El cas Efial, nom que correspon a la consultora financera que està sotmesa a la investigació del jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional, José Luis Calamasa, ha deixat empremta a les Terres de l’Ebre. La seva investigació ha desvetllat l’existència “d’ajuntaments paral·lels” als consistoris de l’Ametlla de Mar i d’Ascó, coincidint en l’etapa de predomini de la ja desapareguda CiU. En aquest article ens centrem en la interlocutòria feta pública el passat 19 de gener (a la qual ha tingut accés aquest diari digital) relativa a la localitat del Baix Ebre (per a veure el corresponent al municipi de la Ribera d’Ebre cliqueu aquí), que es resumeix, ras i curt, en quatre encausats (l’exalcalde Andreu Martí, la seva dona, Dolores Martínez, el funcionari i enginyer de l’ajuntament, Jaume Bertran i l’administrador d’una empresa pantalla, Ramón Cardus) i una presumpta estafa a les arques municipals de gairebé 4,6 milions d’euros.
El primer apunt que cal tenir en compte és l’entramat que, segons el jutge instructor, havia generat Efial. “L’arribada de la consultora a determinades corporacions locals -es llegeix a l’auto- permet als responsables d’aquesta comptar amb una eina vàlida per a salvar possibles esculls a les seves voluntats, com pogués ser la intervenció fiscalitzadora en matèria jurídica i econòmica de secretari i interventors municipals”. D’aquesta manera, “s’atorga una aparent cobertura de legalitat, a determinades decisions i resolucions, que posteriorment, com ja ha quedat demostrat en alguns casos, s’han mostrat contràries a dret”. De cara a aconseguir aquest objectiu, “s’ha mostrat com una eina útil i habitualment utilitzada per Efial Consultoria, la figura de l’Entitat Pública Empresarial (EPE)”, o dit d’una altra manera, les societats o empreses de caràcter municipal.
Aquest és el terreny de joc en el qual es mou la investigació. I a partir venen els resultats. Pel que fa a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar es comptabilitza un frau de 4.585.746,13 euros. L’origen cal buscar-lo en la denúncia presentada el 28 març del 2013 per Francesc Vila Botella davant l’Oficina Antifrau de Catalunya relativa a una “sèrie de fets irregulars” detectats al consistori almenys des de l’any 2010.
El jutge afirma que “per a fugir del control legal i econòmic de la Secretaria i la Intervenció municipal, aquest ajuntament (el de l’Ametlla de Mar) va crear una sèrie d’empreses municipals i entitats públiques descentralitzades, com la denominada La Cala Gestió”
El jutge de l’Audiència Nacional afirma en la seva interlocutòria que “per a fugir del control legal i econòmic de la Secretaria i la Intervenció municipal, aquest ajuntament va crear una sèrie d’empreses municipals i entitats públiques descentralitzades, com la denominada ‘La Cala Gestió’, que té com a funció bàsica la promoció, gestió i execució d’activitats urbanístiques. Aquesta empresa municipal, com no disposa de mitjans humans ni materials per a exercir-les, convoca un concurs a fi d’encomanar l’exercici de les funcions per a les quals va ser creada, a una empresa privada, amb uns honoraris anuals d’entre 400.000 euros i 500.000 euros, s’efectua a favor d’Efial Consultoria SL l’administrador de la qual és Antonio Martos Carrasco, que al seu torn és gerent de Cala Gestió”.
I tot just la resolució de l’Oficina Antifrau a la denúncia ja va suposar un primer advertiment a partir del qual començar a tirar el fil. En el seu informe emès el 28 de maig del mateix any, posa de manifest que el procediment emprat en el primer dels dos contractes adjudicats per La Cala Gestió a favor d’Efial (adjudicat definitivament l’octubre de 2012), negociat i per urgència, a més de resultar prorrogat per un any més, xoca amb les disposicions legals perquè “no consten, ni s’entreveuen, raons d’interès públic, i especialment, el procediment negociat no és l’aplicable, atès que el valor supera amb escreix els 60.000 euros, i també sobrepassa els 100.000 euros perquè, a més, procedís publicitat”.
