Integradora social de professió, activista de vocació i membre del Casal Popular Panxampla, Selene Alberich (35 anys) és la cara visible de la CUP al plenari de Tortosa. També li agrada ballar salsa, una qualitat que ha practicat alguna vegada en els debats municipals davant discursos amb harmonia de compàs lent i ritme de marcat caràcter decimonònic. El seu grup és i serà clau fins a final de mandat per garantir la governabilitat d’un equip de govern integrat per ERC i la coalició Movent Tortosa-PSC. “La negociació per als pressupostos d’enguany està desencallada pel que fa a nosaltres”, afirma en aquesta entrevista, en la qual deixa clar que això de signar txecs en blanc (acusació reiterada des de la bancada del principal grup de l’oposició, Junts per Tortosa) no aguanta la prova del cotó.
Pregunta.- Sou tan anticapitalistes que voleu acabar amb el sistema signant txecs en blanc?
Resposta.- Jo no diria que hem concedit cap xec en blanc, per molt que se’ns acusi d’això des de Junts per Tortosa. I la prova està en el fet que s’han materialitzat algunes de les polítiques que hem reclamat. Som conscients que el fet de ser una organització anticapitalista que ha decidit intervenir en les administracions pot implicar contradiccions. Però des de la CUP de Tortosa mai hem utilitzat la retòrica que ho transformaríem tot, sinó que incidiríem en les polítiques. I si no podem fer més és perquè som conscients que els límits de la institució són els que són. Em refereixo tant a competències municipals com a lleis espanyoles. Per exemple, una taxa de reposició que ens impedeix créixer en volum de treballadores o la LRSAL, una llei que ens obliga a destinar el superàvit a pagar el deute.
P.- Què queda d’allò que al segle XX es deia Esquerra?
R.- Això depèn del que considerem esquerres. I si parlem de l’esquerra institucional tradicional o no. El primer té poc d’esquerra, però continua havent-hi moviments socials, al voltant de qüestions com el feminisme, l’habitatge i la defensa del territori que lluiten contra l’onada reaccionària que ens ve a sobre i les polítiques ens estan deixant en la misèria. Des de la CUP volem ser corretja de transmissió a les institucions de tots aquests moviments.
P.- Quina resposta doneu des de la CUP al cas d’una persona multireincident amb 29 antecedents penals?
R.- No sóc una persona experta ni criminòloga. Però no crec que sigui un dels principals problemes que patim. De fet, crec que ha estat l’extrema dreta la que ha posat el focus sobre això, perquè si realment tinguessin interès en la vida dels ciutadans parlaria d’habitatge. En el fons només es centra en aquest missatge per assenyalar alguns col·lectius, perquè en la majoria dels casos estaríem parlant d’una qüestió de classes de delictes i d’oportunitats vitals. Nosaltres ho afrontem des de la prevenció, perquè en països on el Codi Penal és molt més dur en aquests delictes menors, la criminalitat no disminueix. El que és molt curiós és que no posin mai damunt la taula delictes com l’evasió d’impostos i fraus fiscals, que tenen un impacte molt més alt en el conjunt de la societat. Al final sempre s’assenyala al de baix.
P.- Canvi d’alcaldia sense increment de dedicacions exclusives respecte a les pactades a l’inici del mandat. Una exigència de la CUP de cara a l’aprovació dels pressupostos municipals d’enguany?
R.- El nostre posicionament sempre ha estat que no acceptaríem més de les que teníem. Sabien (l’equip de govern) perfectament que si ens plantejàvem una dedicació exclusiva més no els hauríem aprovat.
P.- I ja posats, en quin punt està l’aprovació dels pressupostos?
R.- Aquesta és una pregunta que correspon respondre a l’equip de govern. El que sí que puc dir és que la negociació amb la CUP ja està desencallada. Sé que també s’han assegut amb Junts per Tortosa, i a partir d’aquí ja no puc anar més lluny.
P.- Feu un resum satisfactori de la vostra acció política?
R.- Sí. Això no vol dir que si tornéssim enrere no faríem coses diferents i, també, hauríem plantejat altres coses des d’un inici. Jo crec que de vegades soc massa honesta (riu), però crec que la gent es mereix això. En tema de les remunicipalitzacions, per exemple, ho hauríem plantejat completament diferent vist ara tot el recorregut. La creació de la comissió tècnica que hem acordat recentment sobre aquest tema l’hauríem plantejat des d’un inici per estar des del minut u treballant a atorgar seguretat jurídica als treballadors. Aquest tema ens ha donat aprenentatge: perquè les coses tirin endavant era important formar part del procés i no esperar des de fora. Sí que és cert que des de l’oposició és més complicat estar al cas sempre, però també és cert que fruit del desgast de tot aquest temps hem arribat a conclusions com la necessitat d’una major implicació en els processos de decisió.
