Van emprendre l’activitat l’any 2003 amb la reconstrucció a escala real d’un Polikàrpov I-16, el popular caça soviètic utilitzat durant la Guerra Civil conegut també com a ‘Mosca’. “No sabíem si el podríem acabar”, admet Bellaubí. A partir de feina totalment voluntària, aprofitant les estones de lleure i l’ajut econòmic desinteressat de col•laboradors i visitants, van poder completar-lo el 2010. Ara, dins d’una nau d’una antiga botiga de mobles reconvertida a l’entrada de la població, i gràcies al suport de l’Ajuntament, disposen d’un espai adequat per poder treballar i muntar avions d’envergadura, com el Túpolev SB-2, també conegut com a ‘Katiuska‘.
Bombarder bimotor soviètic present durant la Guerra Civil espanyola i, concretament, al Camp d’Aviació de la Sénia, la seva reconstrucció suposa un gran repte per als membres de l’entitat. Actualment, només en queda un altre a tot el món, ubicat al Museu de la Força Aèria a Rússia. “Com només n’hi ha un, difícilment ens el compararan amb els altres”, bromeja. El projecte va començar ja fa començar fa gairebé deu anys. “Com en l’altre, no teníem intenció de desenvolupar-lo tot”, apunta. Amb la cabina, el fuselatge, el timó i els elevadors ja instal•lats, ja han iniciat el procés per penjar les ales. Tot i que no volarà, serà una nau funcional, operable, amb totes les parts i l’equipament en funcionament necessaris.
El procés, però, serà encara llarg i complex. Envoltat de dissenys i pàgines escrites en rus, Bellaubí explica que, a diferència del ‘Mosca’, a banda de l’evident major envergadura i tenir un disseny més “modern”, el ‘Katiuska’ requereix més materials així com un estudi en profunditat per resoldre els reptes que el desenvolupament planteja. No hi ha plànols disponibles però reconeix que el fet de tractar-se d’un avió desenvolupat inicialment en tallers facilita la reproducció.. “Per fer un avió així necessites diners i entusiasme. Nosaltres tenim per davant les ganes”, explica.
La resta, se supleix amb moltes hores d’investigació, molta imaginació: des de prendre mides, observar moltes fotos, reproduir i muntar peces. Tot a partir de l’autofinançament: a partir dels recursos econòmics que deixen els visitants i col•laboradors. Un procés, també, “terriblement car”, que “pagant no es pot fer”. Per contra, precisa, són avions que, malgrat haver estat fabricats en sèrie, es desenvolupaven en tallers, fet que els converteix en més “accessibles” a l’hora de representar i construir.
2.000 visites l’any passat
Aquest hangar, inaugurat fa un any, complementa ara les visites turístiques a la casa de comandament de l’aeròdrom. Calcula Bellaubí que durant el passat 2017 unes 2.000 persones van passar per aquestes instal•lacions. Des d’experts i aficionats incondicionals a l’aviació de guerra fins els jubilats de l’Imserso. Setmanes d’una quinzena de visitants a d’altres amb diversos autocars aturats. “Som un centre d’aviació però parlem de com funcionen els avions. Amb el camp d’aviació històric i la possibilitat d’ensenyar avions fem un mix força curiós i divertit”, argumenta.
L’aeròdrom, que constava de tres pistes creuades, va ser utilitzat tant per l’exèrcit popular de la República, que el va fer construir, com per l’aviació feixista i els seus aliats internacionals a partir de l’ocupació de la zona l’abril de 1938. La seva ubicació estratègica va permetre els avions de la Legió Còndor llançar brutals atacs contra tropes i poblacions civils de la rereguarda de la batalla de l’Ebre i el Maestrat. En aquell moment, a les instal•lacions hi van arribar a operar un miler de persones.