Quan el 1982 fèiem circular els primers fulls amb multicopista -des d’una entitat excursionista, i sent joves d’entre 19 i 25 anys-, no podíem imaginar que quatre dècades després parlaríem de la intel·ligència artificial com una eina quotidiana en el periodisme. De la tinta i el paper, al mòbil i al ChatGPT. Un viatge de 43 anys que és també la història d’un territori —les Terres de l’Ebre— i d’una professió que a la universitat apreníem com a servei públic per defensar l’interès general. Un objectiu en bona part existencial que progressivament s’ha anat diluint per molts factors, també per l’intrusisme i la manca de regulació i control.
El periodisme, al nostre territori, ha estat una carrera d’obstacles perquè partíem del fons del pou, encara que ja a la postguerra la radiodifusió va alçar la veu després de la desfeta (assassinats inclosos) dels periodistes d’abans i durant la guerra civil. Vam començar amb projectes testimonials i sovint precaris, però sempre amb la voluntat de fer sentir una veu pròpia, intuint que per aconseguir-ho calia anar més enllà del municipi i la comarca, per ampliar el territori, llavors sense definició.
Amb aquelles bases, extremadament dèbils, vam començar pel voluntarisme, primer amb un Vent de Dalt local, i després amb una fusió de setmanaris comarcals de la que va nàixer el primer mitjà no només territorial, sinó professional, tècnicament i humana. I va ser necessari esperar una dotzena d’anys més, per aventurar-nos en els àmbits audiovisuals, primer amb una ràdio i després amb una televisió local, per aconseguir una estructura de grup. S’ha picat molta pedra perquè només a base de credibilitat i influència, inevitablement al final va anar arribant un suport institucional i empresarial, que apareix en la segona part del trajecte.
En aquest viatge hem experimentat la convivència —i les tensions— entre periodisme i empresa, però ha servit -i molt-, per construir el que ara pot gaudir el territori, i amb la millor de les combinacions possibles (mitjans propis amb periodistes i empreses pròpies), vist el que passava i passa a l’entorn. Les grans empreses mediàtiques han evolucionat cap a conglomerats globals on la informació és només una part del negoci, i l’interès general o el servei públic queden relegats a la complementarietat. A escala mundial, els gegants de referència s’escampen als països més grans. A Espanya, són PRISA, Vocento o Planeta. I a Catalunya, Godó i Prensa Ibérica, entre d’altres que es poden trobar fàcilment a múltiples informes.
Tots ells, amb models que barregen informació, entreteniment i negoci, han mostrat que la independència periodística sovint queda en segon pla davant les pressions polítiques o econòmiques. És un fenomen que creix a mesura que has de mantenir més treballadors (periodistes i tècnics), i a mesura que els de sempre (els bancs), et tenen atrapat encara que no apareguen els seus noms com a propietaris. Ells acaben sent els pitjors per a la perversió del sistema, tot i que estan per finançar i ajudar. Si acudeixen a un banc i dius que ets una empresa de mitjans de comunicació, immediatament t’envien al departament de riscos. És una altra lluita desigual per a gestionar “Periodisme i Empresa” des de l’àmbit local-territorial.
I ara ja vivim immersos en un nou gran canvi que res té a veure amb els mitjans tradicionals. Les coses sempre poden anar a pitjor. Ara són les grans tecnològiques —Google, Meta, Amazon, TikTok, OpenAI— les que han capgirat les regles del joc. Controlen la publicitat digital (més del 70% a Espanya), decideixen quina informació té visibilitat i, amb la IA, ja són capaces de generar continguts per elles mateixes. Això ens situa davant un repte majúscul: els periodistes i les empreses de comunicació, amb les locals com a escut, competim en un camp desigual on el poder no és només dels editors, sinó dels algoritmes. I ara per ara, els algoritmes dels mitjans locals només poden ser els usuaris que fidelitzes. Ànims a fer-ho!
Al mateix temps, les xarxes socials i els influenciadors han emergit com a nous actors. A les Terres de l’Ebre, figures com Ada Lluch (la neta de Josep Lluch, l’expresident de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, oncle al qual vaig tenir el plaer d’enfrontar-me -periodísticament- per acabar amb el caciquisme, mal endèmic del meu territori), ara apareixen al costat de l’innombrable president d’EUA. I a la línia a la primera tertúlia mediàtica de Madrid (fins i tot la Sra. Griso l’expulsa del plató), dient barbaritats però guanyant seguidors. Són gent que guanyaran més diners via tecnològiques, que els grups de comunicació tradicionals, i per descomptat que els locals. I natros ens ho mirem com una cosa aliena igual que el vídeo de la merda de l’innombrable.
L’estratègia de futur, penso i confio, passa per sumar: mitjans i creadors, institucions i empreses, per fer créixer junts els ecosistemes que no deixi enrere ningú. Almenys els que vulguen mantenir el món sense que vagi a pitjor. Però com el món és massa gran, l’estat ingovernable, i Catalunya molt poc equilibrada encara, allò que és prioritari és centrar-nos en les Terres de l’Ebre, i en fer-nos més grans encara, perquè ja hem vist els últims quaranta anys que només hem començat a tenir nom propi (…), quan ho hem fet junts. I ara farem bé d’eixamplar-nos a Ilercavònia (nord de Castelló i est d’Aragó), i també al nord més pròxim, el Camp de Tarragona. Amb regles justes i amb consens es pot fer, i ens beneficiarà a tots: els ciutadans que hi convivim.
Avui, quan les tecnologies ens desborden i ens manipulen, quan la informació circula a velocitat de clic i la veritat es confon amb el soroll, hem de tornar a l’essencial: escriure amb llibertat i responsabilitat. Fer periodisme com a servei públic. Construir empreses que respectin aquest principi. De la multicopista al ChatGPT han passat més de quaranta anys, potser massa; però ara la velocitat ja és supersònica (en menys de 50 segons, el ChatGPT ha fet aquest article, resumint una xerrada que he d’agrair-li públicament a Tere Giné, com ho faig personalment -sense IA-, ja que el nou Déu mediàtic encara no té sentiments).
