular 15 anys d’inhabilitació per administrar bens aliens i l’obligació de cobrir la totalitat del dèficit concursal). Adolfo Algueró, un altre dels encausats, ha estat precisament la novetat respecte a la sentència anterior, perquè ha estat absolt pel tribunal.
Per entendre la resolució cal fer un pas enrere i centrar-nos en l’arribada dels ajuts comunitaris. La normativa per poder-hi accedir impedia que en fossin beneficiàries les societats mercantils com era el cas d’Agrofruit. Per això es va optar des de l’empresa per crear una societat agrària de transformació (SAT), que juntament amb les cooperatives sí que podien ser receptores dels fons comunitaris. El resultant va ser Ebrefruit, formada per bona part dels pagesos que ja estaven dins d’Agrofruit així com alguns grans productors. Les subvencions primaven el preu de la fruita, de tal forma que Ebrefruit es feia càrrec de pagar al pagès per tal de rebre els ajuts i posteriorment la venia a preu de cost a Agrofruit, de cara a la seva exportació. De fet, la relació que vincula totes dues empreses en el concurs de creditors prové pel fet que compartien instal·lacions i treballadors, així com avals creuats.
Tot i les evidents concordàncies entre les actuacions dels consells de totes dues empreses (el d’administració en el cas d’Agrofruit i el rector en el d’Ebrefruit), l’administrador concursal va rebutjar fer-ne un únic cas i va optar per obrir dues causes per garantir-se les opcions de condemna.
