Redacció / ACN || Una acció política integradora que tingui com a pilar un nou Pla Hidrològic Nacional capaç de garantir les demandes dels diferents usuaris. És la principal conclusió del Congrés Nacional de Regants, que ha tingut lloc a Torrevieja (Alacant). Entre les conclusions destaquen les propostes de la Federació Nacional de Regants. Segons informa ‘El Periódico de Aragón’, plantegen cinc alternatives per a garantir el subministrament a les conques deficitàries, dos de les quals inclouen transferències hídriques des de l’Ebre.
A la ja clàssica reivindicació d’un transvasament des del tram final del riu fins a la connexió amb la conca del Xúquer, s’ha afegit un nou transvasament al tram mitjà, a través del riu Xaló, amb la idea de fer una connexió a la capçalera del Tajo, on ja existeix el transvasament Tajo-Segura. En aquest context, els regants demanen recolzar-se en un Pacte Nacional de l’Aigua que faciliti impulsar, sense traves, les actuacions contemplades als diferents plans de conca vigents.
Precisament, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig va assenyalar dimarts, també durant el congrés dels regants, que el seu govern aposta per un pacte estatal per l’aigua que “superi el partidisme i el curt terminisme” amb un acord sustentant en la realitat pressupostària i adherida a l’interès dels regants.
El cap del Consell ha dit que cal que la societat entengui que “hi ha coses que van més enllà de fronteres partidàries” i que “quan parlem d’aigua per a sempre, parlem de generar una sèries d’infraestructures i posicions respecte al canvi climàtic i la sostenibilitat que han d’anar més enllà de qualsevol mirada partidista”.
Preguntat sobre si és partidari de la política de transvasaments, Ximo Puig ha respost que el que està és “en contra de les polítiques de confrontació i les polítiques fonamentalistes”. El president valencià ha afegit que el transvasament Tajo-Segura funciona i s’ha de mantenir “sense generar problemes a les conques excedentàries i de manera raonable per a l’interès general de cada comunitat”.
Puig ha dit que cal evitar “debats maniqueus” entre transvasaments o dessaladores i optar per cadascuna de les dues opcions quan sigui necessari. En la seva opinió, l’aposta ha de ser per la modernització constant dels regs i l’aprofitament de les aigües depurades i pous.
Estratègia de regadius 2018-2025
Per la seva part, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va anunciar que en els pròxims dies es debatrà, juntament amb els representants del sector agrari, el primer esborrany de l’Estratègia de Regadius 2018 -2025. Tejerina va dir que es tracta d’un instrument del ministeri per a orientar les actuacions a mig termini, “que concep el regadiu com un element clau per promoure el desenvolupament rural sostenible, per assolir una agricultura productiva, eficient, resilència, competitivitat i rendibilitat i per lluitar contra la despoblació”.
Els objectius d’aquesta estratègia són la modernització de les 800.000 hectàrees de superfície regada, la millora de l’eficiència hídrica i energètica del regadiu, estimular l’estalvi efectiu d’aigua i garantir al regant una major disponibilitat. L’estratègia preveu les auditories hídriques, energètiques i de gesti, la generalització del mesurament dels consums d’aigua per part dels regants, i bonificar els usuaris més eficients i penalitzar els consums individuals que excedeixin a la dotació mitjana de la zona.