Les discrepàncies d’opinió entre la interventora de l’Ajuntament de Tortosa i el secretari, tots dos habilitats nacionals, han deixat l’actual alcaldessa, Mar Lleixà, sense cobrar les dues nòmines corresponents als dos primers mesos d’enguany a càrrec de la dedicació exclusiva que va heretar del seu antecessor, Jordi Jordan, el passat 10 de gener. La interventora, encarregada de fiscalitzar els diners municipals, considera que caldria un nou acord de plenari per aixecar les “objeccions suspensives” que bloquegen el pagament. El seu argument és que la primera dedicació exclusiva del mandat va ser aprovada en plenari el juny del 2023 en favor de Jordan de manera nominativa. En canvi, el secretari considera que s’ha de considerar que era extensiva al càrrec i no només a la persona, amb l’afegit que no es modifica ni un cèntim de la dedicació exclusiva aprovada en inici, per la qual cosa només caldria donar compte per via decret d’alcaldia.
Això és exactament el que va passar el plenari de dilluns passat. La dació de comptes del decret d’alcaldia que ratificava la dedicació exclusiva (en la línia de la postura defensada pel secretari) va ser aprofitat per la portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, que va advertir a l’alcaldessa sobre “la imprudència” i “gravetat” que suposa que “una alcaldessa acabi signant ella mateixa un decret que aixeca un reparament sobre el seu propi sou i que la interventora considera que no s’ha de pagar”. Cal tenir present que aquest mandat és insòlit per (entre altres moltes qüestions) ser el primer des de la restauració de la democràcia en el qual s’ha produït a Tortosa un canvi d’alcaldia fruit d’un acord de govern. Si la situació no es desembossa, Lleixà hauria de continuar cobrant fins a final de mandat per decret d’alcaldia de cara a fer una ziga-zaga a les objeccions de la interventora, amb la seguretat en tot cas de que un cop resolta la batalla entre interpretacions legals ingressaria el sou pendent amb efectes retroactius.
Ara bé, quin pot ser el desllorigador? Lleixà va haver de donar detalls a partir del prec formulat per Roigé, que li atribuia també poca capacitat per arribar a una entesa entre les postures dels dos habilitats nacionals. L’alcaldessa va titllar de “greu” que la cap del principal grup de l’oposició fes públic el tema “després de les explicacions que li he fet en privat reiterades vegades sobre la qüestió. I més titllant-me d’imprudent”. La republicana va explicar que “hi ha un informe i un contrainforme de dos habilitats que per a mi tenen tot el respecte. I jo he fet el que m’han dit que tocava fer” a partir de la consulta realitzada a la Direcció General d’Administracions Locals de la Generalitat, de cara a tenir garanties legals de la seva actuació. La resposta d’aquest organisme de l’exectiu català va ser la de posicionar-se al costat de la interpretació del secretari.


1 comentari
Es evident que una desició personal com tenir dedicació exclusiva o no, no pot ser directament heretada del anterior titular del càrrec, sino que si el nou titular vol fer dedicació exclusiva s’ha de formalitzar de manera pública i documentada, queda lleig que un mateix signe un decret que ľafavoreix.