El Pla de Fosses de la Generalitat ha permès obrir 21 fosses de la Guerra Civil, des que està en marxa el 2017, i ha identificat set persones que hi estaven enterrades. Les excavacions han facilitat la recuperació de 292 persones. Des de la transició, s’havien obert a Catalunya 28 fosses, recuperat 58 cossos i identificat unes altres set persones. Les properes obertures seran a Foradada (Noguera), en una excavació que començarà al setembre i preveu recuperar almenys un individu, i al Cementiri de Salomó (Tarragonès), sense data d’obertura, on s’hi esperen trobar almenys les restes de dos soldats republicans.

Amb aquestes dades, la Generalitat ha pogut multiplicar per cinc el nombre de persones recuperades i igualar el nombre d’identificats.

Les darreres excavacions s’han dut a terme entre maig i juliol d’aquest 2019 al Cementiri d’Alguaire (Segrià), Caseres i Batea (Terra Alta). L’actuació a Caseres ha permès recuperar les restes de dos soldats republicans d’una fossa a tocar de la carretera N-420 i les restes d’un nombre encara indeterminat d’individus d’una altra finca del poble. Els arqueòlegs han d’analitzar aquestes restes per saber a quantes persones poden pertànyer. A Batea no s’hi ha recuperat cap individu. Els treballs d’Alguaire encara estan en curs.

El Pla estableix uns protocols d’actuació, planifica i prioritza l’obertura de noves fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, disposa d’una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i per tant retornada a la família. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.