El Museu de les Terres de l’Ebre ho té ja tot a punt per obrir portes aquest dijous, després de romandre més de dos mesos tancat per la crisi del coronavirus. Ho farà després d’haver introduït importants modificacions dels protocols i limitacions. Els visitants s’hauran de posar la mascareta i rentar les mans en el moment d’entrar; no podran haver més de deu persones de forma simultània en cadascuna de les tres sales d’exposició; i el recorregut s’haurà de fer respectant les distàncies i amb un recorregut marcat de sentit únic, sense poder fer marxa enrere. Malgrat tot això, el director del museu, Àlex Farnós, creu que les limitacions imposades per la pandèmia són una bona oportunitat perquè els centres prioritzin un servei de qualitat.

Si bé durant bona part de temps de confinament plantilla ha estat teletreballant traduint textos d’exposicions a idiomes o recuperar continguts de bases de dades per difondre en els propis espais virtuals, durant els últims dies l’activitat ha tornat a l’equipament durant els últims dies. La revisió dels protocols de seguretat i d’atenció al públic per adaptar-se a la nova situació canviarà sensiblement la forma de visitar el museu. I això ha obligat a introduir canvis i formar la plantilla.

El personal del centre museístic de referència al territori ha treballat aquesta setmana en la senyalització del nou circuit de visita que hauran de seguit tots els visitants un cop s’hagin posat la mascareta i rentat les mans amb gel hidroalcòlic. Així, uns discos rojos enganxats al terra recorden que cal deixar una distància interpersonal mínima de dos metres. També en la neteja a fons del fons patrimonial que es resguarda darrere de les vitrines, per a major seguretat de tots.

“Hem dissenyat circuits per les sales d’exposició on es preveu el distanciament i el sentit únic de la marxa: no es podrà girar cua”, aclareix Farnós. Per materialitzar-ho, ha estat necessari també obrir una nova porta que dona al vestíbul principal, una mesura que ja havia previst la revisió del pla d’emergències. Això permetrà sortir directament un cop s’hagi finalitza la visita sense haver de tornar al punt d’entrada.

El museu mantindrà obertes les tres sales: les dos dedicades a les exposicions permanents –la d’arqueologia i Ebre, camí d’aigua- així com la destinada a mostres temporals. En cadascuna d’elles no es permetrà un aforament de més de deu persones de forma simultània -30 per a tots els espais-. Una xifra per sota del 30% recomanat per les autoritats sanitàries. “Significa una limitació: els únics grups que poden entrar són les unitats familiars, però no poden venir colles d’amics, escoles o grups de turistes”, admet Farnós. De moment, i a l’espera que les futures fases del desconfinament ho permetin, es mantindran tancats serveis com l’estudi de col·leccions, les activitats temporals o la consulta de la mediateca.

Exposició sobre cartellisme antifexista

El tancament forçat per la crisi del coronavirus, també ha obligat a reprogramar les dates de l’exposició temporal ‘El llapis, arma de guerra antifeixista. 1936-1939‘, que havia obert el passat mes de febrer i havia de tancar el passat 19 d’abril. Es tracta d’una mostra amb més de 30 cartells originals, esbossos, postals i material relacionat amb l’activitat del cartellisme durant la Guerra Civil espanyol, procedents del fons del col·leccionista senienc Julio Allepuz, que ara es podrà veure fins el pròxim 30 de juny.

“Obrirem amb voluntat de donar optimisme i un servei que ajuda a cohesionar la població, l’arrelament, a reforçar la igualtat, el creixement personal individual i el de les comunitats”, ha reivindicat Farnós, tot emfasitzant la necessitat de continuar i mantenir viva, especialment en aquests temps de confinament, la tasca dels museus a l’hora de mantenir i projectar el patrimoni en espais reconeguts com a “saludables i segurs”.

De fet, creu que les limitacions d’accés i la necessitat de distanciament dels visitants que imposen aquestes primeres fases del desconfinament pel cornonavirus hauria de fer reflexionar els responsables d’aquests centres sobre la necessitat d’abordar una “nova etapa”. “Els museus territorials i comunitaris fa molt que treballem no només pensant en els visitants, en grans afluències i les cues que poden formar les exposicions temporals, sinó en el servei de qualitat i proximitat que oferim a les nostres comunitats, col·lectius interessats o persones n general. És una oportunitat per pensar en la qualitat dels serveis i no tant en la qualitat”, reflexiona Farnós.

Autor: