Una sentència obre la porta a protegir els cabals ecològics. SEO Bird Life i Ríos con Vida van presentar un recurs contra un Decret que permetia reduir els cabals de rius i zones humides. Ara, el Tribunal Suprem dóna la raó a les organitzacions ambientals, d’acord amb els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua. Les entitats alerten, però, que calen més avenços.

Les organitzacions ambientals Ríos con Vida i SEO Bird Life van presentar un recurs contenciós-administratiu contra el Reial Decret 638/2016, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic en matèria de cabals ecològics. Aquestes organitzacions, juntament amb WWF, celebren la sentència ferma del Tribunal Suprem, que declara la nul·litat de l’apartat, relatiu al “control i seguiment del règim de cabals ecològics”.  Aquest article permetia reduccions generalitzades en l’aplicació dels cabals ecològics determinats pels plans hidrològics, inclosos els que estiguessin a la Xarxa Natura 2000, zones humides Ramsar i reserves naturals fluvials. Segons les denunciants, és especialment significativa perquè el seu abast s’estén a tots els rius i aiguamolls del país i a totes les demarcacions hidrogràfiques i amb això es garanteix que no es perjudicarà el seu règim de cabals ecològics. La sentència, a més, és ferma.

Segons la sentència, “aquestes exclusions sobre les exigències que s’imposen en els plans al règim dels cabals ecològics, desnaturalitzen el mateix règim que es imposa vigilar els organismes de conca “, la qual cosa és manifestament contrari a les exigències de la Llei d’Aigües.

Pas positiu en la protecció de rius i aiguamolls però insuficient

La regulació anul·lada suposava una greu i important regressió en matèria de protecció mediambiental dels rius i zones humides que, segons els experts, podia comportar importants impactes mediambientals sobre la conservació dels espais fluvials i els seus hàbitats i ecosistemes associats. El mateix Consell d’Estat havia indicat que l’amplitud de les exclusions en l’article ara anul·lat podien buidar de contingut i alterar profundament els règims de cabals ecològics, fent-los irreconeixibles.

No obstant això, les tres ONG assenyalen que els plans hidrològics segueixen sense assumir tots els components i per tant el ple compliment de les obligacions legals en aquesta matèria. De fet, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) té denunciat l’actual cabal ecològic al Tribunal Suprem. El Pla Hidrològic Nacional, que preveu mig milió d’hectàrees de regadiu més riu amunt, el fixa en 3.000 hectòmetres cúbics, quan la proposta de cabals de l’IRTA per a la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre el situa en 7.500, més del doble. La PDE, precisament, considera “inexplicable” el retard en la sentència del Tribunal Suprem. L’entitat ha d’esgotar les opcions de la legislació espanyola abans d’acudir a Europa. Alerten, però, que hi ha eleccions europees l’any que ve i, per tant, a partir de gener, l’activitat s’alentirà, fet que podria perjudicar la seua lluita.

Periodista.