La Generalitat preveu convertir la malaurada R15 en una repetició de l’èxit aconseguit en la revitalització de la línia entre Lleida i la Pobla de Segur. Una transformació de cap a peus feta possible a partir del traspàs de Renfe (que n’havia abandonat qualsevol interès) als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Així ho ha assegurat aquest migdia el Comissionat per al Traspàs Íntegre de Rodalies, Pere Macias, durant una conferència a la seu de la Cambra de Comerç de Reus sobre la situació de les infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona. Mentre reconeixia que el servei de trens que connecta Reus amb Riba-roja d’Ebre “ha petat perquè s’ha abandonat”, assegurava que des del govern català es vol aplicar el mateix remei que a la línia de Ponent, que en poc temps ha multiplicat per tres el seu nombre d’usuaris. La clau, fer les coses bé aplicant el principi d’apropar la gestió al territori.
Segons explicava posteriorment Macias a ebredigital.cat, “el Pla de Serveis que la Generalitat -un document estratègic previst d’aprovar enguany i que s’anirà explicant en les setmanes vinents- estableix l’existència d’unes línies estructurants, és a dir, que estructuren territoris. L’R15 n’és una d’elles. La intenció és que les línies amb aquesta consideració tinguin unes noves cadències de pas” que podrien oscil·lar entre dues hores i una hora en pics d’ús. “El que volem també és establir aquestes freqüències de manera que siguin fàcils de recordar per a l’usuari”, establint minutatges de pas reiteratius. La definició de les prioritats s’ajustarien, a més, al dia a dia dels principals usuaris, que tal com s’ha demostrat a la línia de la Pobla passen per gent gran amb necessitat d’assistir a centres hospitalaris pròxims com a gent jove que ha d’anar a estudiar o estableix per si sols hàbits d’oci.
Macias reconeixia, a preguntes dels periodistes, que la voluntat en recuperar la normalitat a l’R15 (que encara ara presta servei per autobús entre Reus i Riba-roja d’Ebre) està dissociada de la capacitat d’influència actual de la Generalitat. En aquest cas, són ADIF i Renfe els que piloten el comboi. “El que hem demanat des del govern és que l’arranjament de la línia s’acceleri al màxim. Tenim la sensació que serà a curt termini. Però no tenim dades ni terminis”.
El comissionat també ha precisat que la mateixa condició de “línies estructurants” servirà per definir la línia d’alta velocitat que uneix Tortosa amb Barcelona, i que amb la nova reestructuració prevista per la Generalitat preveu que arribi fins a Figueres “la línia d’Avant entre Lleida i Figueres”.
Finalment, Macias no ha descartat un possible planejament (encara que sigui només sobre paper) del tramvia que hauria d’articular-se a les Terres de l’Ebre, en la línia del reclamat aquest matí des de Tortosa per la Plataforma Trens Dignes. “Això està dins de l’Estratègia Ferroviària de la Generalitat. En aquesta planificació es diu que Catalunya disposa de força menys quilòmetres de xarxa ferroviària per habitant o per superfície que altres llocs comparables. Per tant, convé construir més. I en aquesta línia, hi ha dues mesures a aplicar. Una implica construir l’Eix Transversal o la línia orbital ferroviària, i l’altra cita expressament citat tots els tramvies territorials. I el de les Terres de l’Ebre n’és un. El que fa l’Estratègia Ferroviària és obrir la porta a l’elaboració dels estudis de tots aquests tramvies territorials”, reconeixia.
Problemes “crònics” i centre de formació a Móra la Nova
Durant la seva intervenció, i tal com recull ACN, el comissionat ha desgranat els problemes “crònics” de Rodalies. Entre altres qüestions, ha apuntat que la gestió s’ha fet des d’un “model aliè al país”. Per això, ha defensat el traspàs del servei i de la infraestructura.
També ha anomenat el “dèficit crònic d’inversió”. Ha assenyalat que el 2001 es va iniciar una “carrera boja per l’alta velocitat” i la major part de les inversions van fer cap a l’AVE en detriment de rodalies. Des del 2019, però, ha afirmat que hi ha un “canvi”, i el pressupost de la mitja distància i l’alta velocitat “s’estan aproximant al 50%”.
Finalment, ha apuntat que tot i el creixement de la població catalana els últims anys, la xarxa ferroviària a Catalunya només ha crescut un 32%. S’ha allargat gràcies a l’alta velocitat, FGC, el Metro de Barcelona i els nous tramvies, ha afirmat. “La xarxa ferroviària estatal ha perdut perquè no s’ha posat ni un sol nou quilòmetre en funcionament”, ha dit Macias lamentant “l’abandonament brutal” de la xarxa que “transporta més gent”.
En un altre ordre, ha esmentat la “descapitalització del sistema convencional” amb una “manca” de recursos humans. En aquest sentit, ha explicat l’aposta per crear centres de formació d’estudis ferroviaris, un dels quals es podria ubicar a Móra la Nova.
