ACN || La comissió d’investigació sobre el projecte Castor ha aprovat aquest dilluns la compareixença de 96 persones, totes les propostes que els grups han presentat. Entre les personalitats que la comissió ha cridat a comparèixer hi ha la del president d’ACS, Florentino Pérez i nou exministres com Álvaro Maria Nadal, Joan Clos, José Manuel Soria, José Montilla, Magdalena Álvarez, Josep Piqué, Rodrigo Rato i l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. També hi ha el director del projecte Castor, Carlos Barat, l’exconseller d’Indústria Josep Huguet, el Síndic de Gregues, Rafael Ribó, el conseller delegat de CaixaBank Gonzalo Gortázar i el del Santander José Antonio Álvarez. La comissió té previst començar les compareixences d’aquí a 15 dies.

La reunió de la comissió també ha aprovat citar com a testimoni a l’exalcalde d’Alcanar Alfons Montserrat, exsecretari general d’Energia, Indústria, Comerç i Turisme Ignasi Nieto, els exalcaldes de Vinarós Javier Balada i Jordi Romeu, el president del Banc Europeu d’Inversions, Werner Hoyer. També s’ha citat al periodista de l’ACN i autor del llibre ‘Castor: La bombolla sísmica’ Jordi Marsal, el periodista i membre del jurat popular sobre el projecte Castor David Fernández i el president de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, Marco Aparicio.

D’altra banda, en qualitat d’experts s’ha aprovat demanar la compareixença del catedràtic d’enginyeria geològica de la Universitat Complutense de Madrid, Luís González de Vallejo, el president del Col·legi oficial de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, el president de la Patronal CECOT, Antoni Abad, l’eurodiputat Ernest Urtasun, el periodista Jordi Évole, el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Artisench, i representants de l’Institut Geogràfic de l’Estat, el Banc Europeu d’Inversions, la Plataforma Ciutadana en defensa de les Terres del Sénia, l’Associació d’Afectats Plataforma Castor.

Investigació a Vinaròs
Paral·lelament, el titular del jutjat número 4 de Vinaròs ha decidit arxivar la investigació contra sis membres del consell d’administració d’Escal UGS per l’anomenat cas Castor. El jutge, que ha acceptat la petició de les defenses i Fiscalia en aquest sentit, considera que no haurien participat ni coneixien les decisions sobre les injeccions de gas que, a partir de setembre de 2013, van causar més d’un miler de terratrèmols. Per contra, manté com a investigats –a banda de funcionaris i alts càrrecs estatals- els tres principals directius de l’empresa, amb el seu president Recaredo del Potro al capdavant, com a investigats per suposats delicte contra el medi ambient i prevaricació ambiental. De fet, el mateix jutge ha requerit a Escal UGS i a Enagás perquè aportin tota la informació sobre les injeccions al magatzem de gas submarí i ha citat a declarar dos treballadors aquest mes de novembre.
Segons ha informat el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, aquest dilluns s’ha notificat a totes les parts que queden provisionalment fora de la causa els consellers Mohamad Jaffar Khan, Harold Philipp Gordon, José Alfonso Nebera, Juan Cristóbal González, Ramón Jiménez i Óscar Manuel Yunta. Tots ells havien prestat declaració com a investigats en el cas.
De fet, l’anunci de l’arxivament de la causa contra els sis consellers de l’exconcessionària, però, arriba en paral·lel a la intensificació de les diligències judicials que durant les últimes setmanes s’estan practicant per esbrinar què va passar exactament durant la tercera fase d’injecció del gas matalàs al magatzem de gas submarí que els informes i els experts assenyalen com l’origen de l’onada sísmica iniciada el setembre de 2013.

Requeriment d’informació i noves citacions

Segons ha pogut saber l’ACN, en una interlocutòria del passat dia 25 requereix a Escal UGS i la companyia Enagás, dins d’un termini improrrogable de cinc dies, que aportin totes les dades, arxius informàtics, documents, apunts i treballs relacionats amb les tres fases d’injecció i, més concretament, la de setembre. També ha citat a declarar com a testimonis Petru Pascu, operador de la plataforma marina del projecte Castor, el pròxim 12 de novembre, i Omar el Massouri, per contribuir a esclarir els fets.

Tot i que l’empresa ha intentat justificar la seva actuació a partir de les dades del gas dispensat pels cabalímetres d’Enagás, el director general de la divisió de Gestió Tècnica del Sistema de la companyia, Diego Vela, va declarar el passat dimarts que desconeixia quin cabal s’havia injectat als pous, més enllà del que arribava a la planta terrestre del projecte Castor. L’empresa assegurava que havia reduït el cabal d’injecció a la meitat a partir del dia 13, just un dia després d’entaforar al subsòl marí uns 8 milions de metres cúbics al dia, el mateix volum que els dies 4 i 5 de setembre, a partir dels quals l’Observatori de l’Ebre va detectar els primers terratrèmols, que van arribar a 4,3 graus a l’escala de Richter a principis d’octubre.

El mateix Ministeri d’Indústria va reconèixer que en la fase de setembre que es va injectar un 147% més de cabal de gas diari que la injecció màxima que havia efectuat fins aquell moment amb l’objectiu de superar la prova de càrrega que li exigia el govern espanyol per aconseguir el permís definitiu. L’Institut Geològic i Miner (IGME), que va correlacionar de forma clara les injeccions i els sismes l’any 2014, avisava que aquest volum contravenia les bones pràctiques de la indústria, que recomanava incrementar els cabals de gas de cada fase fins a un màxim del 50%. També va advertir que els marges de seguretat pel que fa a pressions eren escassos.

ebredigital.cat (diari digital) i Canal TE (canal de televisió), principals fonts d’informació de les Terres de l’Ebre i el Territori Sénia. Actualitat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Notícies sobre política, economia, societat, cultura i esports; també entrevistes. Agenda cultural i d’oci. Televisió en directe.

Eleccions Municipals 2019 - Terres de l'Ebre