La Gavina va obrir portes el desembre del 1983, quan la Clara -juntament amb una companya que va abandonar el negoci anys més tard- va agafar el testimoni de l’antiga llibreria Aranya, la qual estava en traspàs. Clara no tenia faena quan se li va presentar l’oportunitat. Tot i això, però, no creu que fos fruit de la casualitat: “Tot ve de la meua passió per la lectura”, assegura; un gust per llegir que li van transmetre els seus pares. “Malgrat les moltes hores que treballaven, els recordo sempre amb un llibre a la mà; la mare llegia novel·la romàntica i el meu pare, històries de vaquers”, recorda. Explica que els pares li van “passar el cuc” per la lectura i que després el va fer créixer Zoraida Burgos, a qui va conèixer com a bibliotecària d’Amposta. Aquest gust per la lectura, l’ha anat cultivant durant tot aquest temps. “Llegir m’ajuda a viure, quan llegeixes perds el món de vista i les preocupacions se te’n van”, diu.
Amb els anys, Clara va anar donant a la Gavina una “personalitat pròpia”. “M’he preocupat de tindre els llibres que s’han de tindre”, diu Clara, que encara conserva a dalt de tot d’una prestatgeria l’Obra Completa de la Literatura Universal que va heretar de l’antiga propietària. Així, des d’un inici es va preocupar de tindre i promoure la literatura feminista i els llibres escrits per dones: “Ara hi ha moltes dones que escriuen i els ho editen, però abans no, les dones publicaven menys”. Ara, amb la gran voràgine editorial i de molts autors considerats mediàtics, Clara té molt clar que “cal anar seleccionant entre tot el que t’ofereixen, has de triar el que realment és interessant, el que es vendrà…, has de triar en funció de la clientela que tens”. Precisament, Clara encara conserva molts clients fidels, tot i que, “ara, amb la crisi, menys”, puntualitza. “Encara queden lectors que vénen, busquen i escarben entre els llibres a veure què troben”. Entre aquests clients hi ha gent d’Amposta i les Terres de l’Ebre, però també de fora. “N’hi ha que els veig d’any en any”, ja que aprofiten les vacances d’estiu per passar per la llibreria.
Una gent que ha volgut acompanyar Clara en el seu últim dia abans de jubilar-se. Abraçades, rialles, emocions i també rams de flors vingudes de totes les generacions, que també formen part de la història de la llibreria. “Passen nois i noies que vénen i et pregunten: ja no te’n recordes de mi? I resulta que han anat venint des de petits, han marxat fora a estudiar i han tornat fets grans. Tu segueixes sent la mateixa, més gran, però la mateixa. Però ells canvien. I viure això és molt bonic”, reflexiona.
I, precisament, d’aquests 32 anys Clara recorda també molts moments complicats. “Les llibreries sempre són negocis precaris”, assegura, i insisteix que, si els inicis van ser durs, “el final està sent terrorífic”. La crisi hi ha fet molt mal i també la venda ‘on line’ i els llibres electrònics. “Ningú s’imaginava que poguessen arribar a tancar llibreries emblemàtiques de Barcelona”, insisteix.
Clara té molt clar que amb la seua jubilació tanca també la Gavina. No vol traspassar el negoci: “Jo he donat el meu punt personal a la llibreria, és la història de la meua vida i no vull que ningú la manipule o la faça malbé”. Ara, té ganes d’encetar una nova etapa per poder fer altres coses que els rigorosos horaris de la llibreria no li han permès. “Arriba un moment de la vida en què tot s’acaba i ara és l’hora de fer un punt i a banda”. El que sí que té clar és que continuarà llegint: “Com a lectora, encara tinc moltes coses per llegir i no crec que done a l’abast”.
Una nova etapa per seguir llegint i per seguir defensant la cultura i la identitat ebrenca. “A final se’n han donat compte que el sud de Catalunya existeix. Aquí tota la vida havíem estat oblidats i a partir de la història del transvasament, que ara ens hem de tornar a moure, han conegut el territori, han anat venint i la cultura i les coses d’aquí baix s’han difòs”, creu Clara, recordant que a les Terres de l’Ebre “hi ha gent que escriu molt bé, que pinta molt bé, que fa música molt bé: les orquestres del món mundial estan farcides de músics que han sortit d’aquestes terres. Hem avançat molt culturalment parlant”.
A partir d’aquest dimecres es pren un temps de relax i per organitzar-se, per participar activament en la vida cultural ebrenca. “Vull demanar un voluntariat a la Biblioteca un parell de tardes per mantenir el contacte amb els llibres, llegiré molt i aniré a moltes exposicions, obres de teatre…”, assegura, recordant que “em jubilo, perquè em toca i avui s’acaba la meua vida laboral, però jo em quedo a viure aquí, sempre podrem quedar i, qui em busque, sempre em trobarà”.
