El múixer tortosí Kiko Vallespí ha fet balanç del seu pas per la competició de la Valgaude Traineau. Un cop ha tornat de França es mostra satisfet pels resultats i ara es prepara per a l’Estatal sobre terra del Pla de Beret. Més enllà de la temporada esportiva també ha parlat d’altres qüestions relacionades amb la temporada i la situació actual en què es troba.

Era una de les cites de la temporada de neu més importants de la temporada. Un cop vas arribar de França i després d’uns dies de reflexió, quin balanç en fas de la participació a la Valgaude Traineau?

Ja quan anàvem conduint amb el cotxe cap a Catalunya un altra vegada ho pensava. Vaig quedar quart de la classificació general, però la sensació es com si hagués guanyat. Estava molt satisfet. La satisfacció moral de que els gossos responen d’una manera increïble perquè enguany havíem pogut entrenar molt poc en neu, vam entrenar nomes el cap de setmana abans. Vam començar els primers dies de carrera en cinquena, sexta i cinquena posició; fins que a la penúltima etapa vam quedar tercers i l’última vam quedar en primera posició. Però per a mi la magnitud de la victòria a l’última etapa és contra qui corria, ja que participava l’últim campió del Món de neu i l’últim campió del Món de terra. Jo l’any passat vaig puguer participar en aquest Mundial, vaig ser cinquè i quedar davant del que va guanyar el mundial l’any passat, on vaig anar jo, demostra que hi ha un treball molt ben fet i el camí que estem fent és el correcte. Tant jo com el meu pare veníem immensament satisfets.

Els teus rivals eren els millors a nivell internacional i compten amb més facilitats per entrenar sobre neu al nord d’Europa. Com es competeix contra aquest múixers?

Doncs si. Per exemple un d’ells era un alemany que em va comentar que a Alemanya les condicions de neu tampoc eren molt bones, però s’havia desplaçat fins a Noruega i havia entrenat un mes allí. L’altre francès que va guanyar és un noi que va viure 7 anys al Quebec, a Canadà, i ara s’ha traslladat a viure als Alps. Llavors clar, és gent que, pràcticament,  surt des de casa entrenant en neu i es el mitjà habitual d’ells. Però jo el dia que puc fer neu… Enguany ha sigut el cap de setmana abans perquè els dies que tenia vacances de Nadal no hi havia prou neu al Pirineu i vaig continuar entrenant al Coll de l’Alba, en terra.

Per això, quant més dies estàvem competint sobre neu allí (França), els gossos anàvem millor. Normalment quan vas a aquestes carreres t’agrada això de mirar “aquest és el campió de…” i veure quins gossos té. Però al final em feia gràcia perquè venien a veure els meus gossos i això és senyal que ho hem fet bé i em competit a un nivell molt alt.

A la dificultat de la prova es va afegir un altra perquè no hi havia suficient neu en alguns trams del recorregut. Que inclús en alguns moments va fer va perillar la competició. Com ho vau viure els participants?

Si. Era a veure qui s’adaptava millor. Jo l’any passat vaig fer totes les etapes que havien programat com a Saint Maurice en Valgodemard, Poligny… etapes molt alpines, en un circuit espectacular i unes baixades increïbles. Enguany en aquestes etapes no hi havia neu, les vam fer totes a La Chapelle-en-Valgaudemar. Era un circuit més urbà i una mica més ràpid. Fins i tot, un dia els organitzadors ens van dir que si per la tarda no anàvem tots els corredors en les pales a posar neu al circuit, l’endemà s’acabaria la carrera i no podríem sortir. Llavors feia goig com a unes 200 persones en portaven en camions i tractors al lloc i treballàvem per posar neu al terreny. Finalment vam puguer fer un circuit de 6km , al que li donàvem dos voltes.

Era qüestió d’adaptar-se a les circumstàncies i crec que vam ser un dels equips que millor ho va fer.

I ara quines són les pròximes cites que tens marcades al calendari?

Doncs és el Campionat d’Espanya que es disputarà al Pla de Beret el 12 i 13 de març. Serà un circuit molt paregut al que vam fer aquests dies, de 12 quilòmetres i molt ràpid. Pràcticament els gossos veterans de l’equip ja se’l saben de memòria perquè hem competit moltes vegades allí. També és un lloc on nosaltres entrenem moltes vegades.

Però per mala sort l’estat de forma tan bo que havíem aconseguit l’hem hagut de perdre perquè portàvem una mitjana de 30km/h a cada carrera i en terra això no es pot mantindre. Si ara jo els entreno en terra amb el quad a aquestes velocitats els gossos es farien mal a les potes i inclús a les articulacions. Hem hagut de parar set dies de descans i ara tornem a entrenar poc a poc. Si els caps de setmana que encara queden abans de la competició les circumstàncies ens ho permeten i les condicions són òptimes, tronarem al Pla de Beret a entrenar i preparar aquest campionat el millor que puguessem.

El campionat Estatal és el teu objectiu a curt termini, però també hi ha altres proves sobre neu al calendari a les que no hi podràs participar per motius extra esportius….

L’ideal hagués sigut, després de veure que érem un equip que anàvem a més i que estàvem guanyant a gent molt bona, fer el que fa aquesta gent tan bona. Pràcticament des de La Chapelle-en-Valgaudemar, dels Alps, agafaven les maletes i marxaven a Noruega on es disputarà el Campionat d’Europa el pròxim 26 de febrer.

Jo tinc plaça per aquest campionat, però no tinc els recursos econòmics per fer-ho. Son 2500 quilòmetres d’anada, més els de tornada, més l’estància allí… Per això a mi em sap mal, com a entrenador d’atletisme que he sigut, se el que costa un estat de forma òptim i nosaltres l’havíem aconseguit a França i l’hem hagut de perdre per preparar el Campionat d’Espanya. Tot i la seua importància no és un campionat d’Europa i tampoc estan tots els millors…Però és una cosa que ja tenim assumida, vivim aquí ‘baix’ i si algun dia tinc els recursos i possibilitat , sens dubte, hi aniré.

Els problemes de finançament són un problema per continuar amb les competicions internacionals. Fins ara comptes amb molts suports i patrocinadors?

A títol personal tinc els pinsos Acana i Agatameus Veterinaria que gràcies a ells l’alimentació i la nutrició i cuidats dels meus gossos no em costa res. Fan una tasca increïble. Durant aquests dies de competició no he tingut cap problema amb els meus gossos, l’alimentació que ens donen és molt bona i els tacte dels veterinaris és impecable.

https://www.youtube.com/watch?v=4yn4i9SAbkM

Periodista.
Twitter: @sara_hernandez