Els nascuts a la postguerra vam estar marcats per l’adoctrinament, el totalitarisme, les dictadures i, en el cas dels catalans i catalanes, per la repressió en tots els àmbits. Tanmateix, anàvem descobrint que qui es va revelar contra la República, legalment establerta, eren els veritables rebels i que el Dictador es va establir com a “Jefe de Estado” fins a la seva desaparició.
No hi ha haver cap possibilitat d’escurçar aquells quaranta anys de dictadura, per la gran repressió, pels nombrosos detinguts i ajusticitats i molt menys poder decidir pel futur del país, amb una monarquia imposada i que probablement no ho hagués estat en el cas d’haver estat sotmesa a un plebiscit.
Els greuges que vaig sofrir pel sol fet de ser català són irreproduïbles
En aquest marc incomparable, al final dels anys 60, jo estudiava i després feia la mili a la capital del reino. Els greuges que vaig sofrir pel sol fet de ser català són irreproduïbles, però lluny d’acovardir-me, em va enfortir.
Amb la il·lusió i la força de la raó pensava que amb el pas dels anys i la major interconnexió entre els pobles faria que la resta de l’Estat comprengués i abracés la identitat catalana i la faria seva, com una riquesa intercultural. Il·lusió banal perquè després de 50 anys, i en part gràcies a alguns mitjans de comunicació i a gairebé tots els partits polítics espanyols, la situació no ha millorat, sinó que s’ha agreujat.
És tal el clímax anticatalà que han creat que fins i tot una part dels migrants que resideixen a Espanya no comprenen ni la identitat catalana ni la nostra llengua, reprimida a l’igual que la seva – s’anomeni quechua, guarani, n’ahuati, aymara, mapudungun o tupi – per uns conqueridors amb estàndards de la España Profunda.
El 18 de juny del 2006, el poble català va votar i aprovar en Referèndum el Nou Estatut de Catalunya. Quatre anys després, el 28 de juny del 2010, el Tribunal Constitucional dóna resposta al recurs interposat pel Partit Popular i anul·la 41 articles de l’autogovern i estima que “carecen de eficacia jurídica conceptos como Nación y Realidad Nacional de Catalunya” que constaven a l’Estatut.
Jo, ja renuncio a fer més esforços per tal de fer comprendre a gran part dels espanyols la identitat pròpia catalana
El 30 de juliol del 2014, Artur Mas es reuneix a Madrid amb Mariano Rajoy amb un desesperat intent de mitigar els reversos del Constitucional i aconseguir més recursos i autonomia. Va presentar 23 propostes socials i econòmiques i va obrir la possibilitat d’una consulta pactable amb l’Estat. Ni una proposta va ser acceptada i, sense dubte, la porta es va tancar a qualsevol consulta. En la roda de prensa posterior, Artur Mas va ser “aclamat” amb crits de “Mas traïdor” i “Viva España”.
Aquest seguit de fets va provocar la gran manifestació al cor de Catalunya, al crit de “SOM UNA NACIÓ”.
Jo, ja renuncio a fer més esforços per tal de fer comprendre a gran part dels espanyols -intransigents, patriotes i unionistes – la identitat pròpia catalana, una identitat que la volem sentir i viure amb tota la legalitat i l’orgull que ens dóna el ser un poble amb història, cultura, costums i llengua pròpies. Som ja molts que no permetrem més ingerències, menyspreus i insults, perquè, per sobre de tot, som un poble amb dret a decidir i a ser respectats com a Nació.
Hem d’aconseguir la independència per preservar la nostra identitat i que sigui reconeguda i respectada.
Que ningú es preocupi pel futur, perquè el poble català, la Nació Catalana, serà solidària on i quan ho hagi de ser i conviurà en pau amb la resta de Nacions.
