Les eleccions municipals de 2019 no seran, com és habitual, una lluita entre els principals partits polítics per aconseguir el major número d’alcaldies i governs municipals. Seran també una prova de foc per veure com la mobilització social a favor de la independència de Catalunya, i la lluita per assolir la República, ha canviat social i políticament un país on hi viuen 7 milions de ciutadans.
L’actual direcció de l’Assemblea Nacional Catalana, representada per Elisenda Paluzie, no se’n fia dels partits polítics en considerar que ni compleixen els mandats de l’1 d’octubre ni del 27D. És a dir, que ni d’ERC (que dominava l’ANC al principi del moviment), ni del PDeCAT, encara que acabi derivant en la fórmula ‘La Crida’, tenen voluntat clara d’aplicar ara ja la República catalana.
I és per això que, molt probablement, segons les fonts consultades per Ebredigital.cat, el moviment sobiranista entri a l’arena de la lluita política impulsant, sota la fórmula “Llistes republicanes”, moltes més llistes municipals de les que fins ara preveien els partits. Encara que hagin de patit l’atac dels partits acusant-los de polititzar-se, i no sense controvèrsia interna. Però la direcció de l’ANC no veu alternativa a l’ambigua i canviant situació actual.
La fórmula màgica per a fer-ho -que actualment s’està cuinant en petits comitès, ja que bona part de militants de l’ANC també ho són dels dos partits sobiranistes-, és apostar per la fórmula Primàries Catalunya, i molt probablement per una marca relacionat amb el concepte “llista republicana”. De moment l’ANC fa públic un comunicat -este mateix dimecres 15 d’agost-, anunciant que la iniciativa naix “obrint el registre” de les “Primàries Republicanes”, com ha fet este migdia poc després de les 13h.
Tot i que la nota només parla de quin és el procediment per registrar-se, a la pràctica és l’inici del procés de promoure llistes independentistes allí on es corre perill clar que les alcaldies les guanyin els partits espanyolistes (C’s, PSC i PP), o bé que les guanyin ERC i PDeCAT/La Crida, per acabar pactant amb estos partits constitucionalistes. Ja era conegut que l’objectiu perseguit era evitar que ciutats com Barcelona, Tarragona o Lleida, i també les de més de 25.000 habitants, acaben tenint governs no clarament independentistes.
A les Terres de l’Ebre
Però la cosa pot anar ara més enllà. Cal tindre en compte que internament, dins la direcció de l’ANC, també hi ha representants perifèrics que demanen que se superi la línia roja de limitar el moviment de primàries a les grans ciutats grans, i que es generalitzi la presentació de llistes allí on faci falta.
En el cas de les Terres de l’Ebre les fonts consultades assenyalen que, d’esta manera, no només Tortosa seria un objectiu arran que el PDeCAT de Meritxell Roigé es medirà amb la llista republicana de Xavier Faura, i amb la de Jordi Jordan dels Comuns; també que també haurien de presentar-se a Ulldecona, La Sénia, Sant Jaume d’Enveja, El Pinell de Brai, Batea, Tivenys, Benifallet, Bot o Godall.
Tanmateix, vist el nivell de confrontació política, tampoc hi ha tota la confiança que només es presentin a les ciutats més grans. En la resta de casos, com ara les capitals de comarca, dependrà de la base social del moviment assambleari si al final decideixen impulsar una llista.
La fórmula màgica
La fórmula màgica seria posar en pràctica les eleccions primàries de forma telemàtica, tasca que comença este dimecres. Les Primàries serien així com a l’1 d’octubre, però sense opció al vot universal (com es va declarar durant la jornada, per la repressió policial), limitant-les per tant a l’àmbit de cada municipi.
D’entrada l’ANC permet l’opció d’apuntar-se des de qualsevol municipi de Catalunya, posant el codi postal del lloc de naixement, i del lloc de residència, i explica que més endavant es determinarà on es pot votar. D’entrada però, tots els inscrits tenen tots les opcions obertes, el mateix dret de vot nominal.
Caldrà veure com evoluciona esta autèntica revolució social i política, si s’acaba produint, perquè en inscriure’s no només s’obté el vot a votar, sinó també el de ser votat en una llista oberta on el primer serà el cap de llistat del municipi corresponent, i no vindrà imposat pel partit polític de torn. És a dir, que d’entrada qualsevol dels centenars de milers de persones que s’han mobilitzat, acompanyats pels partits i no seguint-los, poden acabar sent alcaldes o regidors per així fent un pas cap endavant per assolir la independència i la República.