Primer va ser el nou conseller responsable de Memòria Històrica, Raül Romeva, qui va posar la creació d’un banc d’ADN públic com una de les seues prioritats en la matèria. Dijous passat, aquesta voluntat va ser refrendada per tots els grups del Parlament que van votar a favor d’una moció presentada per la CUP en què s’instava a impulsar el projecte d’identificació genètica.

I mentre s’espera que el Govern lideri el projecte, a la Unitat de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Barcelona ja s’està recopilant material genètic de familiars dels desapareguts per, un cop s’obrin les fosses, poder fer el creuament de dades i identificar els morts. Però la feina és ingent ja que només a Catalunya hi ha 4.700 famílies que han denunciat desaparicions. Aquest banc d’ADN, que treballa gairebé sense recursos, ja acumula informació genètica d’un centenar de familiars.  

Els seus impulsors afirmen que no hi ha temps a perdre ja que molts descendents dels desapareguts són grans i sense les seues mostres genètiques hi haurà molts cossos que mai es podran arribar a identificar.

https://www.youtube.com/watch?v=jRjuXgu3UaA&feature=youtu.be