Paradis Pintat parla sobre el drama dels refugiats i els naufragis al mediterrani, però amb “una mirada simple, generosa i tonta. Amb aquesta capacitat que tenim els pallassos de què tot ho podem resoldre” ha explicat Pepa Plana. No se centra només amb la crisis dels sirians, sinó també de tots aquells que han perdut la vida al Mediterrani que s’ha acabat convertint en “un cementiri”.
Plana vol explicar amb una visió senzilla aquest drama i donar esperança a una societat que molts cops està d’esquena. “Hi ha diferents capes de lectura perquè Paradís pintat parla d’un drama concret, però també del perquè no voles quan no estàs bé. Perquè no surts del teu espai de confort. Quan una cosa no t’agrada fes alguna cosa, canvia”.
“La societat té ganes de fer coses”
“Hi ha iniciatives populars a les què se suma molta gent perquè no sabem com exigir als nostres governs que, si us plau, ja n’hi ha prou. Fem alguna cosa”. En aquest sentit, Pepa Plana ha fet referència al drama dels refugiats, però també del drama de les guerres. Ha aputat que la societat tot això ho veu a través dels mitjans de comunicació i sent la necessitat d’actuar, “la societat té ganes de fer coses”, conclou.
La setmana vinent, Paradís Pintat, s’estrenarà a la sala Muntaner de Barcelona.
