Aquest cap de setmana es viuran els principals actes institucionals de commemoració del 80 aniversari de la batalla de l’Ebre. El 25 de juliol l’exèrcit republicà va creuar l’Ebre en un últim intent per guanyar la guerra civil. El resultat, 115 dies de combats, 30.000 morts i la victòria definitiva de Franco. La batalla, no només va marcar el destí de la guerra sinó també d’aquestes terres. Avui dia, les cicatrius encara són ben presents.

La matinada del 25 de juliol de 1938 els republicans creuaven l’Ebre i començava la batalla més sagnant de la guerra civil. 115 dies de combats en pobles i muntanyes, que van deixar una petjada inesborrable al territori encara visible vuit dècades després. Donar a conèixer i preservar aquest patrimoni és la feina que han estat fent els darrers vint anys, entitats com el Consorci d’Espais de la Batalla de l’Ebre. El COMEBE gestiona cinc centres d’interpretació i una vintena d’espais com trinxeres o refugis.

“Hi ha una demanda de la societat civil de conèixer el seu passat, i és la nostra feina donar a conèixer que hi ha una sèrie d’actius i d’institucions que estem treballant per conservar i difondre aquesta memòria i que poden conèixer de primera mà els espais on van tenir lloc aquests successos”, afirma David Tormo, director del COMEBE.

En els últims anys també s’ha afegit el turisme de memòria. Una altra forma de conèixer els espais de la batalla de l’Ebre i recuperar la memòria històrica a través de rutes guiades o activitats. “Quan fem rutes guiades tenim clients que poden estar interessats per la cultura o el paisatge però també tenim clients que són familiars de persones que van lluitar o van morir allí. Per tant algunes vegades hem de convertir aquesta visita en una visita d’acompanyament”, explica Andreu Caralt, periodista i responsable de l’empresa Terra Enllà.

La memòria més directa dels combats, la que aporten els supervivents, és escassa. Els pocs soldats de la lleva del biberó que encara viuen tenen 97 o 98 anys. Als pobles, també cada cop queda menys gent que recordi la guerra. Sí que queda encara, moltes famílies que busquen els seus desapareguts. L’obertura de fosses, així com la preservació dels espais de la batalla, continuen sent feines pendents.

Els anys de la crisi van deixar sense pressupost les polítiques de memòria. Però des de 2017 la situació s’està revertint. El govern català, i més recentment l’espanyol, prometen donar un nou impuls a la recuperació del nostre passat més recent.

L’agenda d’actes dels homenatges
El conegut com Guernica català, el Poble Vell de Corbera d’Ebre, serà el principal escenari dels actes oficials de commemoració del 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre. Aquest dissabte a les 7 del vespre, el president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Justícia, Ester Capella, participaran de l’homenatge a totes les víctimes del conflicte. El poble vell és un dels 20 espais gestionats pel Consorci de la Batalla de l’Ebre.

Abans, al matí, es presentarà un mural col·lectiu dedicat a la batalla a Vilalba dels Arcs. Diumenge al migdia, tindrà lloc la ja tradicional ofrena floral als combatents de la batalla a la Serra de Pàndols que fa l’associació de supervivents de la lleva del biberó. I a la tarda, a Caseres, els actes finalitzaran amb el recital “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer”.

A l’agenda hi ha altres actes programats, com els que organitza l’ajuntament de Ginestar entre aquest dijous i el proper divendres. Es faran xarrades, projeccions de documentals i pel·lícules, i una marxa de torxes. A Amposta també s’ha convocat una caminada popular el dimarts 24 per un dels escenaris de la batalla.

Per últim, l’empresa de turisme de Memòria Terra Enllà ha programat un seguit de rutes guiades especials, on a banda de recórrer els principals escenaris de la batalla de l’Ebre també es vol donar a conèixer el territori i els seus productes gastronòmics.

Periodista.