El Col·lectiu Ribera d’Ebre 2030, integrat per diversos càrrecs electes de la comarca, ha presentat en roda de premsa el “Manifest de suport a un model de desenvolupament de la Ribera d’Ebre, basat en la compatibilitat dels diferents sectors econòmics”.
Segons ha explicat Jordi Jardí, alcalde de Tivissa, “som un grup d’alcaldes, regidors i responsables polítics de 7 municipis de la Ribera d’Ebre i de 3 formacions polítiques que hem decidit fer un pas endavant per la visió uniformadora de la comarca que s’està donant, el pretès consens unànime sobre el model de desenvolupament i per sentit de responsabilitat”. Jardí també ha afegit que “estem en contra de l’anomenat ‘fatalisme ebrenc’ que ho justifica tot donant la culpa als altres i no volem ser corresponsables d’una manera de fer política excloent, la del NO a tot, que ens ha portat a la situació d’emergència que ens trobem”.
Per la seva part, el regidor de Móra la Nova, Ferran Bladé, ha reiterat que “no anem en contra de ningú i estem a favor d’aquelles polítiques de creació d’activitat econòmica que el conjunt de la gent de la comarca necessita”. I Josep Solé, tinent d’alcalde de Flix i conseller comarcal, ha destacat que “respectem l’autonomia municipal i volem potenciar polítiques responsables que sense despreciar possibles inversions industrials per la comarca”.
El manifest que s’ha presentat constata dos reptes determinants pel futur de la comarca. En concret, es fa referència al “despoblament, amb la pèrdua de 1.652 habitants en 7 anys i l’envelliment dels que queden” i també al “tancament de les Centrals Nuclears d’Ascó d’aquí 11/13 anys amb la pèrdua de 1.000 llocs de treball i la diàspora de les seves famílies, que es sumen al tancament d’Ercros de Flix, que ha perdut més de 180 empleats des del 2011 i una pèrdua de 489 habitants només al poble de Flix en el mateix període”.
El manifest deixa clar que “per revertir aquesta situació es evident que cal protegir, incentivar i donar valor a una agricultura de qualitat com la que tenim, i alhora promocionar un limitat sector turístic que aprofiti els actius naturals i culturals de la zona”. A més, el manifest demana “apostar decididament i sense complexos per la creació d’activitat industrial que generi massivament llocs de treball que ajudin a fixar la gent al territori”. En aquest sentit, els responsables del manifest consideren “una responsabilitat que no podem ni volem compartir, ni admetre, ni acceptar” el fet de “continuar despreciant inversions industrials” perquè “no prendre mesures immediatament, continuar amb l’actual inactivitat i renúncia voluntària a afrontar la realitat, pot fer inviable la comarca a mig termini”.
El text del manifest fa referència explícita a l’acord del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre anomenat ‘Suport per al desenvolupament econòmic i social de la comarca de la Ribera d’Ebre’, aprovat el 31 de març de 2011 per unanimitat pels consellers comarcals dels grups ERC, CiU, FIC i PSC, en el que s’estableixen les directius de l’acció de govern del Consell per als propers anys, i que “no ha estat derogat ni modificat”. Aquest acord del plenari comarcal estableix 14 punts concrets per definir un “model de creixement ajustat a la realitat comarcal, i basat en experiències positives de convivència harmònica i no excloent de l’agricultura, els serveis i la indústria”.
Per aquest motiu, els responsables del manifest afirmen que “aquest model de desenvolupament definit l’any 2011, que es basa en fer compatibles els diferents sectors econòmics, continua sent vigent i viable”.
Més concretament, el manifest explicita el suport a l’acord comarcal “que combina agricultura, ramaderia, serveis i indústria”; i també fa palès “el nostre suport al nou Dipòsit Controlat de Residus i la Planta de Tractament i Valorització annexa, de Riba-roja d’Ebre, i especialment a la creació dels 44 nous llocs de treball, i com a exemple de garantia de seguretat jurídica per atreure noves inversions a la comarca”.
Els darrers punts del manifest demanen “a la Generalitat la definició com a de preferent industrialització els eixos Ascó-Flix-Riba-roja i Móra d’Ebre-Móra la Nova-Tivissa, i en especial els polígons industrials de Flix, d’Ascó i del Molló”; exigeixen “al Govern de l’Estat un Pla d’inversions, de foment i de captació d’economia productiva, previ al tancament de les centrals nuclears d’Ascó”; “la necessitat de declaració del préssec i de la cirera de la Ribera d’Ebre com a IGP (Indicació Geogràfica Protegida), com a reconeixement de la qualitat de la fruita dolça de la comarca”; i, finalment, “la reivindicació d’incloure els municipis de Garcia, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Ascó, Flix, la Palma d’Ebre i Riba-roja d’Ebre, com a Reserva de la Biosfera, com ja ho són els de la resta de la comarca i les Terres de l’Ebre”.
A preguntes dels periodistes, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, ha reivindicat el manifest com un “exercici de coherència”, perquè “a la Ribera d’Ebre hi ha moltes maneres de pensar i és una comarca on poden conviure els tres sectors: agrícola, industrial i turístic”. Per la seva part, el regidor de Riba-roja d’Ebre, José Luis Aparicio, ha reiterat que el ‘Col·lectiu Ribera d’Ebre 2030’ s’ha creat “pel que passa a la comarca i no pel dipòsit controlat de Riba-roja”.
