El jaciment arqueològic de l’Assut, a Tivenys (Baix Ebre), ha estat escenari aquest 2025 de dues campanyes arqueològiques que han aportat dades rellevants per a la comprensió del territori durant la transició cap al món romà. Els treballs, efectuats pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), s’emmarquen dins del projecte “Evolució de l’ocupació del territori al curs inferior de l’Ebre durant la Protohistòria”, i enguany han coincidit amb la celebració del 25è aniversari d’excavacions ininterrompudes al jaciment.
La primera campanya, durant els mesos de febrer i març de 2025, es va centrar principalment en tasques de conservació i adequació de la part baixa del jaciment, concretament a l’entorn de la porta monumental P1, al seu límit meridional. També es van consolidar diverses estructures arqueològiques que conformen el traçat defensiu del jaciment en aquest sector. Durant aquests treballs de neteja i restauració, a l’exterior de la muralla semi-ciclòpia, es van localitzar diverses estructures associades a una fase d’ocupació posterior a l’abandonament del poblat ibèric, datades provisionalment en època romano-republicana.
Aquest fet va portar a planificar una segona campanya d’excavació, que ha tingut lloc del 30 de juny a l’11 de juliol, en el marc del XIV Curs d’Arqueologia de l’Assut. L’objectiu principal era confirmar la cronologia i funció d’aquestes construccions, que els arqueòlegs intuïen relacionades amb l’època sertoriana, dins del conflicte que va enfrontar Sertori i Sul·la i que va desembocar en una guerra civil romana que es va estendre a la Península Ibèrica durant el primer quart del segle I aC.
Una torre militar per protegir el pas de Barrufemes
Els resultats han estat concloents: s’ha pogut delimitar una estructura turriforme situada davant la porta monumental d’època ibèrica, que hauria deixat de funcionar com a accés al poblat en aquell moment. Els materials recuperats, com monedes i objectes singulars, han permès datar amb precisió l’edificació i confirmar la seva funcionalitat militar: es tractaria d’una torre de vigilància destinada a protegir el pas de Barrufemes pel sud, un punt estratègic en temps de guerra civil. Aquest pas fluvial, situat a l’altura de Tivenys, formava en època antiga un estret natural clau per al control militar i comercial del curs inferior de l’Ebre, tant per via terrestre com fluvial.
“Estem davant d’una de les poques construccions documentades de l’època sertoriana a casa nostra, i això ens permet aprofundir en una etapa poc coneguda del procés de romanització del territori”, explica Jordi Diloli, investigador principal del projecte i director de les excavacions, conjuntament amb Ivan Cots, també professor de la URV.
La confirmació d’aquesta cronologia i funció podria aportar dades inèdites sobre el paper estratègic de l’Ebre en el context bèl·lic de la República romana i obriria noves línies de recerca sobre el control del territori i la resistència indígena durant els primers decennis de presència romana efectiva.
A l’altra banda de l’espai obert davant la muralla, també s’ha excavat un seguit de murs que han revelat un espai de circulació extern que connectaria la part baixa del jaciment amb la torre T6 i el temple ad portam (prop de la porta P2), identificat en campanyes anteriors. Aquest corredor hauria estat reaprofitat com a part de les instal·lacions militars durant el mateix període bèl·lic.
Paral·lelament, s’han reprès els treballs a la torre T4, situada a la part alta del poblat. Allà s’ha pogut documentar una ofrena ritual: les restes d’un ovicaprí (ovella o cabra) de quatre mesos sacrificat i dipositat amb cura al costat de les restes d’un petit suid, reforçant la interpretació religiosa o simbòlica d’aquest espai.
Entre les troballes més destacades de la campanya hi ha un anell amb pedra d’ambre (datat al segle I aC), diverses monedes i un ullal d’ós, un animal forani que reforça la idea d’un context militar i d’intercanvi en temps de guerra.
Amb l’objectiu de garantir la seguretat del jaciment davant futures visites, també s’ha instal·lat una línia de protecció al costat de la porta P1.
En aquesta campanya hi han participat investigadores i investigadors del GRESEPIA (URV), de l’empresa especialitzada IBER. Patrimoni i Arqueologia, així com estudiants dels graus d’Història i Història de l’Art i Arqueologia de la URV i del màster en Arqueologia Clàssica Aplicada (Recerca i Transferència), organitzat conjuntament per la URV, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). L’equip ha comptat amb entre 14 i 16 persones cada dia de treball.
El jaciment de l’Assut, ocupat entre els segles VI i I aC, és un dels més destacats del sud de Catalunya per conèixer l’evolució de les comunitats ibèriques i els processos de transformació social i política que van portar a la seva integració dins el món romà. Des de l’any 2000, l’equip del GRESEPIA-URV hi desenvolupa campanyes anuals de recerca arqueològica.
