La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa ha criticat les incongruències entre el model de transició energètica que diu defensar el Govern i el que realment diu el nou decret de renovables. La portaveu de la Xarxa, Montserrat Coberó, ha assegurat que el nou text no impulsa la sobirania energètica real i ha afegit que es continua fent tot “molt d’esquenes” a la ciutadania.
Les organitzacions reclamen una moratòria fins que es redactin els plans sectorials territorials per evitar una “bombolla” de projectes, com asseguren que va passar amb el sector porcí. En tot cas, han reclamat que es limitin aquestes instal·lacions a les necessitats reals de renovables i es faci tenint en compte les conseqüències ambientals i socials. Sobre la participació ciutadana, asseguren que a la pràctica el 70% dels projectes quedaran en mans de les multinacionals energètiques i només el 30% seran per a projectes d’autoconsum o de petit format.
En segon lloc, desmenteixen que el decret faci compatible l’expansió de les renovables amb la sobirania alimentària ja que defensen que la instal·lació dels projectes comportarà la reducció dels conreus. Coberó ha assegurat que Catalunya només pot produir entre el 40 i el 45% del que consumeix, motiu pel qual ha defensat que no es pot reduir encara més la seva capacitat. A més, ha alertat que totes aquestes hectàrees que passin de ser conreus a instal·lacions fotovoltaiques, deixaran d’absorbir CO2.
En tercer lloc, alerten que no es fa compatible l’expansió de renovables amb el desenvolupament rural perquè no només es reduiran les hectàrees per al conreu sinó que, de retruc, també deixaran de ser territoris menys atractius per al turisme o per viure-hi.
Coberó ha apuntat també que no es limiten realment els projectes actuals ja que es diu que s’ha de comptar amb el 50% dels propietaris afectats però la portaveu ha recordat que es fa en un sentit estricte en quant al territori d’instal·lació, però no de totes aquelles persones que es veuran afectades d’alguna altra manera. En aquest sentit, ha recordat que hi ha països que estableixen un límit de distància a zones poblades, per evitar per exemple les molèsties per sorolls o llums.
Les organitzacions rebutgen també que el nou decret garanteixi la conservació dels espais protegits. Carles Mestres, d’Albera Lliure de Molins, ha posat sobre la taula que els criteris no són clars i explícits i s’obre la porta a interpretacions subjectives a l’hora d’avaluar els projectes. Per això, ha reclamat un “blindatge” dels espais naturals impossibilitant instal·lacions en zones que tinguin qualsevol tipus de protecció. El mateix pel que fa al patrimoni cultural.
Per últim, Júlia Urgell, de Terra Alta Viva, ha insistit que el redactat del nou decret també és “insuficient” per evitar la massificació de projectes en determinades zones. Urgell ha plantejat també que no s’impulsa la proximitat de les grans centrals de renovables als punts de consum principal. Ha afegit que tampoc es garanteix la protecció de negocis preexistents en les zones on s’instal·laran les renovables.