D’acord amb els càlculs exposats per Eritja, al Delta només arriben cada any unes 100.000 tones de sediments, una quantitat “insignificant”, respecte les 2 milions de tones que es queden anualment atrapades per la presa de Riba-roja. Un fenomen, ha recordat, que limita també la capacitat d’emmagatzemar aigua dels mateixos embassaments. Els experts, ha apuntat, xifren en 1,3 milions de tones la quantitat necessària de sediments que seria necessària per compensar la subsidència el creixement del nivell del mar. Del contrari, ha insistit, es poden perdre sota l’aigua del mar espais naturals de gran valor, nuclis de població i arrossars que sustenten l’activitat econòmica. En aquest sentit, i citant les conclusions dels estudis de la UPC i l’IRTA, recorda que amb aquesta aportació anual es podria “combatre aquesta amenaça combinada”.
La prova pilot per traslladar sediments de forma controlada, segons remarca la proposició no de llei, hauria de comptar amb una partida pressupostària aquest 2017. La seva materialització hauria de permetre comprovar l’eficiència i viabilitat d’una mesura que ja s’ha assajat amb èxit a d’altres països, sempre d’acord amb els resultats obtinguts per l’IRTA i la UPC. El text finalment aprovat, que ha incorporat dues esmenes de C’s, preveu aprovar un pla de gestió dels sediments, que d’acord amb la moció s’hauria de començar a redactar i aprovar-se aquest 2017. El document, que hauria de ser sotmès al tràmit de l’avaluació ambiental estratègica i aprovar-se dins del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE), hauria de regular mesures com l’obertura de les portes de fons o els desguassos dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja –”mai han obert les comportes de fons”- per poder facilitar l’arribada del material en suspensió fins a la desembocadura.
Els grups Socialista, C’s, Podem o Democràcia i Llibertat han mostrat explícitament el seu suport a la iniciativa. Han argumentat que la prova pilot és una iniciativa que només pot afavorir el Delta, davant totes les amenaces ambientals a les quals es troba sotmès, i han reclamat la dotació pressupostària efectiva per materialitzar-la. El diputat de Podem i ex-líder del moviment antitransvasament estatal, Pedor Arrojo, ha anat encara més enllà tot recordant que l’aportació de sediments fluvials no només pot garantir la pervivència d’aquest espai, sinó que també és responsable de proporcionar fins el 90% de la sorra que reben les platges turístiques i que les corrents marines acaben redistribuint. “Són impactes que la directiva marc europeu preveu i posa a la llei, dient que per això s’ha de fer la planificació de conques incloent deltes, estuaris i plataformes litorals marines. M’alegro que en l’àmbit parlamentari comencem a entendre aquest argument”, ha apuntat.