Divendres, Llasat va ser a Tortosa per reivindicar la figura del general. I és que en el marc de La Ruta dels Tres Reis –un projecte de promoció turística i cultural que pretén promoure els vincles entre els ciutats d’Alcanyís, Morella i Tortosa– el Museu de Tortosa va acollir la presentació del llibre Piano a cuatro manos, en el qual la periodista Morellana assentada a Londres, Conxa Rodríguez, ficciona la vida del general Ramon Cabrera. I la presentació del llibre va anar acompanyada d’una conferència de Josep Maria Llasat.

Tots dos van anar desgranat qüestions biogràfiques d’aquest militar clau en l’Espanya del segle XIX, en la qual les guerres de successió entre Carlins i Isabelins es van succeir amb intermitències durant més de 40 anys. Des de llavors, Cabrera ha passat a la història com un lluitador sanguinari i sense escrúpols, un bandoler carregat d’èpica. Precisament, en l’acte de divendres Conxa Rodríguez i Josep Maria Llasat van intentar actualitzar la imatge distorsionada que al llarg de les generacions ha calat sobre Cabrera. “Tradicionalment se’l presenta com un militar sanguinari, però caldria fer molts de matisos. Associem liberalisme amb llibertat i el carlisme amb els carques i els reaccionaris. Però no és una associació d’idees correcta. Els mateixos liberals qualificaven els carlins de pobres i proletaris. Per contra les liberals eren els rics comerciants. Les guerres carlins van ser guerres socials”, assegura Llasat.

La periodista Conxa Rodríguez també va expressar la necessitat de regenerar la imatge que avui dia tenim del general. En la novel·la Piano a cuatro manos, precisament, presenta una biografia ficcionada plena de matisos que recrea en l’exili Cabrera al Regne Unit i analitza la seva evolució ideològica: “Va passar d’unes postures integristes a la defensa de la tolerància, el respecte a la constitució i a la pluralitat religiosa”. Llibres com Piano a cuatro manos poden ajudar a per tant restituir la biografia d’un dels tortosins més universals. “La gent de les Terres de l’Ebre ha de recuperar l’autèntica imatge de Cabrera, amb les seves llums i les seves ombres”,  va concloure Llasat. 

Autor: