La plaga de la papallona del boix continua expandint-se com “una taca d’oli‘ des que es va detectar per primer cop el 2014 a la Garrotxa. Segons les dades recollides durant el 2020, la seva presència ha arribat per primer cop a les zones de boix del Priorat, Baix Ebre i Baix Penedès. La Garrotxa és la més afectada, on hi ha indrets “completament arrasats“, seguit d’altres punts amb afectació severa com seria Ripollès, Osona, Pla de l’Estany i Moianès. La comissió tècnica, formada per diferents organismes i la Generalitat, s’ha reunit aquest divendres i ha acordat una línia d’acció “continuista” per seguir fent el seguiment de la plaga a tot el territori i unificar metodologies.

La plaga, que es va detectar per primer cop a Besalú el 2014, s’ha anat expandint des de la Garrotxa. Segons els experts, es continua propagant a velocitat més lenta en direcció oest mentre que la tendència és més virulenta en direcció sud-oest. “Va baixant cap al Bages cap avall i en direcció Aragó i municipis propers, que encara no estaven afectats, s’han anat afectant“, detalla a l’ACN el cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Giné. Segons Giné, també influeix en la dispersió de la plaga el trasllat de plantes ornamentals per l’acció de l’home.

Actualment tenen constància que la plaga ha aparegut a 185 municipis, en diferents nivells d’intensitat, si bé encara no tenen tancades el total d’hectàrees afectades. Les dades s’han donat a conèixer en la reunió d’aquest divendres del grup de treball tècnic que fa seguiment de la plaga i estudia actuacions per minimitzar els efectes sobre els boixos. Està format per la subdirectora general d’agricultura, tècnics del DARP (Servei de Sanitat Vegetal i Servei de Gestió Forestal), el cos d’Agents Rurals, Parc natural de la Garrotxa (Departament de Territori i Sostenibilitat), i CREAF.

Un pla d’accions “continuista”

Aquest grup de treball consensua un pla d’acció i estableix mesures de seguiment per valorar el grau d’afectació amb una periodicitat anual. Un dels aspectes clau és comprovar l’eficàcia dels tractaments i quins són els moments idonis per aplicar-los. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones (que ja es podrà comercialitzar aquest any) o la lluita biològica amb insectes parasitoides que, de forma natural, podrien contribuir al control de la plaga.

Segons Giné, l’estratègia per aquest any és “continuista” i el pla d’acció aposta per seguir fent proves, conscients que la plaga no es pot eradicar. El que sí s’ha decidit ampliar és la xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones distribuïdes per tot el territori català des de fa dos anys. Dels 20 punts que hi havia es preveu arribar com a mínim a 25. Es fa una revisió setmanal i la informació obtinguda permet obtenir la corba de vol en diferents punts de Catalunya.

És un conjunt d’accions” que ja es vénen fent des de fa dos anys, subratlla Giné, que afegeix que “el coneixement de la plaga és cada cop més profund“. El 18 de març es farà una jornada tècnica en línia amb experts per abordar la problemàtica i fer una posada en comú.

Per últim, recorda que aquells propietaris que volen preservar arbres monumentals, s’informin sobre els millors mètodes. Una informació que està disponible al web del DARP.

L’eruga defoliadora (‘Cydalima perspectalis’) és un insecte que s’alimenta de les fulles del boix durant el seu desenvolupament i provoca una defoliació extrema que danya la planta. Si aquestes defoliacions són contínues, acaben debilitant el boix fins que s’acaba morint. En un any hi poden haver entre 2 i 3 generacions de papallona.

Autor: