Pràcticament un mes després que el PP utilitzés la seva majoria al Senat per tombar la proposta, la diferent correlació de forces a la Cambra Baixa ha possibilitat que la moció republicana acabés prosperant per una àmplia majoria: 24 vots a favor pels 13 en contra dels populars. En paral·lel a la posada en marxa de la prova pilot aquest mateix 2017, el text reclama l’aprovació d’un Pla Integral de Gestió dels Sediments de la Conca de l’Ebre que permeti garantir unes aportacions regulars que els experts consideren vitals per a la pervivència del Delta, assotat per la regressió, la subsidència i l’increment del nivell del mar. Uns arguments que el PP ha intentat desacreditar: considera que el trasllat de sediments no és una “solució pacífica” ni efectiva.
 
“La supervivència del delta de l’Ebre està en perill per la mala planificació hidrològica i la manca d’un pla integral de gestió dels sediments”. “Si no es prenen accions immediates, el Delta acabarà desapareixerà a curt o mitjà termini”. El diputat d’ERC, Xavier Eritja, s’ha adreçat a la Comissió en aquests termes per subratllar com la manca d’aportacions sedimentàries, amb quantitats ingents de materials retinguts als embassaments, contribueix a enfonsar anualment entre 1 i 5 mil·límetres la plana deltaica o a fer recular la línia costanera de forma constant. Un fenomen, ha recordat, que encara resulta “més dramàtic” pels efectes del canvi climàtic i l’escalfament global, amb el creixement del mar. En aquest context, ha remarcat, el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre “no preveu cap mesura per aportar sediments.

D’acord amb els càlculs exposats per Eritja, al Delta només arriben cada any unes 100.000 tones de sediments, una quantitat “insignificant”, respecte les 2 milions de tones que es queden anualment atrapades per la presa de Riba-roja. Un fenomen, ha recordat, que limita també la capacitat d’emmagatzemar aigua dels mateixos embassaments. Els experts, ha apuntat, xifren en 1,3 milions de tones la quantitat necessària de sediments que seria necessària per compensar la subsidència el creixement del nivell del mar. Del contrari, ha insistit, es poden perdre sota l’aigua del mar espais naturals de gran valor, nuclis de població i arrossars que sustenten l’activitat econòmica. En aquest sentit, i citant les conclusions dels estudis de la UPC i l’IRTA, recorda que amb aquesta aportació anual es podria “combatre aquesta amenaça combinada”. 

La prova pilot per traslladar sediments de forma controlada, segons remarca la proposició no de llei, hauria de comptar amb una partida pressupostària aquest 2017. La seva materialització hauria de permetre comprovar l’eficiència i viabilitat d’una mesura que ja s’ha assajat amb èxit a d’altres països, sempre d’acord amb els resultats obtinguts per l’IRTA i la UPC. El text finalment aprovat, que ha incorporat dues esmenes de C’s, preveu aprovar un pla de gestió dels sediments, que d’acord amb la moció s’hauria de començar a redactar i aprovar-se aquest 2017. El document, que hauria de ser sotmès al tràmit de l’avaluació ambiental estratègica i aprovar-se dins del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), hauria de regular mesures com l’obertura de les portes de fons o els desguassos dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja –”mai han obert les comportes de fons”- per poder facilitar l’arribada del material en suspensió fins a la desembocadura. 

Els grups Socialista, C’s, Podem o Democràcia i Llibertat han mostrat explícitament el seu suport a la iniciativa. Han argumentat que la prova pilot és una iniciativa que només pot afavorir el Delta, davant totes les amenaces ambientals a les quals es troba sotmès, i han reclamat la dotació pressupostària efectiva per materialitzar-la. El diputat de Podem i ex-líder del moviment antitransvasament estatal, Pedor Arrojo, ha anat encara més enllà tot recordant que l’aportació de sediments fluvials no només pot garantir la pervivència d’aquest espai, sinó que també és responsable de proporcionar fins el 90% de la sorra que reben les platges turístiques i que les corrents marines acaben redistribuint. “Són impactes que la directiva marc europeu preveu i posa a la llei, dient que per això s’ha de fer la planificació de conques incloent deltes, estuaris i plataformes litorals marines. M’alegro que en l’àmbit parlamentari comencem a entendre aquest argument”, ha apuntat.

https://www.youtube.com/watch?v=sLxCSctEABk