Quatre polítiques al front de la capital de les Terres de l’Ebre, quatre dones al front de la ciutat més poblada del sud de Catalunya. Tortosa, amb 34.000 habitants, un vint per cent dels quals es disgreguen per les antigues cinc pedanies del municipi. Aquest és, de moment, el principal perfil polític que ja es pot visualitzar com a punt fort de la candidatura de Meritxell Roigé a l’alcaldia de Tortosa, en representació de Junts per Tortosa.
La seua llista no és coneixerà fins el dimarts 9 d’abril. Però sí es coneixen ja tres candidates com a presidents de l’EMD: És el cas d’Anna Rehues als Reguers, de Lourdes Domènech a Bítem, i de Farala Ventura a Campredó. Totes elles cares noves i joves que aporten un prometedor perfil renovador. Una mena de “pòquer de dames” que no s’havia produït mai fins ara a la política de Tortosa, ciutat on la seua tradició dona molta importància a la dona, arran de la llegenda de l’Ordre de l’Atxa.
Val a dir també que la renovació que representa aquest cartell electoral femení no és un tòpic. Meritxell Roigé aspira a ser la primera alcaldessa electa, ja que fins ara ho ha estat pel relleu de Ferran Bel al mig del mandat. Tanmateix, en el cas de Bítem, Domènech substitueix l’històric Josep Cugat, antic líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I a més a més Anna Rehues substitueix Esther Vidal, lideresa també del partit a nivell orgànic.
Pel que fa a la presència de més dones a la candidatura, en aquest cas entre els 21 candidats de a llista que es presentarà el proper dimarts 9 d’abril al teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa, fonts de la candidatura de Junts per Tortosa apunten que no serà una llista cremallera, alternant homes i dones, però sí una llista “molt renovada” on no repetiran la gran majoria dels actuals membres municipals.
Segons ha informat el Setmanari l’Ebre, la llista estarà integrada per persones que provenen de diversos àmbits de la ciutat, vinculats en alguns casos a entitats socials, al món esportiu, o també de l’àmbit econòmic. Algunes tenen experiència en el món de l’administració, mentre que altres s’integren per primera vegada a la vida política com a independents.