ACN (Barcelona) – “Desgràcia” és la paraula que més freqüentment ha utilitzat el president d’ACS, Florentino Pérez, per referir-se al fracassat projecte Castor durant la seva compareixença a la comissió d’investigació del Parlament que investiga el cas. Quan ningú esperava ja la seva presència, Pérez s’ha assegut aquest dilluns a la tarda davant dels diputats amb to altiu i interrompent gairebé totes les intervencions. Ha començat declarant que pràcticament no coneixia un projecte que suposa un 1% de la facturació del seu grup per acabar defensant el blindatge de la seva concessió, que li garantia el retorn de la inversió encara que actués amb dol o negligència perquè “si l’Estat no garanteix els riscos geològics no se’n faria cap de magatzem“. Sense respondre en cap moment a les preguntes sobre adjudicacions a dit, sobrecostos i comissions, Pérez ha negat haver-se embutxacat la indemnització de 1.350 milions d’euros que, ha assegurat, va servir per pagar els bonistes del BEI.

Sóc una persona molt coneguda. Per això m’han convidat aquí: perquè tingui transcendència“, ha arribat a respondre Pérez als diputats després d’assegurar que no havia intervingut en cap gestió referent al Castor i mostrar-se “consternat” davant la “desgràcia” que ha suposat el fiasco del magatzem de gas submarí. El seu grup constructor no només és el propietari de les dos terceres parts d’Escal UGS, l’empresa concessionària del projecte, sinó que també es va adjudicar la construcció de l’obra en un concurs sense concurrència i pràcticament fet a mida, arribant a ingressar més uns 1.800 milions d’euros.

I, malgrat tot això, ha volgut situar el Castor com una petita obra més dins del gran moviment d’adjudicacions i projectes en el qual es mou ACS arreu per 70 països del món, amb centenars milers de treballadors i fins i tot una empresa a la qual ha arribar a qualificar d’ONG. Transcendent, però gairebé insignificant. No ha volgut, però, entrar en detalls i donar resposta a les nombroses preguntes que li han plantejat els diputats dels diferents grups. “Tenim 10.000 obres a la vegada i ens passen moltes coses“, s’ha excusat. “Jo no he sabut res fins que han passat les coses. Jo no he participat en aquest projecte“, ha arribat a dir, per a sorpresa de la majoria dels assistents, que fins i tot li han recordat que la planta terrestre porta el nom del seu germà difunt, Ignacio Pérez, per desig exprés seu.

“Res ocult”

Els arguments d’un dels empresaris més poderosos de l’Estat no han convençut la gran majoria dels diputats, que l’han intentat acorralar plantejant-li alguns dels punts foscos que encara envolten la tramitació i l’execució del projecte. Per a Florentino, però, “no hi ha hagut res ocult” al Castor. Seria, de forma resumida, la història d’un govern espanyol que “vol fer un magatzem de gas perquè ho necessitat el país” i els promotors canadencs, Dundee Energy, acudeixen a la constructora “perquè som els únic que ho podíem fer”. “Ho podem fer feliçment a altres països del món“, ha arribat a proclamar, cofoi.

Però en cap cas a les costes de l’Ebre i del Sénia. Més d’un miler de terratrèmols i dues estructures metàl·liques gegantines i inservibles testimonien la magnitud del fiasco al territori. Al Parlament, però, a Florentino se li ha recordat que el Castor oculta encara efectes més perniciosos: especialment, el de carregar sobre les costelles dels ciutadans i els consumidors el faraònic cost d’aquesta infraestructura, que supera de llarg els 3.200 milions.

Segons Florentino, la seva construcció requeria en tots els casos la garantia de l’Estat, la clàusula segons la qual recuperaria la inversió en el cas, fins i tot, que actués de forma dolosa que mai havia aparegut en cap altre magatzem subterrani de gas en funcionament a l’Estat espanyol. “En algunes infraestructures no se’n necessiten de garanties. En algunes sí: hi ha un risc econòmic que ningú assumeix, per las seva complexitat“, ha argumentat. En conclusió: si l’Estat no els cobreix “no se’n faria cap“. “S’ha fet per a tots els magatzems de gas“, ha remarcat en diferents ocasions.