Finalment, els responsables del manifest han reivindicat una Ribera d’Ebre “capdavantera en agricultura, amb un sector turístic de grans potencialitats i amb una indústria potent que tingui seguretat jurídica i que faci compatibles els diferents sectors que conviuen a la comarca”.
El manifest redactat, diu el següent:
Avui la comarca de la Ribera d’Ebre s’enfronta a dos grans reptes que determinaran el seu futur: el despoblament, amb la pèrdua de 1.652 habitants en 7 anys i l’envelliment dels que queden, i el tancament de les Centrals Nuclears d’Ascó d’aquí 11/13 anys amb la pèrdua de 1.000 llocs de treball i la diàspora de les seves famílies, que es sumen al tancament d’Ercros de Flix, que ha perdut més de 180 empleats des del 2011 i una pèrdua de 489 habitants només al poble de Flix en el mateix període.
Per revertir aquesta situació es evident que cal protegir, incentivar i donar valor a una agricultura de qualitat com la que tenim, i alhora promocionar un limitat sector turístic que aprofiti els actius naturals i culturals de la zona.
Però encara es més evident que cal apostar decididament i sense complexos per la creació d’activitat industrial que generi massivament llocs de treball que ajudin a fixar la gent al territori, amb sous recurrents que permetin mantenir actius altres sectors com el comercial, el de la construcció, el de l’ensenyament i el de la resta del sector públic.
Continuar despreciant inversions industrials, que poden mitigar aquesta greu situació, és una responsabilitat que no podem ni volem compartir, ni admetre, ni acceptar.
No prendre mesures immediatament, continuar amb l’actual inactivitat i renuncia voluntària a afrontar la realitat, pot fer inviable la comarca a mig termini.
El 31 de març de 2011 el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va acordar, per unanimitat dels seus consellers (ERC, CiU, FIC i PSC), un acord amb 14 punts, de “Suport per al desenvolupament econòmic i social de la comarca de la Ribera d’Ebre”, en el que s’estableixen les directius de l’acció de govern del Consell per als propers anys, i que no ha estat derogat ni modificat.
Aquest acord estableix, entre altres:
• Palesar que la Ribera és una comarca energètica i que es vol convertir en una zona estratègica en producció, formació, consum i R+D del sector energètic.
• Aconseguir la rebaixa del preu del KW per al foment d’activitat dels diferents sectors productius.
• La promoció dels polígons industrials amb la creació d’una xarxa de dinamitzadors econòmics per captar inversions.
• Promoure la implantació d’energies renovables, acompanyades d’inversions relacionades als polígons industrials de la comarca.
• La millora de la producció agropecuària i l’impuls de la seva comercialització.
• Revitalitzar les potencialitats turístiques amb tots els seus valors patrimonials, culturals i naturals.
• Poder explotar les infraestructures de gestió de residus generant energia, minimitzant els efectes mediambientals i aconseguir els millors resultats de generació de llocs de treball al territori.
Desgraciadament, i malgrat que els actuals dirigents comarcals en van ser corresponsables, en els darrers anys no s’ha fet efectiu aquell acord unànime que definia un model de creixement ajustat a la realitat comarcal, i basat en experiències positives de convivència harmònica i no excloent de l’agricultura, els serveis i la indústria.
L’exemple més recent d’aquesta política de desenvolupament positiu i de convivència de diferents sectors productius que reivindiquem, es la revolució del sector agroalimentari feta per Cerima Cherries (que produeix, processa i comercialitza més de 3 milions de kg de cireres) a Tivissa, municipi estigmatitzat fins ara per tenir un Dipòsit Controlat de Residus.
Entenem que aquest model de desenvolupament definit l’any 2011, que es basa en fer compatibles els diferents sectors econòmics, continua sent vigent i viable.
És per tot l’exposat que volem manifestar:
1. El nostre suport a l’acord de “Suport per al desenvolupament econòmic i social de la comarca de la Ribera d’Ebre”, aprovat pel Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre el 31 de març de 2011, del qual s’annexa l’acta, i que combina agricultura, ramaderia, serveis i indústria.
2. D’acord amb el que s’estableix al primer punt, el nostre suport al nou Dipòsit Controlat de Residus i la Planta de Tractament i Valorització annexa, de Riba-roja d’Ebre, i especialment a la creació dels 44 nous llocs de treball, i com a exemple de garantia de seguretat jurídica per atreure noves inversions a la comarca.
3. La petició a la Generalitat de definició com a de preferent industrialització els eixos Ascó-Flix-Riba-roja i Móra d’Ebre-Móra la Nova-Tivissa, i en especial els polígons industrials de Flix, d’Ascó i del Molló.
4. L’exigència al Govern de l’Estat d’un Pla d’inversions, de foment i de captació d’economia productiva, previ al tancament de les centrals nuclears d’Ascó.
5. La necessitat de declaració del préssec i de la cirera de la Ribera d’Ebre com a IGP (Indicació Geogràfica Protegida), com a reconeixement de la qualitat de la fruita dolça de la comarca.
6. La reivindicació d’incloure els municipis de Garcia, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Ascó, Flix, la Palma d’Ebre i Riba-roja d’Ebre, com a Reserva de la Biosfera, com ja ho són els de la resta de la comarca i les Terres de l’Ebre.