Un conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis, és el màrqueting estàndard, cada cop més complex i subliminar. És també una de les professions -en centre de formació de secundària, o en l’àmbit de graus universitaris- que ja no cal cursar amb un canvi de vida de tres o més anys desplaçant-te de casa, sinó que es pot obtenir a les mateixes Terres de l’Ebre, i fins i tot en línia des de casa.
I això és així gràcies als esforços que durant moltes dècades del segle XX van fer les persones i famílies, des de la postguerra a la transició, amb una economia de subsistència que a poc a poc va permetre portar els fills a formar-se, per tenir una vida millor. Tots retenim imatges icòniques de com es va succeir això: al voltant de les oliveres en el cas de les comarques interiors, de l’arròs en el cas del delta, o de la vinya, o dels ametllers, i fins i tot dels garrofers (que a més donaven menjar als animals que servien per desplaçar-se i transformar les terres de conreu).
Però estem ja complint el primer quart del segle XXI i cal associar màrqueting amb oli d’oliva. El vi va ser pioner a fer-ho i ja s’ha enlairat. L’arròs fa anys que també ho està fent (productes food), i ara arriba el moment ineludible de no esperar més
Però estem ja complint el primer quart del segle XXI i cal associar màrqueting amb oli d’oliva. El vi va ser pioner a fer-ho i ja s’ha enlairat. L’arròs fa anys que també ho està fent (productes food), i ara arriba el moment ineludible de no esperar més. L’olivera no només és monumental, mediterrània i mil·lenària, sinó que és la que més redistribueix la renda en nombre de famílies i població, encara que sigue indirectament o com a complement del canvi social que ja fa dècades que s’ha produït.
Aquesta setmana una informació d’aquest diari digital ens feia obrir els ulls de què hi ha una bona colla d’empresaris que venen a comprar oli d’Oliva Farga Mil·lenària, l’embotellen en quantitats de mig litre, i el venen a més de 170 € la unitat. És pur màrqueting (“conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda de productes…”). El mateix producte es vent a vint euros, o menys. I això s’ha de començar a revertir, probablement amb un pla de xoc, perquè, a més a més, l’augment de la producció està a un pas fer un salt cap endavant: el reg del canal Xerta-Sénia ja abasteix els conreus d’Aldover i Xerta, i la fase de Santa Bàrbara i l’interior del Montsià, ja està en procés de tramitació de la licitació.
És el moment d’invertir en màrqueting, i no per vendre a millor preu els 10.000 litres d’Oli Farga Mil·lenària que en un any d’extraordinària collita es podrien aconseguir, sinó perquè, amb aquest oli com a bandera -ja que és únic al món amb marca, certificació i tots els reconeixements nacionals i internacionals-, se’n veurà beneficiada tota la producció
És el moment d’invertir en màrqueting, i no per vendre a millor preu els 10.000 litres d’Oli Farga Mil·lenària que en un any d’extraordinària collita es podrien aconseguir, sinó perquè, amb aquest oli com a bandera -ja que és únic al món amb marca, certificació i tots els reconeixements nacionals i internacionals-, se’n veurà beneficiada tota la producció. Augmentarà el preu i rendibilitat del conjunt de la producció, per poc que les coses es facen bé. I per fer-se bé, cal invertir i planificar, també en màrqueting, i sobretot en màrqueting. Un procés similar al que s’ha produït els últims anys al voltant de la varietat de raïm garnatxa blanca. La marca Oli Farga Mil·lenària, i les seues comptades oliveres (8.000 exemplars), han de ser el vaixell insígnia del que hi ha a la seua solana i forana: l’oli d’oliva verge extra, o només verge, i fins i tot el llampant, que durant dècades s’ha enviat a Andalusia o a Itàlia.
Cal reconèixer, i si cal agrair, l’esforç que s’ha fet, en mantenir el conreu de l’olivera i la producció d’oli, davant dels moltíssimes dificultats. Les cooperatives hi ha fet front amb fusions, nous equipaments i marques, i fins i tot s’han comprat plantes d’envasatge privades per centrar la producció del territori. Però cal superar un model on el procés s’acaba quan l’oli arriba a les almàsseres, per acabar transportant el producte als grans operadors externs. Cal comercialitzar des de les Terres de l’Ebre percentatges molt més grans del producte autòcton, perquè tenim certificat el millor oli monumental i mil·lenari de tot el món, i això són paraules majors.
Cal projectar incansablement (màrqueting) que l’arbre més emblemàtic de la Mediterrània, té el seu museu (metàfora) aquí, i no a Grècia o a Tunísia
No ens hem de quedar únicament en què som la zona productora de Catalunya més gran en quantitat d’oli d’oliva produït. Ni tampoc, en què som la regió (Territoris Sénia, o Ilercavònia), on hi ha la majora concentració d’oliveres mil·lenàries (en una proporció espectacular). Cal projectar incansablement (màrqueting) que l’arbre més emblemàtic de la Mediterrània, té el seu museu (metàfora) aquí, i no a Grècia o a Tunísia. I ves per on que no és un museu per fer visites turístiques, sinó que enguany produirà milers de litres d’oli únics al món.
Cal fer també un esforç en què la gran majoria de restaurants de les Terres tinguen a cada taula l’oli d’aquí. És un altre element fonamental del màrqueting que cal aplicar perquè ja tenim renom gastronòmic cada dia amb més prestigi. I cal convertir els tastadors d’oli (ara n’hi ha cinc al Panell de Cates), en figures de prestigi. Cal, en definitiva, una inversió en màrqueting, i en visibilitat, al sector de l’oli d’oliva, perquè cada dia que passa sense fer-ho, es perd una oportunitat que guanyen altres, curiosament amb producte fet aquí.