En el seu esquema argumental, doncs, el màxim responsable d’ACS ha descarregat sobre l’Estat la voluntat de situar i materialitzar el magatzem per, suposadament, triplicar la capacitat d’emmagatzemar gas i equiparar-se amb altres estats europeus La iniciativa empresarial l’ha situat en el terreny dels seus antics socis canadencs, amb els quals actualment està enfrontat. “Era la zona de menor risc geològic a Espanya i el van decidir fer allí. Com a constructors ens van demanar que hi participéssim amb ells“, ha relatat. I “junts” van aconseguir la concessió.

FOTO: ACN

La llotja del Bernabéu i els papers de Bárcenas

Rebutja amb vehemència l’existència d’un cercle d’interessos al voltant de la llotja del Santiaago Bernabéu i s’ha enutjat quan li han recordat que el seu nom apareixia als papers de Bárcenas. També ha negat haver parlat amb cap ministre del govern espanyol sobre el tema fins que van començar els “problemes“, cap a l’any 2012, amb el ministre del PP José Manuel Soria. Venint d’un govern socialista i enmig d’una caiguda del consum de gas que queia en un any per sobre del 20% en alguns casos, les condicions de retribució es van modificar –”passant de 10 anys a 20 el període d’amortització“- i, segons Florentino, els dinou bancs amb els quals havia subscrit un crèdit es van fer enrere. És aquí quan entra en joc el Banc Europeu d’Inversions (BEI) i la seva avantatjosa proposta de finançament, amb 1.460 milions d’euros.

Han dit: li han donat 1.350 milions a Florentino. Perquè soc conegut. No m’han donat un duro, ni a mi ni a Escal. Tots els diners del decret se’ls han endut els inversors, que són els que finançaven en aquestes condicions i si no ho feien no l’haurien prestat i no es faria el magatzem. Podríem haver viscut sense fer aquesta obra: hem perdut diners aquí, amb els que vam rebre no es cobria els 100% del que devíem als bonistes i al BEI“, ha declarat. Cap resposta per a les comissions del 17% que s’embutxacava amb les adjudicacions a les empreses del seu propi grup i que va constatar organismes oficials o els sobrecostos que van multiplicar el pressupost inicial.

El responsable d’ACS ha al·ludit a les auditories tècniques i econòmiques que haurien certificat el projecte, malgrat que els estudis van obviar aspectes essencials de la geologia del projecte que haurien pogut influir decisivament en el fracàs final. “A mi m’asseguren que estan tots els estudis d’impacte estan ben fets“, ha precisat. Més encara, creu que encara no s’ha dit l’última paraula sobre les causes que van portar al fracàs del projecte Castor i confia que el jutjat de Vinaròs que investiga el cas dirimirà les responsabilitats pertinents –”a mi no m’han trucat, perquè saben que no tinc res a veure amb el tema”, ha arribat a afirmar-. “Tinc l’esperança que encara es facin estudis i diguin que no ha sortit malament“, ha aventurat.

En aquest context ha posat en qüestió el possible desmantellament, del qual ha eludit també la responsabilitat. “S’ha d’aprofundir com va dir el MIT“, ha afegit. Un estudi que, com bé ha recordat, exonerava tant als funcionaris com als gestors perquè, suposadament, en aquell moment no podien saber què passaria, cosa que altres experts han rebatut. “No se si és l’informe bo. Jo demanaria més informes a científics amb solvència“, ha tancat.

Del Potro no respon preguntes

Abans de Pérez, per la comissió d’investigació ha passat també el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro. Acompanyat del seu advocat s’ha negat a respondre les preguntes dels parlamentaris amb el pretext que està sent investigat pel jutjat de Vinaròs per suposats delictes contra el medi ambient i prevaricació ambiental. En una breu intervenció, ha recordat els 40 milions que l’empresa va invertir en treballs i investigacions perquè el projecte es fes “amb plenes garanties de viabilitat tècnica i econòmica“; ha qualificat la seva empresa d'”operador prudent” per com va actuar durant el període d’injecció que va causar els terratrèmols, i que ha estat censurat per organismes oficials i experts independents; i ha acabat negat que no hi ha estudis que vinculin la falla d’Amposta amb els moviments sísmics.

Aquest dilluns també ha estat el torn dels exregidors de l’Ajuntament de Vinaròs Javier Balada, responsable d’urbanisme quan es va tramitar el projecte Castor, i l’exedil de turisme Domènec Fontanet. També l’empresari més afectat per les expropiacions del Castor i que ha guanyat diversos litigis judicials a l’empresa, així com el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar.

Redacció: P.P.

About the Author:

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.