El que va ser alcalde de la Ràpita pel PSC durant el 1998 al 2000 i del 2003 al 2011, Miquel Alonso, ha donat aquest divendres la seva versió als micròfons de Ràdio Ràpita sobre la polèmica que envolta la decisió judicial d’enderrocar l’edifici Arriaz. Una batussa política originada el 2006 i que ha donat molt de joc en els últims mesos a la localitat del Montsià a partir de l’acord per a la concessió d’un crèdit per part l’Institut Català de Finances, aconseguit per l’actual equip de govern, per a fer front a l’aval de 8 milions d’euros decretat per la Justícia de cara a futures indemnitzacions dels propietaris d’un immoble destinat a ser enderrocat per sentència judicial.
El relat d’Alonso comença “amb l’aprovació el 26 de gener del 2006 per part d’una comissió de govern de la llicència d’obres demanada per Arriaz”. Però aquesta resolució per part del consistori necessita, segons l’exalcalde, ser contextualitzada: “Des del 2003 fins al 2011 és quan es van presentar davant l’Ajuntament de la Ràpita la major quantitat de projectes de construcció. Hi havia problemes perquè hi havia promotors que venien a parlar amb els equips tècnics i d’altres amb els polítics, amb la qual cosa hi havia una certa confusió. Davant d’això, el que es va acordar entre el govern municipal i els serveis tècnics és que qualsevol informe desfavorable o d’il·legalitat urbanística es passaria pel registre de l’ajuntament per deixar-ne fe. El seu registre era, per tant, una condició sine quan non” de cara a ser tractat posteriorment per la comissió de govern.
“En aquesta comissió del gener del 2006, cal dir clarament que en contra del que diu ERC no hi havia cap informe desfavorable. I això ho corroboren dues coses importants. La primera i principal, l’acta de la reunió no en fa menció. I la segona, l’acta va estar penjada durant 45 dies al tauler d’anuncis de l’ajuntament i no va haver-hi cap reclamació”. De fet, Alonso no va tenir coneixement de l’existència d’un informe que alertava sobre la il·legalitat de la concessió de la llicència d’obres a Arriaz “fins que el 2017 em van presentar a mi, a l’alcalde posterior Joan Martín Masdeu (de CiU) i al responsable jurídic municipal el 2006 (Tomás Zaragoza) una querella criminal per part dels veïns propietaris d’Arriaz (un cop ferma la sentència d’enderroc del bloc) per presumptes delictes de prevaricació, suborn i omissió de fer acomplir la legalitat. És llavors quan veig per primer cop aquest informe, que el 2006 no havia estat passat pel registre de l’ajuntament. La qual cosa vol dir que durant el període entre el 2006 i el 2017 algú va fer elaborar l’informe i el va situar a l’expedient”, deixava anar sense concretar la seva acusació. “El més curiós és que a Caparrós els veïns el van citar només com a testimoni. A hores d’ara, la querella encara no està resolta”, reconeixia Alonso, més enllà del fet que Zaragoza ja no estaria en l’actualitat entre els imputats.
“La família de parcel·la afectada per despreniments en les obres d’Arriaz, que estava en un polígon urbanístic no desenvolupat, em van fer una proposta: si l’ajuntament ens deixa construir a la nostra parcel·la, nosaltres no presentarem cap denúncia. Llavors jo els responc que donar-los una llicència d’aquest tipus en un terreny urbanístic no desenvolupat sí que seria una gran il·legalitat”
Avançant en el relat, els problemes naixen a partir de l’inici de les obres per part d’Arriaz, que originen despreniments que afecte una parcel·la existent en un nivell inferior a l’Horta Vella en un polígon urbanístic no desenvolupat. “La família de la propietària -continua Alonso- venen a queixar-se dos cops a l’ajuntament i nosaltres fem construir a Arriaz dos murs de contenció per evitar les molèsties. No contents amb això, venen una tercera vegada. I en aquest cas, es veu que aconsellats des d’ERC i Josep Caparrós (cap de files de l’oposició republicana en aquell moment i posterior alcalde), ho fan acompanyats d’un advocat urbanístic al qual li havien encarregat elaborar un informe de la llicència donada a Arriaz. I llavors em fan una proposta: si l’ajuntament ens deixa construir a la nostra parcel·la, nosaltres no presentarem cap denúncia. Llavors jo els responc que donar-los una llicència d’aquest tipus en un terreny urbanístic no desenvolupat sí que seria una gran il·legalitat. I els dic feu el que hàgiu de fer i ja ens trobarem on sigui. I un any després d’haver donat la llicència ens arriba la denúncia a l’ajuntament”.
Seguint en aquest fil, Alonso explica com paral·lelament Caparrós “presenta un escrit a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre en el qual es demana que es revisi la llicència” concedida a Arriaz “per presumptes irregularitats. Jo suposo que es va basar en l’informe elaborat per la família. La comissió respon dient que tenia raó i es remet als serveis jurídics de l’ajuntament”, que en aquells moments ja sumava “la denúncia i un contenciós administratiu contra la llicència concedida a Arriaz presentats per la família. Ara bé, els serveis jurídics en aquells moments ja no estaven integrats per les mateixes persones que el 2006 i no només no ens van advertir de l’existència de cap informe desfavorable” que alertés sobre presumptes irregularitats en la concessió de la llicència d’obres, “sinó que ens van aconsellar la contractació d’un gabinet urbanístic perquè ens portés la defensa d’una actuació ben feta”.
Segons Alonso, “si des d’ERC es reconeix que la família afectada es posa en contacte amb Caparrós, jo em pregunto: presumptament els va dir que intentessin que l’ajuntament cometés una irregularitat flagrant?” proposant un pacte basat en una il·legalitat. “I en veure que no vam entrar en el joc, és possible que Caparrós els transmetés a la família que interposés un contenciós per veure si podien treure alguna cosa més?”
Segons Alonso, “si des d’ERC es reconeix que la família afectada es posa en contacte amb Caparrós, jo em pregunto: presumptament els va dir que intentessin que l’ajuntament cometés una irregularitat flagrant?”, proposant un pacta contrari a llei per poder urbanitzar en contraprestació en un solar on no es podia.”I en veure que no vam entrar en el joc, és possible que Caparrós els transmetés a la família que interposés un contenciós per veure si podien treure alguna cosa més? Són dubtes que em queden a l’aire”, argumentava l’exalcalde socialista.
Més enllà d’especulacions, el cert és que el camí judicial desemboca en una sentència judicial del contenciós administratiu que tomba la llicència atorgada a Arriaz. Alonso va tenir temps per presentar recurs però des del 2011, que va deixar de ser alcalde, ja no té domini sobre els fets. “Suposo que Joan Martín Masdeu va continuar treballant per tal de legalitzar l’edifici en arribar a alcalde. En tot cas, nosaltres els vam deixar un romanent per cobrir despeses sobre els efectes de la sentència. I em sembla que Masdeu també deixar un altre romanent per si l’ajuntament havia de fer front a qualsevol indemnització. Però quina casualitat: Caparrós es gasta aquests diners i quan ara s’ha de fer efectiu l’aval els diners s’han de treure dels impostos”.