P.- Teniu fama de jugar contra la implantació d’empreses a la ciutat…
R.-Qui ens acusa d’això és Junts. És un discurs bastant absurd fruit de la moció que vam presentar per garantir un control de les emissions de les empreses. El que sempre hem dit és que la implantació industrial no ens hi oposem, tenint en compte condicionats com el nostre rebuig a l’ampliació del Polígon Catalunya Sud sense haver apostat abans per altres encara poc desenvolupats. En tot cas el que sempre hem dit que la gent té dret a saber que respira. I el mínim a exigir és poder monitorar les emissions. Tampoc estem parlant d’una anada d’olla de la CUP, hi ha queixes veïnals de persones que viuen al costat de Kronospan. L’única forma d’estar segurs és controlar a les empreses.
P.- Per què vau decidir no entrar a govern?
R.- Nosaltres teníem clar que entrar en un govern sent els més petits, i més tenint en compte que hi ha molta distància ideològica amb els que el componen, volia dir comprar tota l’acció de govern. I això no ho volem fer. Creiem que érem més útils des de fora i teníem més capacitat d’incidència. No per un tema de feina, perquè no ens espanta.
P.- Sereu els més petits, però sou tan decisius que sempre esteu al punt de mira de Junts per Tortosa. La seva política d’oposició constant reflecteix que encara no han digerit la pèrdua del govern?
R.- Jo no sé si ho han acceptat o no. A mi em sembla més una estratègia destinada a fer l’efecte que encara controlen la ciutat. I després també crec que té a veure en el seu tarannà caciquil, que entén l’ajuntament com a seu. Tant ara Junts com abans Convergència han actuat com fan els cacics, generant clientelisme aprofitant-se d’una ciutat en què la part més visible és conservadora però on també hi conviu una de progressista.
El que sí crec és que Junts condiciona encara el debat i agenda política i comunicativa del govern, malgrat que nosaltres hem fet propostes polítiques concretes. Per exemple, no estem parlant prou d’habitatge quan Tortosa és una zona tensionada davant l’augment dels lloguers i quan en 16 anys hem estat a la cua en aquesta qüestió en comparació amb altres municipis com pot ser Amposta. Tampoc parlem d’evitar que l’economia local no acabi depenent només del turisme, ni tan sols de l’emergència climàtica quan les catàstrofes naturals ja són el pa de cada dia. Tampoc ho fem de la crisi de cures, ni de les desigualtats entre barris ni de què fem amb els joves que creixen sense expectatives. En aquest darrer àmbit cal recordar que hem posat en marxa el servei de suport psicològic gratuït, amb un impacte social molt beneficiós i de caràcter preventiu. I finalment, encara no parlem amb la intensitat que es mereix del dèficit creixent de cohesió comunitària fruit dels discursos d’odi que en poden tenir tantes males conseqüències en un futur. En aquest sentit, els posicionaments de Junts per Tortosa només generen desconfiança entre veïns i col·lectius concrets que estan destinats a trencar el model de convivència.
P.- Quines aspiracions teniu de cara a les municipals del 2027?
R.- Encara no estem posades en les futures eleccions municipals. Ens queda un any de mandat que volem aprofitar. Una de les coses en què no volem caure és en viure sempre en permanent campanya electoral. Evidentment, esperem créixer, tant per la feina que estem fent i com perquè considerem que si no hi haguéssim estat aquest mandat el govern del canvi no hauria fet cap canvi. Però també és veritat que el panorama que ens ve no sé si es pot considerar el més favorable. Parlar ara sobre això, en tot cas, seria fer política ficció.
P.- Però els núvols estan a la vista. Aliança Catalana, sense anar més lluny.
R.- Aliança Catalana ens preocupa no tant pels vots que pugui treure com per la possibilitat que signifiqui l’entrada del discurs d’extrema dreta a la nostra ciutat. En una ciutat en la qual la renda per càpita d’alguns barris triplica a la del nucli històric i amb una composició tan diversa d’habitants, el seu discurs farà mal. I el combatrem dins i fora de la institució, perquè només des de la institució serà insuficient. Caldrà estar present en tots els espais possibles per evitar el buit l’aprofitin ells.
P.- De cara a la governabilitat de l’ajuntament, que preveieu si Aliança Catalana entra amb força?
R.- Jo veig a Junts per Tortosa capaç de pactar amb Aliança Catalana perquè ha quedat clar que els ha comprat el discurs més reaccionari en temes com el padró. I de fet, després de com ha tractat als seus antics socis de govern és evident que ha trencat qualsevol pont amb ells per poder tornar a governar amb ells. El que no veig és que l’estratègia d’Aliança Catalana passi per pactar amb Junts. Estaríem davant l’escenari més terrorífic per la ciutat.
