El tercer carril (2+1) a tota la C-12, des d’Amposta fins a Lleida, mantindrà sense excepcions l’actual traçat del també anomenat Eix de l’Ebre, segons va confirmar el conseller de Territori Damià Calvet, i supera el projecte de variant i desdoblament parcialment soterrat al pas de la carretera per Tortosa, que es va anunciar a principis del 2014 i evitava l’afectació als xalets de la zona del Canalet que sí que preveia l’anterior variant per l’oest de Tortosa impulsada per la conselleria quan esta estava en mans del PSC. Una història plena de polèmica i cops de volant que semblava resoldre’s el gener del 2014, quan l’aleshores conseller de CiU Santi Vila i l’exalcalde també convergent Ferran Bel van presentar amb solemnitat un projecte de variant que limitava l’actuació a 6,4 quilòmetres, entre Vinallop i Jesús. Entre Vinallop i el pont del canal de la Dreta, es preveia una autovia interurbana amb nou traçat, paral·lel a la carretera actual.

Fins a la rotonda dels nusos, una autovia urbana aprofitant la calçada ja existent, i des d’allà fins a Jesús, en què ja hi ha autovia, es programava a la plaça Corona d’Aragó un túnel de 900 metres per a soterrar el tronc de la carretera amb dos carrils (un per sentit) per a donar fluïdesa al trànsit de pas, mantenint dos carrils laterals en superfície per als moviments més locals. En total, tenint en compte l’elevat cost del soterrament i el nou traçat -havia d’incloure expropiacions- en el primer tram, el projecte pujava a 106,5 milions d’euros, un 77% més car que l’actual projecte de 2+1 anunciat per Calvet per a 130 quilòmetres per un cost aproximat de 60 milions d’euros, 65 si es comptabilitzen les actuacions immediates de millora del ferm i de talussos o construcció de rotondes a Jesús i Ascó.

El pla territorial del 2001

Sis anys després, el Canalet continua fora de perill, però la solució al conflicte del Canalet ha quedat en un no-res per la via de l’omissió, tot i que fonts oficials del departament de Territori asseguren que el soterrament no es pot descartar a llarg termni. Res a veure amb les previsions que va fer Vila: començar les obres durant la segona part d’una legislatura que es va tancar de forma prematura l’estiu del 2015, abans de les eleccions del 27S. Senzillament el nou projecte de 2+1 a la C-12, més barat i amb més vocació territorial, substituïx l’anterior, i també descarta sine die el desdoblament de l’Eix de l’Ebre entre Amposta i Lleida, inclòs el 2001 al Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Calvet mateix va matisar que el desdoblament es pot mantenir com “un projecte de país” que caldrà abordar “quan toque” perquè no és incompatible amb el tercer carril que s’hi habilitarà en els propers anys.

Pel que fa a la variant per l’oest de la capital ebrenca, que també fixava el Pla Territorial, era l’alternativa que havia defensat el segon govern tripartit de la Generalitat, però el govern municipal de CiU i els veïns la rebutjaven per l’afectació a nuclis de Jesús i Vinallop.

El març del 2008 en va sortir a informació pública l’Estudi Informatiu, que proposava tres traçats. El que defensava el Departament de Territori (aleshores de Política Territorial) era el que tenia més impacte per a la urbanització del Canalet, cosa que va provocar la constitució de la Plataforma Salvem lo Canalet i un seguit de protestes. Es tractava d’una variant de 12 quilòmetres i un cost de 81 milions, també per damunt -i sense tenir en compte l’IPC- del projecte adoptat ara per a tot l’Eix de l’Ebre.

El juliol del 2010 es va adjudicar la redacció del projecte constructiu d’aquella variant, però el triomf de CiU a les eleccions autonòmiques de la tardor va comportar la paràlisi del projecte. El Pressupost de la Generalitat del 2011, el primer de l’era Mas en un context general de retallades, ja no van incorporar cap partida ni tan sols per als estudis informatius del desdoblament de la C-12. / Ò.M.J. Foto: Núria Caro