El proper diumenge 30 de juny, tindrà lloc a les 12 del migdia, la inauguració de la plaça i memorial Jaume Ballesté de l’Ampolla. Es culminarà d’aquesta manera un procés que es va iniciar fa tres anys, quan tot just es va descobrir la figura d’aquest fill de l’Ampolla que fou deportat al camp d’extermini nazi de Dachau. El periodista Joan Esteve Guillaumet ha estat l’encarregat de rescatar de l’oblit la figura de Ballesté, un dels 234 ebrencs (233 homes i 1 dona) que van córrer la mateixa dissort en els diferents camps de l’horror nazi.
La vida de Ballesté fou de pel·lícula. Segons explica Esteve “cridat a files amb la quinta del biberó, refugiat als camps de la Catalunya Nord d’on es va escapar, fou capturat i enviat a treballar a la línia Maginot o acabarà enrolant-se amb la Resistència fins que va ser detingut pels alemanys i tancat a la presó. Amb un terrorífic viatge amb tren (on van morir la meitat dels presoners) van enviar-lo a Dachau, on va estar treballant en diferents fàbriques annexes al camp fins a l’alliberament del camp per part de les tropes aliades. Pesava 40 quilos. Va poder refer la seva vida a Paris, on va formar una família. Després de la mort de Franco, va poder retornar diverses vegades al seu poble natal de l’Ampolla”.
Amb l’ànim de recuperar la seva memòria fa uns anys l’Ajuntament de l’Ampolla va acceptar el repte de dedicar-li un espai públic a la població. La plaça, que s’inaugurarà diumenge disposarà també d’un memorial, amb el rostre en bronze de Ballesté, una obra de l’artista Ramon Homs.
Durant l’acte de descobriment del memorial, s’espera la presencia del fill de Ballesté -també de familiars d’altres deportats- i parlaments d’Arturo Gaya i música de Pili Cugat, entre altres.
Com a cita prèvia el divendres 28 a les 8 del vespre tindrà lloa a la biblioteca de l’Ampolla la inauguració de l’exposició “Dones i Resistència a Ravensbrück”, que es complementarà amb una espectacle de música, imatges i paraules a càrrec de Rosa Vendrell.
Justament durant el procés d’investigació, Joan Esteve Guillaumet, ha pogut treure a la llum, el cas de la única dona de les Terres de l’Ebre de la que es té constància que fou deportada a un camp alemany. Es tractava d’una dona del municipi de La Galera, de la que encara s’està mirant d’esclarir alguns aspectes personals.
Redacció: J.P.