Tots tenim clar que qui cuida millor la terra són els pagesos i ramaders, protegeixen la biodiversitat, preserven l’entorn rural i ens proporcionen els aliments. Un treball poc reconegut i diria poc valorat, tot i que molts s’omplen la boca quan parlen de l’agricultura i la ramaderia, més fets i no solament paraules per part d’aquests!
El camp necessita espais de diàleg per encertar en l’estratègia a seguir per tal d’assegurar la continuïtat de les explotacions agràries i ramaderes. Espais on s’escolti a qui produïm, a qui vivim al camp i a qui defensem un model just, sostenible i responsable. El camp necessita debats seriosos, debats de país, i per tant ha de quedar allunyat de la confrontació política, si realment el que es vol és sostenir el medi rural, però malauradament massa sovint el descontentament, més que justificat, alguns l’aprofiten per treure rèdit polític, és instrumentalitzat i no precisament en benefici dels mateixos pagesos i pageses.
L’agenda 2030 i el pacte verd europeu, l’estratègia del camp a la taula, l’estratègia de la biodiversitat, l’estratègia del clima són necessàries per garantir el progrés i la sostenibilitat des del punt de vista econòmic, de treball, territorial i humà. No són per se dolentes aquestes estratègies ans al contrari, solament es pot garantir el progrés si és sostenible.
L’agricultura és també algo més que tot això, des del punt de vista econòmic les explotacions agràries a les Terres de l’Ebre representen un pilar econòmic important, concretament més del 6% del PIB, si bé és cert que la poca rendibilitat de les explotacions fa que cada cop més professionals abandonin la terra i es concentri en explotacions més grans. El jovent no veu un futur estable, més del 40 % de les explotacions no tenen relleu generacional, i per tant no dona continuïtat al negoci familiar.
Per això, des dels governs s’ha d’ajudar que aquest relleu generacional es produeixi donant un pes específic més gran a l’agricultura familiar, per la seva funció estratègica en el desenvolupament econòmic i social dels territoris, i la capacitat per oferir llocs de treball i ocupació a joves i dones.
S’ha de donar a conèixer la llei de Titularitat Compartida i què es visibilitze a les dones pageses. L’explotació de titularitat compartida és una unitat econòmica de gestió conjunta de decisions, riscos i responsabilitats entre els dos titulars units com a matrimoni o parella per una relació d’afectivitat, per a la gestió conjunta de l’explotació agrària. Una categoria que té moltes més avantatges fiscals i que permet optar a ajuts i pagaments complementaris com el pagament per a joves, que tindrà més quantia en el cas de titulars dones o el pagament redistributiu, a més a més d’una reducció del 30% en la quota de la Seguretat Social.
El camp té de nou eleccions agràries aquest 27 de febrer, una nova oportunitat per donar a conèixer i portar davant l’administració catalana les reivindicacions justes de les pageses i pagesos, perquè s’escolti la veu del camp. A les Terres de l’Ebre 2621 persones físiques i jurídiques tenen dret a exercir el vot d’un total de més d’11.800 explotacions agràries, per això cal una mobilització àmplia i que ningú es quedi a casa tot i què l’administració no ho posi gens fàcil, perquè ja és hora també, de fer un canvi en la llei electoral agrària, per aquest motiu i perquè ningú decideixi pels que realment s’esforcen dia a dia cal alçar la veu en aquestes eleccions.
Francesc Miró Melich
Comunicació i premsa UPA de Catalunya
