La decisió del Constitucional implica que, a partir d’ara, el Govern ja no podrà seguir recaptant aquest impost, i que haurà de retornar l’ingressat fins ara: 7,4 milions d’euros el 2017 i 9,9 milions d0euros el 2018, més interessos, segons xifres d’Economia i Hisenda.Un 20% d’aquests ingressos anaven destinats a la reactivació econòmica dels municipis que tenen centrals nuclears, precisament per impulsar projectes com els de reactivació del riu Ebre, els de foment de projectes turístics o la reindustrialització química a Flix.
El govern espanyol va impugnar els articles sobre l’impost sobre el risc ambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics al considerar que anaven en contradicció amb la LOFCA, per possible coincidència amb l’impost estatal sobre producció de combustible nuclear gastat i els residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleó elèctrica, així com també pel possible solapament amb l’Impost d’Activitats Econòmiques. El Constitucional veu equivalència en els dos impostos, i anul·la el català.
La sentència es basa en la doctrina general ja establerta pel propi TC sobre els límits del poder tributari de les comunitats autònomes, que impedeix la coincidència de fets imposables amb impostos estatals. De fet, el TC ja va declarar inconstitucional, el 2016, l’anterior impost de la Generalitat sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
El Govern defensava, però, la constitucionalitat de l’impost, recordant que grava el risc mediambiental, i no el combustible gastat o els residus. Així, es gravava l’emissió de radioactivitat i, de fet, hi havia bonificacions en casos de reducció d’emissions, per tal d’incentivar que es minimitzessin.