Efial Consultoria, malgrat ser l’empresa que pitjor oferta econòmica va presentar de les dues societats que finalment van concórrer a la licitació, finalment va resultar adjudicatària del contracte
De fet, aquest contracte de “serveis per a l’execució dels treballs d’assistència economicofinancera comptable i tributària a l’execució d’actuacions urbanístiques d’iniciativa publicoprivada” corresponent a l’any 2010 i prorrogat l’any 2011 va suposar un cost total de 977.877 euros més IVA. Respecte a aquest expedient es va poder comprovar que Efial Consultoria, malgrat ser l’empresa que pitjor oferta econòmica va presentar de les dues societats que finalment van concórrer a la licitació, finalment va resultar adjudicatària del contracte “en virtut a la valoració de l’oferta tècnica presentada i l’informe de valoració -explica el jutge- de la qual va ser dut a terme pel tècnic de la Cala Gestió, l’enginyer Jaume Bertran Galceran (funcionari interí i enginyer municipal de l’ajuntament, també encausat), que hauria mantingut relacions laborals amb Efial, per les quals el tècnic rebria una sèrie de contractes a través de l’empresa d’Enginyeria denominada T- Enginyers vinculada a aquest. En contraprestació, el tècnic de l’Epel afavoriria a l’empresa consultora emetent tota classe d’informes que li resultessin afavoridors als interessos d’aquesta”.
Amb aquest punt de partida, el jutge instructor detecta durant la seva investigació l’existència d’una sèrie de pagaments emesos per Efial a favor d’Andreu Martí (alcalde i president a la vegada de La Cala Gestió) durant els exercicis 2009, 2010 i 2011. Abonaments que tenien com a objectiu el pagament del lloguer del domicili de l’Ametlla de Mar on figuren empadronats l’alcalde i la seva família. A més, l’ajuntament hauria assumit el pagament de despeses personals del llavors batlle “com l’assessoria d’imatge personal, amb càrrec a La Cala Gestió”.
Andreu Martí seria el beneficiari de comptes bancaris oberts a Andorra dels quals “no s’acredita la seva lícita procedència”
Així mateix, la informació enviada pel cap del Grup de Delictes de Blanqueig de diners o valors de la Policia d’Andorra posa en relleu que Martí seria el beneficiari de comptes bancaris oberts a Andorra, “en els quals s’haurien ingressat importants quantitats de diners mentre va ostentar el càrrec d’alcalde de la població del Baix Ebre”. Uns ingressos dels quals “no s’acredita la seva lícita procedència (2.357.932,03 euros)” i que “no seria l’única font d’ingressos addicionals d’origen desconegut vinculada a Andreu Martí García“. De fet, el jutge deixa clar fruit de la documentació consultada que “la situació tributària de la unitat familiar de l’encausat, així com de les societats vinculades a aquesta, no permeten acumular un patrimoni com el detectat fins al moment”.
Ramón Cardus i Dolores Martínez figuren també com a encausades per estar vinculades a empreses pantalles
En aquest capítol apareixen dos nous actors també encausats. El primer és Ramón Cardus Llatse, administrador únic de la societat Deep Blue Business SL, la societat mercantil que, segons el jutge, “ha estat utilitzada per a canalitzar el cobrament de comissions per l’adjudicació de contractes públics a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, justificant-lo amb factures per serveis que no s’havien prestat, sota el concepte de representació en l’adjudicació d’obres”. Tant ell com Martí van establir “un sistema per al cobrament de comissions a les empreses adjudicatàries d’obres públiques licitades en el referit ajuntament, usant per a això l’empresa vinculada a l’esposa de Martí (Dolores Martínez, també encausada), la mercantil Al Lopd 2009 SL“.
A més de les dades anteriors, les intervencions telefòniques a Martí mostren converses en les quals contactava amb el gerent, en aquest moment, de la Cala Gestió, “demanant-li insistentment que revisés els expedients d’adjudicació de contractes i que afegís qualsevol documentació o signatura que pugui faltar. Aquestes peticions estarien relacionades amb l’existència d’una auditoria que s’estaria realitzant en l’EPE a instàncies del nou equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Així mateix, es constaten diverses converses en les quals aquest encausat, fent valer la seva capacitat d’accés i influència respecte a diverses autoritats i administracions públiques, executava tasques d’aconseguidor a favor de determinades empreses de cara a la seva participació en procediments de contractació”, segons s’afirma a la interlocutòria.