Històricament les inversions han estat destinades a l’AVE, deixant al tren convencional sota mínims en seguretat i qualitat. Les inversions en Alta Velocitat representen el 71% dels pressupostos destinats al ferrocarril, fet que beneficia tan sols el 3,8% de les persones usuàries; per contra, el 96,2% de les usuàries del tren convencional només reben el 29% de les inversions. El 2018, el percentatge pujava al 80% i 20% respectivament.
Els 60.000M€ d´inversió en AVE suposen que cada ciutadà de l´estat espanyol haja pagat 1.200€ per a finançar un tren elitista i devorador de recursos mediambientals i econòmics i que aprofundix en la discriminació social.
Els anys 2017 i 2018, sols a València, es van suprimir 2.000 trens per any a Rodalies i Regionals, quasi tots per falta de personal, material o manteniment del material.
A dia d’avui, la situació del ferrocarril és insostenible i demandem, bàsicament: Priorització de les inversions en el més necessari i urgent, que a més a més, és el que menys despesa econòmica suposaria.
Una reestructuració dels horaris i les freqüències, que permeta un servei puntual i amb garanties de circulació sense cancel.lacions d´última hora, i la contractació del personal necessari per a assegurar un servei públic de qualitat i amb les garanties de seguretat.
Rehabilitació i adequació de les estacions, donant prioritat als serveis més essencials, com sales d’espera, il·luminació adequada a les andanes, serveis, informació personal i amb pantalles, eliminació de les barreres arquitectòniques per a persones amb diversitat funcional, bicicletes, etc… Material ferroviari en condicions, segur, de qualitat, sostenible i energèticament eficient, dins dels estàndards adequats d´insonorització i accessibilitat, sense deficiències tan usuals com ara les portes dels WC “fora de servei”.
Que opere el personal necessari en les estacions, per garantir l´atenció necessària amb les màquines expenedores, evitar els torns i serveis cancel·lats, etc. Sobretot en els períodes de màxima afluencia, per a evitar coes i situacions perilloses. S’ha d’agilitzar la sortida pels torns deixant-los oberts en cas necessari.
Adaptar les línies actuals de Rodalies per a tindre en compte les necessitats de la població, perllongar línies emprant reestructuracions que faciliten la possibilitat de comunicar les poblacions amb les capitals administratives, els centres de treball i els centres acadèmics.
En una fase també immediata però posterior, analitzar les inversions en l’electrificació de totes les línies que encara no ho estan, així com la duplicació de les vies en els trams que siguen necessaris.
Reestructuració de les línies de mercaderies donant prioritat novament, al transport de mercaderies per tren, no sols transfronterers sinó també de proximitat, emprant i creant nusos logístics per a complementar i possibilitar l´arribada de les mercaderies a les ciutats i el seu repartiment per mitjans respetuosos amb el medi ambient. Integració d´un mapa de la xarxa de transports públics de la ciutat com ara FGV, BUS i TREN per poder complementar-se entre elles, potenciant els intercanviadors modals també amb la bicicleta per a que possibilite la mobilitat que ajude a prescindir del vehicle privat, així com una necessària integració tarifària en consorci que agilitze els desplaçaments amb un sol títol de transport.
L´aposta per un transport púlic de qualitat es tradueix en un impacte positiu de la qualitat de l´aire que respirem a les ciutats. Fer una ciutat més sostenible i més amable per a les persones passa per un sistema eficient que convide a dixar el cotxe a casa per a anar a la faena o la universitat.