Boluña explica que, “quan vaig començar el que menys pensava és en dedicar-me-li professionalment. La gent em cridava per fer fotos a la gent de casa i quan me’n vaig adonar, ja havia fotografiat a mig poble”.
Per a Boluña, “la foto és oportunitat i l’afició que tenia abans, encara la tinc ara. Encara avui hi ha dies que se’m pot trobar al Goleró a les set del matí esperant que surti el sol”.
A través de les fotografies del llibre, es pot veure com era la vida quotidiana del territori en aquells anys, un fet que porta a l’autor a preguntar-se en moltes ocasions, “perquè no vaig fotografiar moltes de les coses que passaven en aquell moment”.
Accepta la política de privacitat abans de comentar
El sistema de comentaris d'aquest web funciona amb Facebook. Aquest sistema recull la teva adreça IP, l'agent d'usuari del teu navegador, guarda i llegeix cookies al teu navegador, afegeix dades de seguiment addicionals, i monitoritza la teva interacció amb la interfície per comentar, incloent relacionar el teu compte de Facebook amb qualsevol acció que facis dins de la interfície (per exemple: "fer m'agrada" al comentari d'algú altre, contestar a un altre comentari) mentre tinguis la sessió iniciada a Facebook. Per a més informació sobre com s'emprarà aquesta informació, si us plau, consulta la política de privacitat de Facebook: https://www.facebook.com/about/privacy/update.
Acceptar Rebutjar
