La central tèrmica d’Andorra (Terol) tanca portes i deixarà 153 treballadors al carrer per culpa d’ENDESA, empresa elèctrica que no ha fet les millores que li haguessen donat més anys de vida. Es tracta d’una notícia ja confirmada pel govern de Madrid la passada legislatura i que ara es converteix en un des primers temes que haurà d’abordar la quarta vice-presidenta del govern de Pedro Sánchez, Teresa Ribera, que s’ha situat al front del macro ministeri de Transformació Ecològica i Repte Demogràfic. La notícia del tancament de la tèrmica d’Andorra, que durant anys ha estat una gran preocupació per a les Terres de l’Ebre perquè ha estat l’origen de la pluja àcida que ha afectat els ports de Tortosa-Beseit, ha estat ja confirmada als mitjans de comunicació, cas de l’influent Heraldo de Aragón a finals de l’any passat.
El tancament de la tèrmica de Terol, que només està a 50 quilòmetres de distància en línea recta del primer municipi de les Terres de l’Ebre (Arnes), està sent seguit amb preocupació i molt d’interès des de les Terres de l’Ebre. De moment, ni el govern de la Generalitat, ni la seua delegació a l’Ebre, n’han dit res; però si que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ho ha posat dins la seua agenda política prioritària. De fet, en la reunió que fa dos setmanes va presidir Lluís Salvadó a Roquetes reunint tots els càrrecs del partit en la Taula Institucional del partit, va informar de que cal prendre nota del que està passant a Andorra, “per reaccionar d’immediat i posar en marxa una comissió d’estudi” a voltant del futur de la Ribera d’Ebre, que també afronta un tancament de les dos centrals nuclears els propers anys, com han explicant fonts d’ERC a ebredigital.cat.
El paral·lelisme entre el que aquest any 2020 començarà a passar a Andorra i el que molt probablement passarà a les comarques interiors ebrenques sembla evident. Terol i les Terres de l’Ebre pateixen el problema d’un despoblament galopant. Andorra té poc més de 7.000 habitants i perd de cop 153 llocs de treball, qualificats i ben remunerats. I Ascó i Flix, on també ha viscut un procés semblant amb Erkímia, sumen uns 6.000 habitants, i encara ara no tenen tancat un pla de reindustrialització del que fa anys que se’n parla. Un futur molt incert ja que cal tindre en compte els centenars de treballadors d’Ascó, que creixen en temps de les operacions de descàrrega, tenen un sous elevats i es poden quedar sense faena i sense alternatives.