Antonio Suárez Franquet ha estat, de nou, proclamat alcalde de Riba-roja d’Ebre en la sessió que va tenir lloc ahir a la Sala de Plens per constituir el nou Ajuntament ribarojà, sorgit de les eleccions municipals del passat 26 de maig. Suárez repeteix en el càrrec després de revalidar la confiança i el suport dels veïns, ampliant de 5 a 6 el nombre de regidors del seu grup (dels 9 totals), aquest cop encapçalant la candidatura independent Més Riba-roja d’Ebre.

Aquest 15 de juny de 2019, doncs, s’ha iniciat la XI Legislatura, coincidint amb el 40 aniversari dels Ajuntaments Democràtics i en “un moment atípic”, marcat per l’execució de la més gran inversió al municipi des de la construcció de la presa per amb “un clima de convivència comarcal enrarit. Mai cap dels 10 ajuntaments de la comarca, així com els de Maials i Almatret, haurien d’haver superat certs límits, que marcaran un abans i un després en les relacions entre els nostres pobles”, ha dit l’alcalde de Riba-roja.

Ara, el repte és “implementar un projecte que marcarà tota una generació, que superarà tots els que avui hem pres possessió en aquesta taula i on l’equip de Govern confia de nou en la complicitat de tots 9 regidors per fer bé les coses i fer respectar el poble arreu del país”, ha afegit Suárez, convençut que “el President Torra i el conseller Calvet atendran les demandes d’un dels 947 ajuntaments del país, perquè Riba-roja és Catalunya i el projecte de les Valls és un projecte al servei del país. En els ribarojans trobaran un aliat amb qui col·laborar en benefici mutu, primer dels riba-rojans, per també de la resta de catalans”.

Crida a consensuar un model de desenvolupament el restabliment de les relacions amb la Generalitat i amb la comarca ha estat un dels punts del discurs d’investidura de Suárez, que ha insistit un cop més en la importància d’impulsar “polítiques supramunicipals conjuntes” per fer front a la pèrdua de mil llocs de treball amb el tancament anunciat dels dos reactors nuclears d’Ascó l’any 2030. I en aquest sentit, ha apuntat que aix passa per “facilitar una única localització empresarial conjunta per al Nord de la Ribera coliderada pels Ajuntaments de Flix, Ascó i Riba-roja, els municipis del nord que creuen en la indústria”.

Segons l’alcalde de Riba-roja, “és de vital importància restablir i iniciar el diàleg amb la resta d’ajuntaments riberencs, sempre que hi hagi respecte per les decisions i l’autonomia municipal”. Suárez ha anunciat que aquest principi de sobirania local, juntament amb la no exclusió de cap sector econ mic, són “els principis fonamentals innegociables” sobre els quals Riba-roja està decidida a consensuar un model comarcal de desenvolupament, i ha fet una crida a la resta de companys alcaldes perquè es promogui “una comarca inclusiva, on hi capiguem tots”, i on el Consell Comarcal sigui “un punt de trobada”.

Canvi de paradigma municipal I és que per a Riba-roja, la consecució del projecte de les Valls suposa “un canvi de paradigma en la gestió municipal”. L’augment dels ingressos ha de permetre el sanejament definitiu dels comptes municipals i “augmentar les inversions i la cartera de serveis socials, així com una baixada d’impostos”, ha dit l’alcalde.

A més, la “gestió econòmica responsable i prudent” permetrà també continuar amb l’aposta per “la diversificació econòmica, la creació d’ocupació i la innovació” al municipi, amb projectes com la consolidació de Zona Líquida i el suport als emprenedors, el reg a les Valls i la creació d’un banc de terres per impulsar l’agricultura, la dinamització turística al voltant del pantà de Riba-roja o l’economia circular, en aquest cas “exigint la implantació de les inversions associades al projecte de les Valls amb la creació de 30 llocs de treball, per començar”. També ha fet referència a la tramitació, “lenta per amb pas ferm”, de la central hidroelèctrica reversible entre Riba-roja i la Fatarella.

La litúrgia del primer ple de la legislatura La primera sessió del Ple d’aquest mandat s’ha iniciat amb la constitució de la mesa d’edat, presidida pel regidor de més edat, José Luís Aparicio, i la més jove, Maria Franquet, per donar pas després a les acreditacions i la presa de possessió dels nous regidors, jurant o prometent en el càrrec, en la majoria dels casos per imperatiu legal: Antonio Suárez, Jaume Agustí, Maria Franquet, Gemma Gay, Cristian Morales i Lluís Busom per part de la candidatura Més Riba roja d’Ebre, i José Luís Aparicio, Miquel Cervelló i Susana Guillamón per part de la Candidatura de Progrés Municipal.

Tot seguit, el secretari municipal ha declarat constituïda la nova Corporació Municipal i ambdues forces polítiques han presentat els seus candidats a l’alcaldia davant els veïns aplegats a la sala. Per part de Progrés, aquest ha estat Miquel Cervelló, després que el cap de llista anunciés la seva retirada durant aquesta legislatura. Cervelló ha obtingut els vots dels seus companys de partit, mentre que els representants de Més Riba-roja han votat pel seu cap de llista, Antonio Suárez, que ha estat proclamat alcalde i ha promès tot seguit el càrrec.

Lleialtat i unitat a Riba-roja en el seu torn de paraula, el portaveu de Progrés ha lamentat que no s’hagi aconseguit un acord entre les dues forces polítiques amb representació municipal per formar un govern d’unitat, una fórmula que Aparicio ha defensat com que “hagués estat bo per contrarestar el que ens ve a sobre, perquè això no ha acabat encara” –en referència al moviment contrari al dip sit de residus controlat tipus II no perillosos i al centre de valorització de les Valls, actualment en construcció i que ha d’entrar en funcionament el 17 de juliol per complir amb la llicència ambiental de la Generalitat–. Amb tot, Aparicio ha anunciat que farà una oposició “correcta i responsable” i s’ha compromès a “mantenir la lleialtat i la unitat, perquè el més important és anar units”. El grup municipal de Progrés ha posat també l’accent en “la necessitat de trobar alternatives” davant el tancament anunciat de les nuclears el 2030 i ha anunciat que a aquest afany destinaran els seus esforços els pròxims quatre anys.

En aquest sentit, l’alcalde ha compartit el compromís del grup municipal Més Riba-roja per “administrar la majoria absoluta amb màxima humilitat i modèstia, i escoltant a tothom, i a tots els regidors de la Corporació”. Ja en el primer ple del mandat s’han apuntat com a inversions prioritàries les obres pendents del nucli antic i la façana fluvial, l’arranjament de la pista de la Societat, la construcció d’un centre de dia, la recuperació de l’escorxador municipal com a espai de joves i entitats, la implementació del reg a les Valls, la nova depuradora d’aigües residuals a les Sorts i la recerca de finançament per la carretera que ha de connectar Riba-roja a l’autopista AP-7 i l’autovia A-7.

Regidors i grups municipals que conformen el nou Ajuntament:

• Antonio Suárez (Més Riba-roja) • Jaume Agustí (Més Riba-roja) • Maria Franquet (Més Riba-roja) • Gemma Gay (Més Riba-roja) • Cristian Morales (Més Riba-roja) • Lluís Busom (Més Riba-roja) • José Luís Aparicio (Candidatura de Progrés) • Miquel Cervelló (Candidatura de Progrés) • Susana Guillamón (Candidatura de Progrés)