El cap del Servei Provincial de Costes a la demarcació de Tarragona, el biòleg ampostí Antoni Espanya -ara mateix una de les persones més determinants per al futur del delta de l’Ebre-, va explicar divendres durant l’emissió del programa El Mirador de Canal Terres de l’Ebre, que “el Secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Moran, ja sap el que ha passat al delta de l’Ebre“.
Una coneixença que va acompanyada de la determinació per frenar la regressió, i per altres actuacions a més llarg termini que resoldrien la subsidència (enfonsament del delta), la salinització, “o la inundació de les llacunes“, tot plegat conseqüències derivades del canvi climàtic i de l’elevació del nivell del mar, i de la manca d’aportació de sediments des de fa ja 70 anys, amb la construcció dels embassaments.
Toni Espanya va explicar que, arran del trencament de la barra de sorra que separa el mar de les llacunes dels Calaixos a l’illa de Buda, ara mateix el punt més fràgil perquè pateix una greu i permanent regressió costanera, ja ha enviat al Secretari d’Estat del Ministeri de Transició Ecològica unes fotografies de com ha quedat l’indret arran dels temporals dels passats 4 i 5 de desembre. El responsable de costes va dir que Hugo Moran s’ha proposat “posar solucions“, un cop estigui constituït el nou executiu de Pedro Sánchez al govern de l’Estat, a no sé què hi hagi nova convocatòria d’eleccions generals.
Toni Espanya va tindre actuacions ben destacades al llarg del programa El Mirador, que va tindre un alt interès i també un alt nivell d’audiència (prop de 10.000 persones en la seva estrena divendres la nit). Entre d’altres va dir que, “fa anys que se’n parla, però només hi ha hagut actuacions els últims 2 anys“, tot just el període en el qual un biòleg ampostí coneixedor i especialista en el delta de l’Ebre, ha estat al davant del Servei Provincial de Costes. Les actuacions han consistit a traslladar sorra d’un punt a un altre, per construir barres que frenen l’entrada d’aigua a l’illa de Buda, considerada com la joia natural del delta.
Optimisme si hi ha consens
Toni Espanya, durant molts anys candidat a l’alcaldia de l’ajuntament d’Amposta el front del PSC, tot i que només va poder ser regidor, té ara el seu gran repte a les seves mans: resoldre el problema endèmic de la regressió, pel qual s’havia fins i tot manifestat al front dels col·lectius conservacionistes pioners que es van crear a cavalls dels anys 80 i 90, en forma de Coordinadora de Defensa.
Al final del debat Espanya va dir que era “optimista“, sempre que es produeixin 2 tipus de consensos: el de la Taula del Consens (on estan les 2 comunitats de regants, i també els 8 ajuntaments del delta), “i el de la comunitat científica“, on es troben tant els representants de les plataformes socials, com els membres de l’IRTA i la seua Unitat de Recerca dels Ecosistemes Costaners (UREC), creada fa anys a instàncies del llavors delegat del Govern, Lluís Salvadó, d’ERC. “Sinó ens posem d’acord entre natros mateixos els governs no actuaran”, va concloure.
Sobre la Unitat de Recerca cal recordar que, inicialment, qui es va fer càrrec va ser un altre biòleg ben conegut el propi Toni Espanya, el planer Carles Ibáñez (actualment fent investigació als Estats Units d’Amèrica). Amb el pas dels anys però, la UR es va reconvertir i canviar d’adscripció, per acabar vinculant-se al Centre Nacional d’Aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita i a la Universitat Rovira i Virgili.
Al debat de El Mirador, qui va representar el sector tècnic va ser Nuno Caiola, en qualitat de biòleg i investigador de l’IRTA. Va ser ell qui va posar per primer cop xifres al que costaria revertir la regressió: “caldria 4 o 5ME al principi, i es calcula que amb 1ME anuals, es recuperaria 1 centímetre cada any“, va afirmar, no sense matisar que primer caldria fer proves pilot.
Canviar la desembocadura
Un altre punt molt interessant del debat va ser al final, quant l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Càstor Gonell, va recordar que els antics pagesos del seu municipi recorden que l’actual desembocadura del riu Ebre “es va canviar” artificialment, “per beneficiar uns empresaris que volien criar llagostins”, va explicar. Va explicar que al davant de “la Gola Nord”, també anomenada riu Migjorn, “es van enterrar unes barcasses plenes de pedra”, per tamponar aquella sortida i reconduir-la en direcció nord, actual sortida cap a Riumar.
Aquest és un tema que, si més no a nivell popular, ha estat controvertit entre la població de Sant Jaume d’Enveja, i la de Deltebre, teòricament beneficada per aquet canvi de rumb de la desembocadura. Però el que sí és cert, és que si això realment es va produir (cap dels tècnics presentats ho va certificar, però tampoc ho van negar), ha generat el punt més conflictiu de la regressió del delta.
Les competències
El debat sobre el futur del delta de l’Ebre, no va donar credibilitat a les projeccions que parlen d’una inundació de la plana deltaica en poques dècades. Però si va deixar clara que “és l’hora de prendre decisions i començar a actuar”. De forma “urgent i immediata” segons l’alcalde de Sant Jaume, i “apostant primer per proves pilot” segons els tècnics presents, entre els que estava el director del parc natural, Jordi Roig.
El que també va matisar Toni Espanya, pel que a un compromís clar d’invertir d’immediat, és que “les competències són compartides amb la Generalitat”, sense deixar clar si hi ha, almenys en aquest tema, una taula de diàleg. El que sí és cert és que, tal i com publicava aquesta setmana el Setmanari L’Ebre, l’alcalde de Deltebre ja té avançat un altre projecte, que podria ser complementari.
Segons publica L’Ebre, “l’Ajuntament de Deltebre continua buscant finançament per a realitzar la prova pilot dels dics intel·ligents submergibles a la costa de Riumar (…). el Departament de Territori i Sostenibilitat ha trobat com a possible via de finançament uns ajuts europeus per a la compra de material per a la Innovació Tecnològica, la investigació i l’experimentació que es troben ara en període de licitació. El finançament necessari per a dur a terme la prova pilot és de 6 milions d’euros”.
